Societat

Els veïns d’un pis ocupat podran demanar-ne el desallotjament

Justícia reformarà la llei perquè sigui possible fer-ho si el pis afectat pertany a un gran tenidor i els ocupants alteren la convivència

La nova normativa contemplarà multes als bancs i fons d’inversió si no actuen davant conflictes persistents

El Departament de Justícia ha anunciat que reformarà la llei perquè els veïns d’un pis ocupat puguin instar el desallotjament judicial si en aquest hi ha activitat delinqüencial o si els seus ocupants alteren la convivència de l’edifici, sempre que l’habitatge sigui propietat d’un gran tenidor. La comunitat haurà de demanar primer al propietari de l’immoble que ho faci, i si en el termini d’un mes no ho ha fet, els veïns estaran legitimats a demanar al jutge el desallotjament. Aquesta facultat també la tindran els ajuntaments. També es modificarà la Llei de l’Habitatge per poder multar els grans tenidors que no actuïn enfront dels seus pisos ocupats conflictius i se’ls podrà obligar a cedir l’habitatge a ús social.

Les conselleries de Justícia i Drets Socials impulsen un paquet de reformes del Codi Civil català per lluitar contra les ocupacions il·legals i delinqüencials per tal que una comunitat de veïns o un ajuntament volen actuar contra un pis ocupat en el que hi ha delinqüència i que genera mala convivència, però el propietari, l’únic a qui la llei permet fins ara demanar el desnonament, se n’ha desentès.

El procés serà el següent: quan una comunitat de propietaris detecti que un immoble ocupat il·legalment genera problemes de convivència o s’hi cometen delictes, haurà de demanar al propietari que iniciï l’acció judicial de desocupació de la finca. Si en el termini d’un mes aquesta acció no ha estat presentada a cap tribunal competent, els veïns quedaran immediatament habilitats per posar al jutjat una demanda de desallotjament. Els ajuntaments també podran fer-ho, seguint el mateix procediment.

Un cop posada la demanda, es tramitarà com qualsevol altra. Segons la consellera de Justícia, Lourdes Ciuró, actualment el termini mitjà d’execució d’un desnonament és de vuit mesos.

La consellera explica que aquesta reforma arriba com a resposta a les queixes de molts ajuntaments, alcaldes i veïns, que han traslladat al departament en nombroses ocasions “un sentiment d’impotència” en no tenir eines per desallotjar ocupes que dificulten la convivència.

Només quan pertanyin a grans tenidors

Aquesta possibilitat només es donarà, però, quan els pisos ocupats que provoquen problemes pertanyin a grans tenidors com bancs, immobiliàries o fons voltor. Segons Justícia, no es podrà demanar en el cas de propietaris convencionals perquè aquests ja tendeixen a resoldre aquesta mena de problemes quan són avisats pels veïns. Tampoc entren en aquesta modificació legislativa els pisos ocupats que no siguin motiu de conflicte. “Volem solucionar un problema de convivència. No anirem més enllà”.

A dia d’avui, la reforma s’està redactant a la comissió de codificació del Departament de Justícia i, pel que fa al calendari, la intenció de la conselleria és que el Parlament ho aprovi el més aviat possible. Tot i que no volen parlar de dates esperen que la modificació entri en vigor d’aquí a set o vuit mesos.

Milers d’ocupacions

Actualment, a Catalunya no hi ha una xifra oficial concreta de pisos ocupats. Drets Socials té xifres sobre ocupació al parc d’habitatge públic del territori: dels 21.000 pisos totals, 953 estan ocupats (un 4%). I d’aquests, en uns 240, un de cada quatre, s’hi realitza alguna mena d’activitat delinqüencial, generalment relacionada amb el tràfic de drogues. Segons el departament de Justícia, l’any passat es van rebre 7.300 denúncies per ocupació als jutjats catalans.

Més multes

Una altra mesura per lluitar contra l’ocupació delinqüencial que impulsarà el Govern és multar als grans tenidors que resten passius respecte als problemes que generen els ocupes en els pisos dels que són propietaris. “No fan res perquè els problemes que suposen pels veïns no els interpel·len. De fet, molts ocupes trien pisos d’aquests propietaris perquè saben que no fan mai res per expulsar-los”, sosté Ciuró.

Per combatre-ho, Drets Socials portarà al Parlament la modificació de la Llei de l’Habitatge per sancionar aquests grans propietaris. La idea és reformar l’article 41 de la llei, el que regula el règim sancionador, per afegir com a conducta sancionable la passivitat en aquests casos de situacions d’ocupació delinqüencial o de pertorbació de la convivència. L’import de la multa anirà des dels 9.000 euros fins als 90.000.

A més, també s’inclourà com a sanció la obligació al gran tenidor de cedir els pisos ocupats que generin alarma social a l’administració pública per utilitzar-los com a habitatges d’ús social. Des de Drets Socials esperen que aquesta reforma legislativa es faci amb un calendari similar a la del Codi Civil impulsada per Justícia.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
Educació

Una àgora per a docents

estanyol

Una riuada a l’illa italiana d’Ischia deixa un mort i una dotzena de desapareguts

roma

Platja d’Aro retorna 22.633 euros a disset treballadors

CASTELL-PLATJA D’ARO

Aragonès promet un fons per enretirar tot l’amiant

Barcelona
Pobresa

Creix la llista dels qui passen gana

Taradell

Fan una escultura a Salt a partir de deixalles

SALT

Nadal esportiu i jornada d’esport inclusiu a Olot

Olot
GIRONA

El PSC apressa l’equip de govern a tenir pressupost

Lloret de mar

Finalitzen els treballs de neteja dels penya-segats