El tancament de l’ESO al Narcís Xifra, una decisió lamentable

En poc més de tres anys, l’ESO al Narcís Xifra del Pont Major de Girona passarà a formar part de la història de l’institut per una decisió política mal presa, mal comunicada i, conseqüentment, mal feta.

Mal presa perquè no calia i, suposant que calgués, encara no era el moment. Mal comunicada perquè s’avisa les famílies afectades quan s’acosta la preinscripció i així no haver de discutir la decisió perquè tocarà distreure les famílies per saber a quin o altre institut els interessa més anar, atès que ja no poden anar al que havien previst. I mal feta perquè cap responsable polític municipal d’una decisió tan lamentable s’ha dignat a venir al Xifra i comprovar que allò que ara volen garantir a les famílies que tindran en altres instituts ja funciona al nostre centre: la integració de la diversitat entre l’alumnat del Pont Major i els alumnes que venen d’altres zones de Girona, sobretot de Montjuïc i Sant Daniel. Com a professor i tutor de 2n d’ESO he pogut comprovar com s’ha creat una interrelació i una xarxa d’amistat entre el diferent alumnat esmentat que no només és beneficiós per a tots ells i per la bona convivència a les aules, sinó que permet afirmar que el coneixement del company o companya que és diferent (per cultura. religió o color de pell) fa desaparèixer qualsevol d’aquestes diferències perquè es veuen com a iguals. I aquest és el motiu principal que em porta a pensar com n’és, de lamentable, la decisió política presa. Cal eliminar allò que funciona? Cal desplaçar l’alumnat d’un barri en comptes de promocionar que hi vinguin els d’altres zones pròximes que permet que aquest model que tan bé funciona a 2n d’ESO pugui tenir continuïtat?

És evident que l’èxit dels tres grups classe de 2n d’ESO no és casual, forma part de l’aposta decidida que un grup de pares i mares de l’escola de Montjuïc van fer el curs 2020/21 perquè els seus fill i filles iniciessin l’escolarització secundària a l’institut Narcís Xifra, i no es van equivocar, no els hem decebut. Els tutors i la resta del professorat n’estem molt orgullosos, d’acompanyar-los en la seva escolarització i el seu creixement. A partir del curs vinent aquest model d’èxit no podrà tenir continuïtat atès que la decisió de tancar l’ESO s’ha adoptat ignorant i menystenint tota la tasca feta aquests darrers anys per una plantilla de professorat que s’hi ha deixat la pell per poder tenir un institut de qualitat.

Podríem parlar molt i llarg que a la política s’hi va per millorar la qualitat de vida de les persones i preguntar-nos en què millorarà la decisió presa al Xifra. Podríem parlar molt i llarg que a la política s’hi va per complir allò que es diu i preguntar-nos de què va servir que el 2018 el director dels serveis territorials d’Educació a Girona digués que el Xifra tindria garantida la continuïtat de l’ESO amb alumnes d’altres escoles de Girona per compensar la pèrdua de l’alumnat de Sarrià i Sant Julià de Ramis com a conseqüència de la construcció del nou institut de Sarrià. Moltes coses ens podem preguntar, però de poc serveix ja ara esbrinar-ne el perquè de tot plegat. Sí que puc afirmar, sense risc d’equivocar-me, que al Narcís Xifra seguirem treballant com fins ara, pel respecte que les famílies i els seus fills i filles es mereixen, perquè d’aquí a uns anys el nostre alumnat pugui dir el mateix que direm el professorat: “Jo vaig ser alumne/a del Xifra i n’estic molt orgullós/a”.