Societat

RAÚL SÁNCHEZ

DIRECTOR DE L’ASSOCIACIÓ DE FAMÍLIES NOMBROSES

“A les mares les felicitem i es posen a plorar”

Som dels pocs països europeus que no tenen cap renda universal per fills a càrrec per lluitar contra la pobresa infantil
Només el 45% de les famílies demanen el bo social elèctric, quan totes hi tenen accés. Els posen massa entrebancs

La natalitat a Catalunya és una de les més baixes del món, amb una mitjana d’1,2 fills. Hi ha, però, 145.000 famílies que tenen el títol de nombroses pel fet de tenir tres fills o més. L’Associació de Famílies Nombroses de Catalunya (Fanoc) intenta resoldre les seves demandes.

Acabeu de tornar de Brussel·les.
Des de Catalunya portem la secretaria general de l’Elfac (European Large Families Confederation), amb 23 associacions més d’altres països, i ens toca viatjar per parlar de polítiques públiques i ajudes a les famílies. Sempre hem estat capdavanters ajudant a posar en marxa altres associacions, a Portugal, Alemanya, Itàlia, Polònia o Croàcia. La Fanoc va ser pionera a l’Estat espanyol defensant les ajudes universals que es van fer pels fills de 0 a 6 anys i que lamentablement després es van treure.
Com va néixer l’associació, fa 30 anys?
Van ser quan un grup de pares es van mobilitzar per canviar el sistema de rebuts de l’aigua en considerar que se’ls penalitzava pel fet de tenir més fills. Les directrius de la Unió Europea castigaven els consums excessius d’aigua sense tenir en compte el nombre de persones que convivien i ho vam portar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que ens va donar la raó. Es va obligar les companyies a ampliar el tram de consum en aquelles famílies de quatre membres o més. Per nosaltres seria més just establir un consum per càpita.
Aquest triomf us va donar visibilitat i us plantejava nous reptes?
Moltes famílies van descobrir l’Associació de Famílies Nombroses i ens vam veure desbordats perquè tothom coincidia que els estaven penalitzant en molts aspectes. El tema de l’aigua es pot traslladar a altres impostos. Necessites una casa més gran i es considera que és de luxe i pagues més car l’IBI quan, si ho divideixes per persona, potser queden pocs metres. Amb els cotxes ens passa el mateix: necessites un de més gran perquè no hi caben les tres cadiretes i això vol dir més potència i més impostos.
Reclameu que es reconegui l’aportació de les famílies nombroses al sistema del benestar. Per què?
Els que tenen fills ens estan assegurant el capital humà que ha de garantir la guardiola de les futures pensions. Tenint els mateixos salaris, els qui no tenen fills es beneficien de les pensions públiques gràcies al treball dels fills dels altres. Ho veiem injust i des de Catalunya vam ser promotors del complement per maternitat i paternitat de la pensió i els descomptes dels bons socials que poden percebre les famílies a partir del tercer fill.
N’estan al cas, d’aquests descomptes?
Sí, però moltes desisteixen perquè hi ha massa burocràcia. Com denuncien les entitats del tercer sector, des de l’administració no es posa fàcil i es perd massa temps per fer gestions, i això és el que no tenen. Només el 45% de les famílies demanen el bo social elèctric, quan totes hi tenen accés. Hi ha companyies que els posen massa entrebancs, demanant la declaració de la renda, o els enganyen dient que vagin al mercat lliure, quan hi paguen molt més. La veritat és que no els interessa i els que tenen el bo elèctric també reben l’ajut tèrmic, però aquest pot trigar un any quan en teoria és per pagar la factura a l’hivern.
La natalitat no remunta en les darreres quatre dècades...
Ens ho estem jugant tot i no s’està fent res. La taxa de natalitat és de les més baixes, amb 1,2 fills de mitjana. Sense relleu generacional, ens trobem problemes per omplir les escoles, ens faltaran treballadors i gent cotitzant i això afectarà el sistema de pensions i del benestar. Les polítiques d’ajuda a les famílies es noten a llarg termini. No serveix de res posar xecs nadó, com va fer el govern de Zapatero, i treure’ls al cap de tres anys dient que no funcionen. És clar que hi havia unes eleccions pel mig, però així no es genera confiança als ciutadans i tenir un fill és per a tota la vida.
Les ajudes són comptades i tenir fills surt molt car.
Si ens comparem amb la mitjana que es gasta Europa en polítiques a les famílies, que és el 2,7% del PIB, a Espanya no s’arriba a l’1% del PIB. La diferència és important, però també hi ha una qüestió cultural. A França, líders en natalitat a Europa, quan tens el tercer fill et truquen des de l’ajuntament per felicitar-te i et visita un treballador social per explicar les possibilitats i ajudes que tens. Aquí, quan ens truquen les mares i les felicitem pel tercer fill, es posen a plorar perquè som els únics. A la feina i al seu entorn els diuen si s’han tornat boges, com si tenir el tercer fill fos un problema. En el terreny familiar és una despesa, però si l’Estat ho veu com una inversió tens un suport moral.
Cada cop els fills es tenen més tard i si són tres es complica, no?
La mitjana del primer fill a Catalunya és als 32 anys, quan biològicament l’edat ideal per tenir-los és entre els 20 i els 30. Només els països que han ajudat els joves en l’habitatge per emancipar-se i oferint una estabilitat laboral han augmentat la natalitat. Aquí encara tenim instaurat un prejudici ideològic quan es parla de polítiques per ajudar a promoure la natalitat i ajudar les famílies a tenir els fills que vulguin. Un país envellit vol dir que perd en innovació i capacitat de generar riquesa.
Us sentiu discriminats?
