Unes 150 famílies ucraïneses reben ajuda a les comarques gironines
L’església pentecostal Elim de Domeny canalitza l’ajuda i cada dissabte es converteix en lloc de trobada de la comunitat
Són quarts d’onze del matí i diverses famílies ucraïneses fan cua per rebre aliments o busquen roba d’hivern entre les donacions que s’han rebut. Cada dissabte l’església pentecostal Elim es converteix en punt de trobada dels que es van veure forçats a deixar-ho tot enrere amb l’esclat de la guerra. Des d’aquesta nau de Domeny és on es canalitza l’ajuda impulsada pels seus compatriotes. Atenen unes 150 famílies ucraïneses refugiades a les comarques gironines, que també veuen com compartir vivències o assistir al culte les ajuda emocionalment. Moltes ja pensen en establir-se aquí, però no ho tenen gens fàcil. “Els costa trobar pis i feina, i a tot això s’hi suma l’encariment de preus”, explica a l’ACN una de les voluntàries, Oksana Lutviv.
Té 40 anys i a principis de juliol va fugir de Khàrkiv, la segona ciutat més gran d’Ucraïna assetjada pels bombardejos de les tropes russes. Ella i el seu marit van creuar la frontera amb la furgoneta verda que avui han aparcat davant l’església pentecostal. Els acompanyava el seu sogre, que va fer el viatge estirat al sofà d’on gairebé no se’n podia moure d’ençà que fa quatre anys va patir un ictus.
Anna Vorontsova coneix bé la feina que fan els voluntaris d’Elim. Quan van arribar a Girona, abans no van aconseguir trobar pis, va estar-se mig any vivint en una de les habitacions que hi ha damunt la sala de culte. Havien marxat d’Ucraïna sense pràcticament res.
“No sabíem amb què ens trobaríem, i des del primer moment ens van ajudar”, explica Vorontsova. Aquest matí, amb el seu marit han anat fins a l’església pentecostal per trobar-se amb altres famílies que, com ells, van veure’s forçades a deixar enrere el que tenien. D’ençà que va començar la invasió, ara fa gairebé un any, la seu d’Elim ha canalitzat la solidaritat ciutadana i l’ajuda impulsada per la comunitat ucraïnesa que s’havia establert a Girona.
Des d’aquesta nau de Domeny, al llarg del 2022 van sortir-ne catorze tràilers carregats amb ajuda humanitària cap a les zones de conflicte. I aquest gener ha marxat un altre camió amb destí a Ucraïna que transportava generadors elèctrics, tres palets de menjar (llet, arròs i conserves) i roba d’abric.
Amb el pas dels mesos, però, aquesta església evangèlica pentecostal també s’ha convertit en punt d’ajuda per als refugiats que han arribat a les comarques gironines. Atenen unes 150 famílies que viuen a diferents punts de la demarcació. Les han dividides en grups, i cada dissabte al matí -coincidint amb les hores de culte- una quarantena reben lots d’aliments, productes d’higiene i també poden endur-se roba que han recollit de donacions.
Fruita, pa i làctics
“El menjar ens arriba a través del Banc dels Aliments”, explica Oksana Lutviv, que forma part del grup que coordina els voluntaris. Dins les bosses que s’han repartit avui hi ha, per exemple, diferents peces de fruita (plàtans i mandarines), iogurts, pa, embotits, begudes, llet, pasta, formatge... “Hi ha molta necessitat, perquè cada vegada més famílies no poden afrontar l’increment de preus”, diu.
I a la inflació, també cal sumar-hi altres necessitats. De fet, Lutviv ja admet que tot i que part de les donacions continuen derivant-se cap a Ucraïna, la majoria de l’ajuda ara es destina a les famílies que s’han refugiat a comarques gironines. Perquè amb l’arribada de la fred, per exemple, tenen necessitat de roba d’abric. “Fins que trobin feina i tinguin pis, a moltes d’elles els cal tot el suport que sigui possible”, concreta la voluntària.
Suport emocional
A més de l’ajuda material, però, el centre Elim també es converteix cada dissabte en un punt de suport emocional. Compartir vivències i participar al culte, explica Lutviv, ajuda les famílies a sentir-se més reconfortades. Qui oficia és un pastor de l’església de Khàrkiv, que va poder marxar d’Ucraïna amb la dona i els fills perquè són família nombrosa. “Fem reunions entre nosaltres i oferim aliment espiritual, perquè la gent pot participar als càntics i escoltar la paraula de Déu en ucraïnès”, explica Lutviv.
“Aquí parlem entre nosaltres, ens recolzem i som com una gran família”, hi afegeix Anna Vorontsova. “Poder compartir les situacions personals de cadascú ens ajuda; hi ha gent que no té lloc on viure i necessiten aquest suport”, explica.
En el seu dia a dia, a més, molts refugiats s’han d’enfrontar a la barrera idiomàtica. I saber que aquí cada dissabte poden trobar compatriotes els ajuda a fer comunitat. Olena Yashina, de 66 anys, ha vingut fins a Elim amb un dels seus nets, que en té 11, perquè es faci amb nens d’Ucraïna. “A l’escola li costa relacionar-se, perquè encara no coneix la llengua, i poder parlar amb els altres li anirà bé”, explica.
Olena Yashina agraeix tot el suport que ha rebut d’ençà que va arribar a Girona. I de fet, explica que la jaqueta que porta posada, precisament, és una de les que va recollir Elim gràcies a les donacions. “Quan vaig marxar d’Ucraïna era estiu i no tenia roba d’abric”, diu.
Ella va arribar a Girona al juliol, després que se li morís el pare, per retrobar-se amb la filla i els dos nets, que van venir poc després que esclatés la guerra. Explica que la seva filla ha pogut trobar feina a Barcelona, i que mentre treballa és ella qui té cura dels nens. El seu gendre va haver de quedar-se a Ucraïna. “Parlem amb ell cada dia per telèfon i els seus fills el troben molt a faltar; tenim l’esperança de poder-hi tornar alguna dia”, explica.
“No és gens fàcil”
Per a moltes famílies refugiades, admet Oksana Lutviv, la situació “no és gens fàcil”. Els costa trobar pis i feina, moltes viuen encara en hotels i també n’hi ha que, davant la manca de perspectiva, han optat per tornar-se’n a Ucraïna. Amb l’avenç del conflicte, i veient que la guerra s’allargarà, Lutviv també explica que, cada vegada més, moltes de les 150 famílies a les que donen ajuda ja pensen a establir-se aquí.
“Però és complicat; molts estan preocupats perquè veuen que no troben habitatge, i que encara que trobin feina, fa massa poc que treballen”, diu Lutviv. “Per això, des d’aquí els ajudem en tot allò que puguem per intentar que se’n surtin”, afegeix.
“ Ara el meu marit i jo estem millor, perquè ell té feina i hem trobat pis; però hi ha molta gent que necessita suport”, diu Vorontsova. “Trobar-nos aquí els dissabtes i parlar de les nostres situacions personals, ens ajuda”, explica. D’aquí a uns mesos, al juny, ella serà mare per primer cop. El nen es dirà David. És l’exemple que, malgrat tot, la vida s’obre camí.
