Societat

Austràlia

Mor el controvertit cardenal George Pell

L’ex-número tres de la Santa Seu va ser condemnat per abusos sexuals a dos menors

El 2020 va ser absolt i va tornar al Vaticà, on ha residit fins a la seva mort

El polèmic cardenal australià George Pell ha mort als 81 anys, segons han informat aquest dimecres representants de l’església catòlica a Austràlia. Pell, que va arribar a ser el número 3 del Vaticà amb l’objectiu de netejar la imatge de la Santa Seu pels escàndols financers, va acabar condemnat per abusar sexualment de dos menors a la dècada dels noranta, si bé posteriorment en va ser absolt.

Pell ha mort a Roma aquesta nit per complicacions cardíaques derivades d’una operació de maluc, segons ha indicat en un comunicat l’arquebisbe de Melbourne, Peter Comensoli.

“El Cardenal Pell va ser un líder de l’Església molt important i influent, tant a Austràlia com internacionalment, profundament compromès amb el discipulat cristià”, ha remarcat el prelat.

Pell va ser condemnat el 2018 per un tribunal australià a sis anys de presó per cinc delictes d’abús sexual i va passar tretze mesos a la presó. No obstant això, la sentència va ser revertida per la màxima instància judicial d’Austràlia a l’abril de 2020 després de la seva última apel·lació.


Un cardenal poderós i conservador
Nascut a la ciutat de Ballarat, a l’Estat de Victòria, el 8 de juny de 1941, Pell va dedicar gairebé tota la seva vida a l’església catòlica.

A la dècada de 1970 i 1980 va exercir com a sacerdot i educador en diferents parròquies i centres catòlics australians, inclòs en el seu natal Ballarat.

El 1987 va ser designat bisbe auxiliar de Melbourne i el 1996 va ser elevat a arquebisbe en aquesta mateixa ciutat. El 2001 va ser investit arquebisbe de Sydney.

Dos anys més tard va ser nomenat cardenal pel papa Joan Pau II, cosa que li va permetre votar als conclaves per elegir el patriarca catòlic. El 2013 va ser un dels papables en la votació que finalment va proclamar Francesc com a pontífex.

Entre el 2014 i 2019 Pell va ser secretari d’Economia de la Santa Seu, un nou lloc creat pel pontífex per aturar els escàndols al voltant de les finances del Vaticà i que era considerat com el tercer càrrec en importància de la cúria romana, després del papa i el secretari d’Estat.

Considerat com un dels representants de l’ala més conservadora al vaticà, Pell rebutjava l’ordenació de dones, el divorci i l’avortament. I almenys en una ocasió va rebutjar donar la comunió a homosexuals durant una missa.


L’ombra de la pederàstia
Però al número 3 del Vaticà el perseguia la sospita pels casos de pederàstia a l’església catòlica d’Austràlia, diversos dels quals comesos a Ballarat.

El 2002, quan era arquebisbe de Sydney, un home va denunciar que Pell havia abusat d’ell el 1961, quan tenia 12 anys.

El 29 juny del 2017, la Policia australiana va acusar per pederàstia el purpurat per abusar sexualment de dos menors –que mai van ser identificats– del cor de Saint Patrick quan era arquebisbe de Melbourne.  Aquell mateix dia Pell va demanar l’excedència al Vaticà per demostrar la seva “innocència”, que sempre va defensar amb vehemència.

Pell va ser condemnat al desembre del 2018 a sis anys de presó per cinc delictes d’abús sexual, un d’ells per penetració oral. La sentència va ser ratificada a l’agost del 2019, però va acabar sent revertida a l’abril del 2020 per la màxima instància judicial d’Austràlia sobre la base del “benefici del dubte raonable”. El religiós va passar tretze mesos a la presó entre 2019 i 2020 abans de ser posat en llibertat.

En conèixer la seva condemna el Vaticà va anunciar que Pell deixaria d’ocupar el càrrec de prefecte d’Economia. Després de ser absolt, Pell va tornar a Roma i va ser rebut pel papa Francesc, però no es van acabar d’esvair els dubtes sobre la seva figura, enfosquida també per unes transferències per prop de 700.000 euros del Vaticà a un compte bancari australià. Alguns mitjans van especular que aquests moviments financers estaven vinculats al judici de Pell. El Corriere della Sera va anar més enllà i va relacionar aquests moviments a suposats pagaments a testimonis que havien acusat el cardenal. La policia australiana va descartar fa dos anys que hi hagués irregularitats en aquestes transferències, realitzades des de la Santa Seu entre 2014 i 2020.

El sacerdot sempre va negar rotundament haver abusat de cap menor, si bé el 2016 va reconèixer que a la dècada de 1980 existia “un món de crims i encobriments” a l’església catòlica per protegir la institució. Així ho va declarar com a testimoni a la comissió especial que va investigar la pederàstia a les institucions australianes, que va concloure que un 7 % dels sacerdots australians van abusar de menors al seu càrrec entre 1960 i 2015. El mateix organisme va revelar que als anys 70 a Ballarat hi havia una xarxa de capellans pederastes.

De fet, va ser el primer dirigent catòlic que va abordar els abusos sexuals a menors a l’església catòlica australiana i el 1996 va posar en marxa un programa de compensacions econòmiques, tot i que va ser criticat per no donar prou suport a les víctimes.

El religiós ha mort amb una causa judicial pendent, ja que un tribunal d’Austràlia investigava des del juliol de l’any passat una demanda civil contra ell i l’arxidiòcesi de Melbourne presentada pel pare d’un dels dos nens que presumptament van patir abusos comesos per Pell.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

Mascort: “La sequera ha fet sorgir problemes que tots sabíem però no hi actuàvem”

girona
Infraestructures

Ecologistes del Berguedà s’oposen a l’ampliació de la C-16

Berga

La fiscal de trànsit demana canvis perquè les víctimes queden "desprotegides”

girona
educació

Cabrera de Mar posa la primera pedra de l’institut amb tres anys de retard

cabrera de mar
medi ambient

Batalla contra la bardana, una planta invasora, a Vilanova i la Geltrú

VILANOVA I LA GELTRÚ
societat

Identifiquen dos reincidents de pesca furtiva de corall vermell al Cap de Creus

cadaquès
SANT FELIU DE GUÍXOLS

La Guàrdia Civil desmantella un taller mecànic il·legal

SANT FELIU DE GUÍXOLS
salut

Llum verd per ubicar el centre de protonteràpia al Parc Sanitari Pere Virgili

BARCELONA
GIRONA

Acord per igualar les retribucions triennals dels treballadors municipals

GIRONA