Països com Alemanya estudien l’estigmatització de les famílies nombroses quan es diu que són fanàtics o religiosos i s’assenyalen per no haver pres mesures, quan és una opció personal. Les polítiques han d’ajudar a tothom qui vol tenir fills. En l’últim congrés internacional vam rebatre la idea que amb el canvi climàtic s’han de tenir menys fills, perquè defensem que l’estil de vida de la família nombrosa és molt més sostenible. Un exemple és l’economia circular, ja que la roba passa del gran al petit, i l’economia d’escala, ja que és evident que gasten molt menys que la gent que viu sola i que necessita un televisor, una rentadora o un cotxe només per a ella.
Abans es veia normal tenir molts fills. En teniu, de famílies molt nombroses?
Gairebé el 88% de les famílies associades tenen tres fills i un 7% en tenen cinc o més. Abans era com una assegurança social tenir-ne molts, però s’ha de poder escollir lliurement i que els governs hi donin suport. Som dels pocs països europeus que no tenen cap renda universal per fills a càrrec, quan totes les entitats ho reclamen perquè això ajudaria a lluitar contra la pobresa infantil. El nostre objectiu és avançar en una societat amigable amb les famílies i que el fet de tenir fills tingui un reconeixement social.
El carnet de família nombrosa té una data límit?
S’acaba als 21 anys, o als 25 en cas que els fills estiguin estudiant. Però la realitat és que tenim moltes famílies amb els fills ja grans que no han marxat de casa, molts sense feina. Per això demanem que la nova llei de la diversitat familiar que s’està reformant a l’Estat inclogui mantenir el títol mentre els fills visquin amb els pares. Aquesta llei del 2003 també ha de reconèixer com a nombroses les famílies monoparentals que tenen dos fills.
Això ha generat divergències, no?
Sí, perquè tenim dubtes que es reguli en aquesta llei que regula pel nombre quan els seus seran uns altres problemes. Entenem que s’hauria de fer una llei pròpia de famílies monoparentals que les atengui perquè, en el fons, s’estan esquivant ajudes a les seves circumstàncies, que poden ser les dificultats per arribar a final de mes o comptar amb un suport per tenir cura dels fills. Els acollirem sense problema quan tinguin el títol, però queda clar que nombrós no és la raó de ser.
La Fanoc representeu un 12% de les famílies nombroses catalanes. Quins serveis reben?
Tenim unes 14.000 famílies, però quan aconseguim una millora o anem als tribunals volem representar els drets de les 145.000 que hi ha a Catalunya. Animem les famílies a associar-se, pagant la quota anual de 45 euros, i els informem amb un butlletí de les ajudes. Organitzem també activitats assequibles, perquè ens preocupa el temps de lleure que costa cada cop més tenir-lo en família. Aquest estiu vam fer una enquesta i gairebé la meitat de les famílies no havien anat de vacances perquè no s’ho podien permetre.
En el context actual, han canviat les demandes de les famílies?
Abans et preguntaven on podien anar o activitats per fer, i ara el que volen saber és on tenen el supermercat més barat per anar a comprar. La inflació està agreujant la situació de moltes famílies i des de l’associació mirem d’ajudar negociant descomptes amb més de 300 empreses i botigues col·laboradores que fan un preu especial per als qui tenen el títol de família nombrosa.
El risc de vulnerabilitat es dispara amb tanta gent a casa?
El que més atenem són famílies en situació de vulnerabilitat, perquè el risc de pobresa i exclusió social de les llars de família nombrosa, segons el darrer informe de Foessa, està en el 48%, molt empatat amb el de les llars monoparentals. És lògic, perquè els nens no ingressen res i gasten en un moment en què cada cop costa més omplir la nevera.
Les ajudes que s’han anat aconseguint compensen el cost de tenir tres fills?
Ningú es farà família nombrosa per tenir les ajudes per pagar la meitat de la quota de la universitat o tenir un 20% de descomptes en el transport. Un estudi de l’OCU deia que s’han de gastar 300.000 euros per cara fill, i així pots anar multiplicant.
Quins reptes teniu com a associació veient les demandes que us arriben?
Tenim moltes consultes sobre el problema dels títols de família quan hi ha divorcis i separacions. Fins ara, quan s’ajunten parelles amb els fills de l’altre s’han de repartir el títol i han de decidir, quan arreglen la custòdia dels fills, qui es quedarà el títol i cada quant de temps ho aniran alternant. Ho poden fer un any cadascú, però s’han de pensar altres solucions perquè es pugui deduir l’IRPF proporcionalment.
Amb la rebaixa dels impostos us doneu per satisfets o queden encara coses per fer?
Ens queda molt camí per recórrer. Per exemple, amb aquest nou tribut metropolità de les escombraries. S’ha de tenir en compte que som més i fem més residus, però per persona fem el mateix que un que està sol. En el fons volem que s’introdueixi la perspectiva de família a totes les polítiques igual com s’està fent amb la visió de gènere. L’impacte que ha tingut la jornada intensiva al setembre per a les famílies no s’ha estudiat ni valorat prou i ningú ha escoltat les famílies.
Els qui governen us han demanat mai el parer?
No passa mai. Es governa sense escoltar i el pitjor és que la subvenció que rebem de la Generalitat s’ha reduït a la meitat en els últims tres anys. Ja no parlo de l’Ajuntament de Barcelona, on hi ha 28.000 famílies nombroses, que representen més de 100.000 persones. La subvenció per a aquest any ha sigut de 1.000 euros i no ho entenem, perquè són l’únic projecte que ajuda aquestes famílies. Tenim un programa per assessorar-les i fer activitats que són recursos per lluitar contra la pobresa. Nosaltres no podem donar ajudes socials directes, però sí que els hi tramitem i assessorem en temes legals, sobretot en l’àmbit laboral. Tenim acords amb Càritas i Creu Roja per derivar els qui necessiten aliments o un habitatge per viure-hi.

