Recuperen les rutes garrotxines dels maquis
Amical d’Antics Guerrillers edita un mapa i una guia en què estan detallades
La ruta entre Manlleu i Prats de Molló per boscos i cims de muntanya va ser, en els quaranta del segle passat, un dels itineraris més concorreguts pels maquis, que van protagonitzar la lluita guerrillera contra el franquisme. Un itinerari amb moltes variants, perquè discorria per corriols i camins. I es va consolidar com a tal, perquè de tots els passos de maquis que hi havia a tot el Pirineu, des del País Basc fins al Mediterrani i, fins i tot, algunes de marítimes, era la més practicable els mesos d’hivern. Cal tenir en compte que les expedicions de maquis transcorrien de nit i per boscos i cims per evitar els controls de la Guàrdia Civil. Ara, i després d’un intens treball de recerca de testimonis familiars i documentals, l’Amical d’Antics Guerrillers ha documentat aquesta ruta, ha editat un mapa i una guia explicativa, juntament amb un vídeo –tot aquest material també es pot consultar en el web maquis.cat–, i l’ha senyalitzat sobre el terreny.
Es tracta de la ruta que des de Manlleu pujava a Cantonigròs i Rupit i seguia per les Planes d’Hostoles, Sant Esteve d’en Bas, Sant Aniol de Finestres, Santa Pau, Sant Julià del Mont, Castellfollit de la Roca, Oix, Beget i arribava pel Comanegra a la Manera i Prats de Molló. “Eren les rutes que seguien, als anys quaranta, els maquis del Partit Comunista i del PSUC amb la col·laboració de la Resistència per a la lluita guerrillera i que, en els cinquanta, van abandonar per la lluita política”, ha remarcat Josep Serra, Amical d’Antics Guerrillers.
Amb el nom de Camins de llibertat. Guia de senders dels maquis. Ruta Jové-Gros de Prats a Manlleu, l’entitat detalla les rutes entre Prats i Sant Antoni de Camprodon, entre aquest punt i Sant Martí del Clot, des d’aquí fins a Bianya i Sant Miquel de Castelló i, finalment, des de Sant Miquel a Manlleu. Per a cadascuna, detalla les distàncies, el temps del recorregut i els desnivells màxims i mínim i les plasma en un mapa. La guia ofereix fins i tot ressenyes dels maquis de qui s’ha pogut obtenir informació. Serra indica que aquestes rutes es poden fer senceres o, simplement, petits trams.
