Les 50 “millors” homilies del P. Bernabé Dalmau

El P. Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat, acaba de publicar 50 homilies i el seu context (Publicacions de l’Abadia de Montserrat), un recull de les seves “millors” homilies; una corresponent a cada any del mig segle de la seva ordenació.

Entre les que ha triat n’hi ha algunes que han tingut algun ressò públic i d’altres d’emblemàtiques, que per a ell tenen un significat especial. “Hi ha la homilia de la meva primera missa, també la que vaig fer pel funeral del meu germà Antoni [que va morir el gener del 2022] o una que vaig fer quan els Jordis estaven empresonats, que en el seu moment va tenir molt de ressò”, explica el P. Dalmau.

L’homilia que va fer després de l’empresonament dels Jordis, per exemple, va ser àmpliament aplaudida per tots els qui assistien aquell diumenge a la missa a la basílica de Santa Maria de Montserrat i va tenir molt ressò mediàtic. Va ser una de les poques veus de l’Església a favor de la llibertat dels presos polítics. En vindrien algunes altres, poques, lligades, la majoria , a Montserrat.

El P. Bernabé explica que les homilies que ha triat ha procurat “que siguin variades”. N’hi ha una, escrita el 1991, que fa referència a l’11 de setembre i en què Dalmau ja parla del dret a l’autodeterminació, o una de les últimes, la del 2021, on el monjo predica sobre les conseqüències de la pandèmia i el dolor causat.

Unes son purament catequètiques, d’altres més de personals i unes quantes en què Bernabé Dalmau ha tocat temes “que interessen a la gent”, com la celebració del Concili Tarraconense, el 1995, la guerra de l’Iraq o la tardor del 2017 a Catalunya.

Bernabé Dalmau (Igualada, 1944) és el director de la revista Documents d’Església i autor, entre d’altres de L’impacte del papa Francesc (2014), Óscar Romero, bisbe dels pobres (2015) , Manual cristià d’autoestima (2016), El Dol (2017), Alimentació i vida espiritual (2019), Montserrat, un Magníficat de roca (2019) i Ancians vells o avis?( 2021). Vva ser ordenat l’1 d’octubre del 1972. En la introducció del llibre explica que en tots aquests anys ha predicat “unes dues mil vegades” i que els textos escrits els té tots conservats.