Societat

SÍLVIA CARRASCO

PROFESSORA D’ANTROPOLOGIA DE LA UAB

“El sexe no es pot canviar, és una fal·làcia”

En la franja de menors de 10 a 14 anys que van a Trànsit per informar-se sobre el canvi de sexe, el 70% són noies
La ideologia transgenerista defensa una dissociació entre la persona i el seu cos. Això porta a idees medievals

La Sílvia Carrasco està acostumada a les crítiques. N’ha rebut moltes, especialment del col·lectiu LGTBI, que considera transfòbics alguns dels seus arguments contra la llei trans. Però ella insisteix que el que denuncia és una ideologia, que anomena “ideologia transgenerista”, que s’ha colat a la sanitat i a l’escola, diu, i està perjudicant especialment les nenes i adolescents. No només qüestiona l’autodeterminació de gènere, sinó també, i de manera rotunda, que algú pugui dir que ha nascut en un cos equivocat.

Per què aquesta croada contra les persones trans?
No hi ha cap croada contra cap persona, es defineixi com es defineixi. Al contrari, des del feminisme i des de l’associació que presideixo, Feministes de Catalunya, el que pensem és que aquestes lleis i aquesta ideologia perjudiquen greument l’atenció que podria rebre qualsevol persona que sent un malestar profund amb el seu cos i desitja entrar en tractaments hormonals i quirúrgics que són irreversibles i perjudiquen greument la salut. Aquest malestar tan profund el que necessita és un tractament especialitzat d’alta qualitat que faci la pregunta clau: per què els passa això. Especialment en la infància i especialment en les nenes…
És a dir que vostès neguen el concepte d’autodeterminació de gènere i neguen el dret d’unes persones a canviar si senten profundament que no s’identifiquen amb el seu sexe biològic?
No neguem cap dret. Però en tot cas són persones que necessiten una avaluació d’un equip multidisciplinari, com així ho va recomanar el Col·legi de Metges la setmana passada, citant un informe que hem fet sobre el servei Trànsit.
Però els està tractant com si tinguessin un problema i l’OMS ja va treure la transsexualitat de la categoria de malalties mentals l’any 2018.
Això no és veritat. La pressió del lobby farmacèutic fa que es canviï el concepte de disfòria, que és un concepte grec que vol dir “malestar”, pel d’incongruència, que és aquesta idea dissociada, que tens una ment i un cos que no són congruents. Però no l’han tret de la classificació de malalties: l’han posat a la secció d’alteracions sexuals. I l’Associació Internacional de Psiquiatria Americana continua classificant disfòria de gènere dins de les malalties mentals.
Què els molesta tant de la llei si el que pretén és garantir els drets d’un col·lectiu que ha patit molt?
Moltes organitzacions feministes ens vam reunir el juliol del 2020 i vam crear una plataforma estatal que es diu Confluencia Movimiento Feminista. I també hi ha associacions d’àmbit internacional. Contra el que estem lluitant és contra l’expansió de la ideologia transgenerista, que està estretament vinculada a la indústria farmacèutica i a posicions que volen sobretot experimentar i comerciar amb cossos d’infants i dones. I això és inacceptable.
Què enteneu per ideologia transgenerista?
La ideologia transgenerista està inspirada en idees que sobretot defensen que hi ha una dissociació total entre la persona i el seu cos. Això ens porta a idees medievals. Hi ha un jo immaterial, una mena d’ànima que és independent, dissociada del propi cos i que pot haver nascut en un cos equivocat, i això és una cosa que no és comprovable materialment. I d’aquí es desprèn el concepte d’identitat de gènere, que tergiversa totalment el concepte de gènere feminista, que és el que consta a la llei del conveni d’Istanbul contra la violència masclista, que és a la Cedaw, que és la comissió de les Nacions Unides contra tota forma de discriminació i violència contra les dones. Va en contra del concepte de gènere feminista.
Què diu?
El concepte de gènere feminista diu que el gènere és una invenció, uns atributs inventats sobre el sexe per subordinar les dones. I aquesta ideologia el que diu és que el gènere és una identitat. Una identitat que curiosament reprodueix tots els estereotips sexistes contra els quals ha lluitat el feminisme... Hi estem totalment en contra.
D’on sorgeix aquesta ideologia?
La ideologia sorgeix del que es diu teoria queer, que vol dir “anòmal”, “estrany”, “inclassificable”. Va ser molt benvinguda. De fet forma part de les idees postmodernes que es desenvolupen en paral·lel al neoliberalisme econòmic. És el que li va perfecte al mercat. El mercat ja t’ajuda perquè suposadament tu escullis el que vols ser. De fet, la indústria farmacèutica de la identitat de gènere ha passat de facturar 8.000 milions d’euros a 3.000 bilions d’euros en els últims 5 anys. Està molt vinculat. Hi ha un munt de clíniques d’estètica que es dediquen a modificar el cos per assemblar-se a l’altre sexe. I dic assemblar-se perquè el sexe no es pot canviar, és una fal·làcia.
Bé, això no és cert. Per a les persones trans sí que es pot canviar i ho canvien..
No, ells ho creuen. Però això no és la realitat material, el sexe no es pot canviar. Tu neixes XX o XY i et mors XX i XY, i si tens un atac de cor els símptomes seran segons el teu sexe. I si t’has de reproduir serà segons els genitals que tinguis.
És a dir que el que per a moltes persones és un avanç per a vostès és un retrocés?
