Societat

El Consell Comarcal de la Selva rebrà 2,8 milions d’euros dels Next Generation

Li servirà per aplicar el Pla de Sostenibilitat Turística a catorze municipis de l’interior

El Consell Comarcal de la Selva rebrà 2,8 milions d’euros dels fons europeus Next Generation per aplicar el Pla de Sostenibilitat Turística a catorze municipis de l’interior. Aquests inclouen Amer, Arbúcies, Breda, Brunyola, Caldes de Malavella, la Cellera de Ter, Hostalric, Maçanet de la Selva, Riells i Viabrea, Riudellots de la Selva, Osor, Sant Hilari Sacalm, Sils i Vidreres. Segons fonts del Consell Comarcal, l’objectiu és potenciar els recursos naturals i patrimonials de la Selva interior per “reforçar i consolidar la destinació amb una oferta de qualitat, diversificada i complementària del turisme del litoral”. El projecte inclou disset actuacions de senderisme i cicloturisme, digitalització del patrimoni i promoció que es completaran el 2025.

En total, Catalunya gestionarà 83 milions d’euros d’aquests fons; 76 milions d’euros dels quals aniran dirigits a disset destinacions catalanes i prop de 7 milions d’euros per a l’estratègia de turisme enogastronòmic impulsada pel Departament d’Empresa i Treball.

Les propostes s’han aprovat aquest dijous en la Conferència Sectorial de Turisme, tenint en compte les valoracions fetes per la Direcció General de Turisme i la Secretaria d’Estat de Turisme. A les comarques gironines, s’han acordat destinar part de la partida a dues localitats més a part de les catorze de la Selva. En concret, l’Ajuntament de Banyoles rebrà 2,3 milions d’euros per desenvolupar el Pla de Sostenibilitat Turística ’Banyoles Ciutat de l’Aigua’ i l’Ajuntament de Figueres n’obtindrà 2,6 milions d’euros , per la conversió del centre històric de la ciutat en una “experiència turística integral, sostenible i competitiva de cultura, comerç i gastronomia”.

En la reunió d’avui, i en el marc del Pla Turístic Nacional, també s’han aprovat prop de 7 milions d’euros per seguir potenciant l’estratègia de turisme enogastronòmic a Catalunya 2022-2027 que, com a destinació, participa en un projecte compartit amb el territori mitjançant les diputacions, amb actuacions des d’àmbits diferents: infraestructures, transició digital i destinació intel·ligent, atractivitat i competitivitat de producte, identitat i cultura enogastronòmica i màrqueting tàctic. Aquest pla preveu una inversió global de 12 milions d’euros que pretén accelerar en tres anys el desenvolupament que s’aconseguiria en una dècada.

La Generalitat de Catalunya ha prioritzat aquest 2022 els projectes de destinacions turístiques rurals i una destinació turística urbana amb les subcategories següents: espais naturals, territoris rurals amb identitat turística, destinacions rurals costaneres, gran destinació urbana, destinacions urbanes i ciutats amb identitat turística.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

L’oposició força un ple per tractar les suposades irregularitats d’un regidor

lloret de mar

Portbou suspèn el pagament de factures a Endesa després d’un tall elèctric al municipi

PORTBOU

Segellen l’acord per als nous accessos al Campus de Salut

girona
Medi ambient

La Paeria apostarà per aplicar la ZBE en un 10% del sòl urbà residencial en una fase inicial

Lleida
educació

El personal d’atenció educativa fa vaga per demanar la reclassificació professional

barcelona

Es comença el tractament contra els mosquits a 3.000 embornals

figueres

La Diputació destinarà 10 milions als consells comarcals fins el 2027

BARCELONA
societat

La URV estudia amb les colles com adaptar les diades castelleres al canvi climàtic

Tarragona

Mataró repensa el projecte ReNatura amb les aportacions dels veïns

mataró