Nous usos per a la Llar Cabanelles
Càritas vol fer habitatge social i projectes comunitaris a l’antiga residència que té a Mataró
Es preserva el llegat social per donar sortida a col·lectius vulnerables
Es fan visites a l’edifici, tancat des de fa vint anys
“Els recursos ara per ara no els tenim i s’haurà de veure com es fa”
La Llar Cabanelles és un indret desconegut per molts mataronins. L’antiga residència per a ancians pobres que gestionaven les Germanetes de la Caritat queda mig amagada darrere els murs que envolten el recinte, de més de 14.000 m², entre els barris de Rocafonda i l’Eixample. Una finca que fa més de vint anys que es va tancar, quan amb el nou hospital de Mataró es van traslladar els malalts que hi feien estades de convalescència.
L’edifici el va construir el 1847 l’arquitecte Jeroni Boada, per encàrrec dels marmessors del testament del metge Antoni Martí Cabanelles, que en tornar de les Amèriques va deixar els béns als més pobres de la ciutat. Els diferents rectors de la parròquia de Santa Maria, nomenats marmessors, han vetllat fins avui per preservar aquest llegat social. Als anys noranta, quan es van traslladar els usos sociosanitaris, la Generalitat va continuar pagant un lloguer amb la intenció de convertir l’espai en un centre de salut mental. La inversió no va arribar mai i no va fructificar cap de les temptatives per destinar-ho a usos socials. El rector de Santa Maria, mossèn Colomer, va crear la Fundació Cabanelles per gestionar el patrimoni fins que el 2019 es va decidir traspassar la propietat a Càritas Diocesana de Barcelona. “Va haver-hi ofertes per fer-hi piscines, universitats i residències de gent gran privades”, explica Pere Vilaseca, membre de la Fundació Cabanelles, i lamenta que cap dels usos fos per als més necessitats com volia el seu benefactor. “És un entorn privilegiat, amb el jardí, el terreny on hi havia els horts i l’edifici, que està en molt bon estat”, hi afegeix Vilaseca.
Els darrers anys Càritas ha valorat els possibles usos i treballa amb l’Ajuntament per tancar un projecte que afecta tota la finca. La voluntat és mantenir l’edifici històric per fer-hi habitatges socials, explica Lluïsa Sebastià, adjunta a l’acció social de Càritas Barcelona, que prioritzarien l’atenció a la gent gran. “No es vol tancar a un col·lectiu i, si cal, donar sortida a famílies o joves que necessiten una resposta temporal”, explica la portaveu de Càritas, que en el mateix espai planteja fer un projecte d’àmbit laboral, per donar resposta a persones que busquen feina i necessiten formar-se. Una altra part de l’edifici hauria d’allotjar la seu de Càritas Interparroquial de Mataró.
Els futurs usos de la llar volen facilitar la interacció comunitària amb entitats veïnals i socials. “No volem ser un espai aïllat i tancat”, diu Lluïsa Sebastià, que pensa en espais de trobada per a joves i infants on poder fer activitats a l’aire lliure o un centre obert, amb sales d’estudi o per fer classes de reforç.
Jardí obert al públic
Per a Càritas és important que el jardí que hi ha a l’entrada principal, situat a peu de carrer, “convida a ser un espai obert al públic”. Un projecte ambiciós que a llarg termini inclouria espais per a l’atenció social i cultural, uns equipaments que haurien de tenir la col·laboració d’altres entitats. “Els recursos ara per ara no els tenim i s’haurà de veure com es fa el projecte a poc a poc”, reconeix Sebastià, en un moment difícil per a l’entitat, que ha centrat les prioritats per atendre les persones que més han patit l’impacte de la pandèmia i els efectes vinculats a la guerra d’Ucraïna. Mentre s’acaba de pactar amb els tècnics municipals el projecte, que quedarà pendent d’aprovació definitiva, s’haurà de buscar el finançament per fer la rehabilitació per fases. “Hi ha moltes expectatives i tothom té els ulls posats en Cabanelles, amb moltes idees i ganes de fer coses”, expliquen des de Càritas, però reconeixen que s’haurà d’estudiar com fer-ho viable.
L’edifici està ben conservat i s’hi han anat fent millores. Una feina ingent dels qui van dedicar la vida a preservar aquest patrimoni com va fer el president de la Fundació Cabanelles, Josep Lladó. Avui els voluntaris de Càritas, amb l’Esteve Maspons al capdavant, continuen vetllant perquè el recinte estigui net i en condicions per a les activitats que s’hi volen anar fent abans no tirin endavant els futurs usos. “L’any que ve l’edifici celebrarà els 150 anys i seria un bon moment per celebrar el que sigui”, indica Maspons, que suggereix netejar l’escultura del benefactor, obra del reconegut escultor Agapito Vallmitjana.
Matinals d’èxit
La Fundació Cabanelles, amb la complicitat d’entitats veïnals i culturals, ha repetit les jornades de portes obertes i visites a l’edifici que es van començar a fer a final d’any. “Hi ha molta curiositat per entrar-hi dels qui hi tenien algun vincle o per als qui el recinte és del tot desconegut”, explica Pere Vilaseca, que destaca la implicació d’entitats com la companyia Endramats, que fa les visites teatralitzades, i el circ de Cronopis.
La programació s’ampliarà el 21 de maig amb les actuacions de l’Escola Municipal de Música i el 18 de juny hi actuarà la Banda del Maresme dins els actes de les festes de Rocafonda.
Escenari de sèries i pel·lícules
La Llar Cabanelles ha estat dues dècades tancada excepte per als directors, actors i equips de rodatge que llogaven l’espai per gravar-hi sèries i pel·lícules. Una activitat que ha contribuït a mantenir el recinte aquests anys. El primer rodatge que s’hi va fer, el 2008, va aixecar molta expectació, quan Sílvia Munt hi va interpretar i dirigir la pel·lícula Pretextos. També s’hi han filmat minisèries com Habitaciones cerradas o Sé quién eres, dirigida per Pau Freixas per a Telecinco. El 2015 s’hi van gravar escenes de Vulcania i tres anys després Durante la tormenta, El guardián invisible i la sèrie de TV3 Benvinguts a la família.
Abans de la pandèmia s’hi van gravar les sèries de Netflix Hache, Días de Navidad i Feria. Els últims rodatges han estat escenes de Bojos per Molière, que acaba d’emetre TV3, i Mrs. Davis, una sèrie per a la Warner Bros.