Completament. La medicina feminista havia aconseguit en els últims deu anys que l’home no fos el patró a partir del qual s’analitzen les malalties o es fan proves farmacològiques. Havíem aconseguit introduir que es tingués en compte el sexe i el gènere de les persones perquè sabem que en les condicions de vida poden afectar. Hi ha dones que tenen malalties de cuidar. Això passa pel gènere, no pel sexe. Per a nosaltres és un retrocés enorme, en tots els sentits: en els drets de les dones, en els drets de la infància, en la igualtat entre home i dona. Per fer polítiques d’igualtat primer has de saber què és una dona. I si redefineixes ser dona en funció del que cadascú pensa que és, totes les polítiques d’igualtat i els avenços queden en dubte.
Parlen com si tothom es volgués fer trans ara, quan es tracta d’una minoria. No n’estan fent un gran massa?
És precisament sobre això que volem alertar, perquè a mi el que em preocupen són les criatures, podem destrossar una generació. Jo no faig res més que veure casos de famílies desesperades perquè a qualsevol nen que diu que se sent d’un altre gènere li donen hormones sense passar per la pregunta que s’ha de fer a psiquiatria i psicologia, que és precisament què li està passant a aquesta persona. Hi ha nenes i nens amb antecedents d’abusos sexuals i amb altres vulnerabilitats psicosocials, amb experiències traumàtiques... Per què no es pot fer aquesta pregunta, que és la que han fet altres països que ja han fet marxa enrere, com ara el Regne Unit, França, Suècia, Finlàndia, Irlanda?
Està dient que el que nosaltres presentem com un gran avanç, la identitat sentida, en altres països ja hi han transitat i ara s’estan fent enrere?
Ja ho estan descartant. Allà, des del mateix govern s’han fet estudis com el que nosaltres hem fet ara aquí per valorar l’impacte que té aquest model afirmatiu, que es basa en el que el subjecte diu. Han mirat què ha passat i han vist els gravíssims danys, irreversibles, que no havien servit per millorar la salut mental de les persones, especialment dels menors.
Aquí no existeix cap estudi, a banda del vostre?
De moment cap que realment analitzés l’evolució i es fes les preguntes adequades en veure el canvi en el perfil sociodemogràfic de les persones tractades. La conclusió de l’estudi és que cada vegada hi van més dones, cada vegada més menors, cada vegada més nenes adolescents. Ho hem presentat a la comissió de Salut del Parlament de Catalunya i ens han agraït la feina.
Quines són les principals xifres?
Entre el 2012 i el 2021, que són les últimes dades que tenim, hi ha un creixement exponencial de més del 7.000% de casos tractats. Entre el 2020 i el 2021 creix un 40%. Els casos del 2021 representen més d’una quarta part de tots. Aquí hi ha tota una feina, però sobretot en aquests moments les franges d’edat més joves, d’entre 14 i 25 anys, són les que s’estan disparant. Fins al punt que en la franja d’entre 10 i 14 de menors el 70% són nenes. El nombre de nenes adolescents que demanen canviar de sexe ha crescut un 5.700%.
Feu l’anàlisi agafant dades del 2012, quan Trànsit era molt residual, ja que no es va integrar a la salut pública fins al 2017.
El servei és del 2012, però el 2017 el llavors conseller, Toni Comín, va acordar que aquest seria el model de referència. Coexistia amb altres models com el del Clínic, que era terapèutic, i es va decidir que el model afirmatiu fos el de referència per a tot Catalunya.
Però no estan creant alarma, una mica? Tenim percentatges? Sabem quantes d’aquests menors i d’aquestes nenes que fan consultes inicien un procés d’hormonació?
Sí que ho sabem. El 87%, dit pel mateix Trànsit. La gent surt de la primera visita amb la recepta d’hormones i va directament a la farmàcia a comprar-ne.
Però poden començar el procés sense l’autorització dels pares?
És que hi van amb els pares, que estan absolutament atrapats perquè no poden preguntar. Si la persona ho diu, és que és veritat. I en aquest sentit els protocols educatius suposadament per atendre persones trans diuen que si els pares, la família o l’escola recomanen una exploració psicològica per saber què li està passant, se’ls pot obrir un expedient per transfòbia i maltractament.
Vostè ha escrit un llibre denunciant això.
Sí, és que cada cop hi ha més nenes, sanes, amb el cos sa, a qui se’ls administra bloquejadors de la pubertat perquè no se’ls desenvolupi. Els queda el cervell afectat, la densitat òssia afectada, no els creixen els genitals en el cas dels penis… Encara no s’ha aprovat la llei trans estatal i els jutjats ja tenen llista d’espera. Les famílies estan alarmades. Per això s’ha creat l’agrupació Amanda, de famílies de nenes adolescents amb el que denominem disfòria d’inici ràpid. En una classe tres nenes diuen que són nens i volen anar a Trànsit a fer el canvi. Això s’ha estudiat fora d’aquí i es veu que és un contagi social.
I vostès com interpreten aquest ‘boom’ de demanda per part de les nenes?
Pensem que les nenes estan passant una molt mala època històrica, que la gent no és conscient de fins a quin punt hi ha una pressió no només estètica sinó també sexual, d’assetjament i violència sexual que se centra en les nenes adolescents. Han d’encaixar. Han de sexualitzar-se. Ser nena és molt complicat.
No la preocupa que aquest tipus de discurs generi actituds transfòbiques i que en part sigui la causa que hi hagi més agressions a persones trans, que és el que denuncien les entitats. L’any 2022 a Catalunya van créixer un 38%.
Juguen amb la confusió d’un constructe, el constructe LGTBI, una invenció molt convenient a la indústria farmacèutica. Què té a veure la realitat d’una lesbiana amb la realitat d’una intersexual o la d’un home gai amb algú que mentalment es pensa que és de l’altre sexe? Aquest constructe intenta justificar tot aquest deliri.
I com veieu la proposta d’un gènere no no binari?
Totes les feministes per definició ho som perquè estem en contra de la distinció sexista. Però calen dades, el sentiment no binari és un deliri també.

