Figueres vol una unitat d’ARRO a l’Alt Empordà per garantir una resposta “ràpida” en cas d’incidents

Figueres planteja a Interior que l’Alt Empordà tingui una Àrea Regional de Recursos Operatius (ARRO) pròpia per garantir una resposta “ràpida” en cas d’incidents. L’alcaldessa, Agnès Lladó, diu que, per les seves singularitats, la comarca necessitaria comptar amb una regió policial com també demana el Consell Comarcal- però que entenen que això implicaria una estructura administrativa molt gran i que el més urgeix és comptar amb les “eines”. “El que diem és que no necessitem tota l’estructura administrativa que, evidentment, suposa un pes important, sinó que el que necessitem són aquestes solucions de resposta ràpida en cas, per exemple, d’aglomeracions de gent o de situacions incíviques importants”, remarca Lladó.

“A Figueres no hi passa res que no passi en d’altres municipis”, assegura l’alcaldessa. “És una ciutat mitjana, amb dues singularitats importants: té frontera i costa i, a més, és capital d’una comarca de 68 municipis i una població vinculada de 380.000 persones”, afegeix Lladó. Això, afegeix, implica que per la ciutat hi passi molta gent i hi hagi unes casuístiques concretes. En aquest sentit, Lladó nega que Figueres sigui més insegura que d’altres ciutats de les seves característiques però admet que li calen més recursos.“Podem incorporar més agents de Guàrdia Urbana, multiplicar el pressupost de seguretat, treballar amb mossos i, a més, ara tenim el compromís de tenir més efectius, que feia anys que no passava”, explica Lladó. Però caldria fer un pas més.

En aquest sentit, Lladó diu que han parlat amb el conseller d’Interior, Joan Ignasi Elena, sobre la possibilitat de crear una Regió Policial Nord per “reconèixer aquesta singularitat”. No obstant, Lladó afirma que són “conscients” que això suposaria incorporar una gran “estructura administrativa amb els diferents cossos d’emergències” que potser no caldria.“El que demanem és poder tenir les eines, la capacitat de resposta ràpida en casos en què, per exemple, hi ha una aglomeració de gent o hi ha situacions incíviques importants”, detalla l’alcaldessa. “Els hem dit que no necessitem tota l’estructura però sí solucions de resposta ràpida com seria una unitat d’ARRO”, afegeix Lladó.En relació a això, Lladó alerta que els propers mesos seran complicats per la situació econòmica i social i que s’anirà “agreujant”. “Això fa que es donin situacions al carrer que a vegades generen rebuig fruit d’addiccions, problemes de salut mental o sensellarisme, que ha augmentat a tot arreu, i que fa que la gent tingui certa sensació de por.

Per això, afegeix, estan treballant en aquestes tres premisses: “increment d’efectius, resposta ràpida i reconèixer la nostra singularitat”.

Pel què fa a la zona oest, Lladó diu que fa setmanes que els talls de llum han baixat però que des que va accedir al càrrec acabar amb aquesta problemàtica és un dels seus objectius principals. En aquest sentit, espera que la inversió que hi farà Endesa –i que ja té llicència- serveixi per resoldre les “deficiències a la xarxa elèctrica” que hi ha a la zona. En relació a les dades facilitades per Endesa que apunten que un de cada tres habitatges del Culubret té la llum punxada i que molts estan vinculats a cultius de marihuana, Lladó nega la major i assegura que la xarxa que actualment hi ha al barri “no està reparada pel consum actual”.Per això, creu que la inversió de 114.000 euros que la companyia té previst fer al barri per al nou centre de transformació que hi duplicarà la potència elèctrica podria resoldre el problema.D’altra banda, diu que s’hi mantenen els dispositius policials de forma regular i que treballen per fer realitat el projecte de comunitat energètica amb una coberta fotovoltaica a l’escola Pous i Pagès. “S’hi ha de combatre la pobresa energètica”, insisteix.

Tanmateix, reitera que la zona oest necessita d’una “acció de país”, com en el seu dia van ser els plans de barris, i que cal treballar-hi a tots els nivells perquè sigui “un barri com els altres”. “L’Ajuntament no té els recursos però treballem amb la Generalitat perquè aquesta acció de país sigui una realitat”, afegeix.