Un pantà sota mínims

El mirall que reflecteix amb més claredat el nivell de sequera que afecta la ciutat de Barcelona es troba a Vallvidrera, al mig del Parc de Collserola. Allí hi ha el pantà que du el mateix nom del barri, un peculiar embassament construït a finals del segle XIX, de cinquanta metres de llarg i una alçària de quinze. Avui per avui el nivell d’aigua que emmagatzema “és molt baix”, explica Joan Vilamú, cap del servei de medi natural i territori del Parc de Collserola. L’aigua tot just té un metre d’alt i pren forma més de bassa que no d’embassament, estancada com està a tocar de la presa de maons vermells. La poca aigua que hi ha és el reflex de l’estrès hídric que viu el parc, on hi ha espècies d’arbres amb la floració afectada per la falta d’aigua.

Aquest pantà que es va construir per portar aigua al barri de Sarrià, a través d’una galeria que travessa Collserola, ja fa molts anys que va deixar de tenir la funció d’abastament. La principal font d’injecció d’aigua és el freàtic que s’hi fa arribar a través d’una canalització. Actualment, però, aquesta aportació extra d’aigua no es produeix i tota la que hi ha ve de la pluja. “A la serra de Collserola els últims dos anys ens ha plogut el que plou habitualment en un any”, explica Vilamú, i aquesta és la causa per què el pantà de Vallvidrera es troba quasi buit.

La preocupació dels gestors d’aquest embassament d’aigua no és si hi ha més o menys volum emmagatzemat, sinó la lluita que duen a terme des de fa dos anys contra un peix invasor, originari de la Xina. Per posar fi a la presència d’aquests animals es va buidar del tot el pantà, ara fa tres anys, es va fer una captura elèctrica dels peixos, es van regirar els llots, per evitar que n’hi sobrevisquessin d’amagats però quan l’aigua va tornar a l’embassament es va comprovar que l’espècie invasora havia sobreviscut, amb larves amagades al fang i ara caldrà tornar a actuar.

“Estem en espera d’obtenir un permís especial de la Generalitat i del Ministeri de Salut per fer un tractament específic”, explica Vilamú. L’espècie detectada a Vallvidrera s’ha trobat només en un altre punt d’Europa, Alemanya, i l’interès és eliminar-la perquè no pugui contaminar aigües avall.