Societat

Societat

Discriminats per l’edat

El nombre de persones de més de 65 anys augmenta i el 2040 seran el 26% de la població

El col·lectiu denuncia els estereotips pel fet de ser grans i reclamen polítiques per un envelliment actiu

Alerten que els perjudica la bretxa digital i d’accés a serveis presencials, sobretot la de la banca

“Per a la societat no som atractius i no se’ns té en compte, però cada cop serem més”

A ningú li agrada que li diguin vell. Vivim com un problema fer-nos grans en una societat que s’envelleix a marxes forçades, amb els nivells de natalitat dels més baixos d’Europa i una esperança de vida que s’allarga un cop recuperats del sotrac de la pandèmia, quan van augmentar les defuncions entre un dels col·lectius més vulnerables.

“Per a la societat no som atractius i no se’ns té en compte, però cada cop serem més”, reflexiona Josep Carné, president de la Federació d’Associacions de Gent Gran de Catalunya (Fatec), preocupat per unes polítiques que garanteixin serveis d’assistència i cures a aquest volum de població, entre la qual s’hi compta la generació dels baby-boomers, nascuts entre els anys 1947 i 1977. Segons les projeccions de població de l’Idescat, el 2040 a Catalunya hi haurà un 26% de la població en la franja dels 65 anys (2,1 milions de persones), que el 2021 representaven el 19% del total (1,4 milions). En aquest escenari, l’esperança de vida s’allargarà per als homes –84,6 anys de mitjana– i per a les dones –fins als 89,1.

“Els nostres pares i avis es jubilaven de forma passiva, però ara vivim més anys i ens hem de preparar”, defensa Carné, en una etapa final en què es reivindica un envelliment digne on ningú “s’autodiscrimini” pel fet de ser gran. “Som vàlids i podem aportar coses”, insisteix, estant al capdavant de la federació, que celebra els 40 anys amb l’objectiu de fer visibles accions per un envelliment “saludable, actiu i socialment productiu”.

La gent gran, però, es queixa que és víctima de “l’edatisme”, és a dir que els discriminen per l’edat ignorant les seves capacitats. Per Carné, el primer símptoma es percep dins el mercat laboral quan moltes de les prejubilacions, a partir dels 50 anys, són “l’excusa per dir que no s’adaptaran als canvis” quan la realitat, com denuncien els sindicats, és que es busca contractar noves generacions a qui es paga sous més baixos. Un altre estereotip en el col·lectiu de gent gran és la contractació de pòlisses de salut, en què les quotes s’incrementen per als que tenen més edat, independentment de l’ús que en facin. La Fatec ha denunciat recentment la proposta per escurçar el temps de vigor del carnet de conduir a partir dels 65 anys. “No ens oposem a fer més revisions i ampliar els controls, però que es tingui en compte la capacitat i no l’edat”, recrimina la federació, que considera injust el protocol que intensificarà les proves quan trobarien més oportú que els professionals tinguessin accés als historials mèdics per determinar si en aquestes edats s’està capacitat o no per continuar conduint. A les portes de les eleccions municipals, com assenyala Carné, es reobren debats sobre la idoneïtat de dedicar-se a la política a partir de certa edat, i en el cas de Barcelona, per exemple, es qüestiona la presentació dels candidats Ernest Maragall i Xavier Trias perquè són “massa grans”, sense tenir en compte l’expertesa o les capacitats per ocupar el càrrec.

Avis dels nostres nets

La societat normalitza parlar dels “avis” d’una manera despectiva que molesta al col·lectiu. “Nosaltres només som avis dels nostres nets”, defensa Carné, que considera clau revertir aquesta mirada als qui tenen més anys i fer-ho des del respecte “des de ben petits”. En aquest sentit, la Fatec reclama l’impuls de programes i activitats intergeneracionals on participin joves i grans “aprenent i valorant-se”. Entitats i també escoles treballen per fomentar aquestes trobades on compartir l’experiència dels més veterans i aprendre dels coneixements, sobretot en l’àmbit telemàtic, dels més joves.