Feminista

Nascuda a Sabadell l’any 1959, Sílvia Carrasco és professora d’antropologia social i cultural de la UAB. Ha viscut a Anglaterra i els Estats Units i ha fet nombroses investigacions nacionals i internacionals, centrades sobretot en temes de desigualtat educativa i social que afecten la població infantil. Militant durant anys en partits d’esquerra, actualment presideix l’associació Feministes de Catalunya, una entitat que ha estat especialment combativa amb la llei trans i que acaba de fer públic un estudi sobre els usuaris del servei Trànsit, que alerta sobre l’increment del nombre de noies adolescents que expressen la seva voluntat de canviar de sexe.

Aquesta setmana ha presentat a Sabadell el llibre La coeducación secuestrada.

Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

El cònsol general del Japó visita Ripoll

ripoll

Colau retira la votació del pla d’usos de l’Eixample davant la falta de suport

barcelona

Jordà defensa l’aprovació de la declaració d’impacte ambiental del parc Galatea

LA JONQUERA

Balcells avisa que la millora salarial reclamada pels metges s’ha de negociar amb empreses i hospitals

barcelona
transports

Tres anys sense ascensor a l’estació de Montgat

Barcelona

Els pescadors catalans han recollit 70.000 litres de deixalles marines el 2022

BLANES

Un particular compra un àtic per més de 40 milions al centre de Barcelona

barcelona

La reobertura del balneari de Montagut a Campelles depèn d’un semàfor

CAMPELLES

Recuperen àmfores amb peix de fa 2.000 anys a les illes Formigues

GIRONA