Sense fills

Nascut a Badajoz (1966), al cap de pocs dies va posar els peus a Barcelona, on ha viscut i s’ha format com a historiador i comunicador i en el món empresarial. L’actual director va començar ajudant els pares que impulsaven l’entitat per reclamar una rebaixa en els rebuts de l’aigua i s’hi va quedar perquè veia que era de “justícia social”. Actualment n’és el director, però, a diferència de la resta de membres de la junta directiva, no té cap fill. Això no li suposa cap contradicció perquè entén que no s’ha de treballar “egoistament” i que és tota la societat, també els que no tenen fills, qui ha de veure la importància que no es discrimini aquest col·lectiu. “És una feina molt agraïda veure com ajudes les famílies”, assegura Sánchez. Durant uns anys també va dirigir la federació espanyola de famílies nombroses, des d’on van ajudar a muntar associacions arreu.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Espectacular reobertura de JYSK a Palafrugell amb descomptes de fins a un 75%

Palafrugell
MONTSERRAT GARCIA
FUNDADORA DE GLIFING

“Cada nen treballa al ritme que li cal”

barcelona

“Es fan trampes per fer que la situació no sembli tan crítica”

Barcelona
medi ambient
sequera

Acceleren la producció d'aigua regenerada per la previsió d'entrar en excepcionalitat per sequera

barcelona

Clam a Girona en defensa del sistema educatiu i sanitari

GIRONA

El MWC va més enllà del “mòbil” i es dirigeix cap a la “tecnologia del demà”

barcelona

CSIF alerta que nou interins cessaran a l’oficina d’estrangeria

GIRONA

L’AFA Quitxalla, contra el tancament

VILABERTRAN

Inversió a ports de la Costa Brava en transició energètica

GIRONA