Sense accés digital

La transformació digital de les últimes dècades ha deixat enrere la gent gran. És el que es coneix com la bretxa digital en una societat cada cop més tecnològica. Un 40% de les llars on viuen persones de més de 65 anys no tenen internet per fer els tràmits digitals i si en tenen això no vol dir que tinguin les habilitats per fer-ho. Segons les estadístiques, a Europa a partir dels 55 anys les taxes d’ús digital cauen per sota de la mitjana de la població. “No podem esperar que desaparegui aquesta generació i no fer res com els està passant amb la banca online”, lamenta Mireia Fernández Ardèvol, professora de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), molt crítica amb un sector que “ha abandonat sense parar-se a pensar” en aquest sector de la població.

Els estudis liderats des de la UOC constaten que les persones grans no són alienes a la tecnologia, sobretot dels telèfons intel·ligents, amb què es connecten i fan ús sobretot dels serveis de missatgeria i trucades de veu. “La hiperdigitalització s’ha accelerat amb la pandèmia i porta a la necessitat de fer moltes gestions online, però s’han de garantir alternatives per als ciutadans que no volen fer-ho o perquè no en tenen les competències”, defensa Fernández Ardèvol, que recorda com les administracions públiques han anat retornant a l’atenció presencial o telefònica.

Un servei universal com la banca no ha donat alternatives i obliga els ciutadans a fer gestions digitals. El tancament d’oficines ha generat malestar i queixes perquè la gent gran no té manera de ser atesa. “Hi ha entitats bancàries que fan bandera dels protocols i certificats d’atenció a la gent gran, però els mateixos afectats no se senten ben tractats”, lamenta la professora de la UOC, que insisteix que la gent gran ha estat la “gran ignorada” i confia que es faran canvis.

Els recursos per avançar cap a una digitalització de la societat s’han concentrat en la infància i l’entorn productiu, però en canvi s’ha oblidat la població que entra a la jubilació. “S’ha de garantir el dret de la ciutadania a poder triar si es vol digitalitzar”, defensa Fernández Ardèvol, pensant també en col·lectius que sempre quedaran exclosos i el valor de l’atenció presencial. Un exemple clar són les consultes mèdiques virtuals, que amb la pandèmia s’han instaurat tant al sistema públic com al privat, i on la percepció pels professionals i pacients no és la mateixa. Pels experts el fenomen de la digitalització ha de buscar l’equilibri que permeti garantir l’eficiència per agilitzar els tràmits per internet sempre que es posin els recursos perquè tothom disposi de plenes competències.

Despoblament rural

El despoblament rural afecta uns 500 municipis de Catalunya, on són quatre els que es queden a viure-hi, i s’estan envellint. “Cada cop són més grans i es queden sols perquè els joves marxen a la ciutat”, alerta preocupat el president de la Fatec, que reclama a l’administració polítiques per reforçar l’atenció assistencial i de serveis propers al territori. El Departament de Drets Socials ha anunciat que finançarà aquest any 330 places noves en serveis d’atenció integral en l’àmbit rural (Saiar). Es tracta d’equipaments per a gent gran que disposen d’espais diferenciats per oferir els serveis assimilables als d’un centre de dia i altres zones complementàries per a tallers i serveis amb caràcter ambulatori i a domicili, en funció de les necessitats dels usuaris i les seves famílies.

A principis d’any, els departaments de Salut i Drets Socials, les quatre diputacions, l’Ajuntament de Barcelona i les entitats municipalistes van signar l’acord per al desplegament territorial de l’atenció integrada social i sanitària. El primer pas es farà reforçant les iniciatives que ja funcionaven a set àmbits territorials, a les comarques del Ripollès, la Garrotxa i Osona, a Amposta, Manresa, el Gironès, el Prat del Llobregat i Barcelona, per avançar cap a una atenció domiciliària, la salut mental i el benestar emocional.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Mataró tindrà un segon tanatori amb quatre sales de vetlla i un oratori

mataró
economia

Creen ajuts per rehabilitar comerços històrics i edificis d’alt valor patrimonial

Manresa

Les pluges donen una treva als boscos gironins

GIRONA

Creu Roja atén 1.450 sol·licitants d’asil el 2023 a Girona

girona

Quinzè aniversari del Servei d’Hemodinàmica Cardíaca de Clínica Girona

GIRONA

Posen en marxa uns equips pioners per tractar malalts mentals greus

OLOT / RIPOLL

Reforcen el servei d’informadors ambientals amb sis persones més aquest estiu

GIRONA
successos

Desmantellen un dels laboratoris més importants de drogues sintètiques

Granollers
societat

L’acusat de la brutal agressió d’Igualada va buscar a Internet ’noia violada’ tres dies després

Barcelona