Societat

Les biblioteques, a vessar

Les sales d’estudi s’omplen d’estudiants en l’època d’exàmens com els de la selectivitat

Els joves busquen la concentració i la motivació dels companys que no troben a casa

Milers d’estudiants catalans comencen avui les proves d’accés a la universitat (PAU), uns exàmens pels quals han estat tot el curs preparant-se, especialment en les darreres setmanes, amb sessions d’estudi intensives. Els estudiants de la selectivitat, així com també els universitaris, els dels cicles i els de secundària ja fa dies que col·lapsen les sales d’estudi i qualsevol espai que troben lliure de les biblioteques.

“Fa prop d’un mes que la biblioteca està plena d’estudiants. A partir de les 5 o les 5.30 ja no hi ha lloc”, afirma Elena Reyes, directora en funcions de la Biblioteca a Nou Barris, a Barcelona, que explica que els estudiants, d’edats diverses, ocupen la primera cadira que troben buida i planten els apunts i el portàtil allà on poden.

“A la biblioteca hi ha més silenci i ens podem concentrar més que a casa”, expliquen l’Ariadna i la Carla, estudiants de segon de batxillerat de la branca biosanitària i del batxillerat social respectivament. A totes dues els va molt bé estudiar juntes les matèries comunes a la Biblioteca de Nou Barris, que els queda a prop de casa, tot i que algun cop han hagut d’anar a la del Campus Mundet de la Universitat de Barcelona.

Les biblioteques de Barcelona ofereixen, a més dels serveis de lectura, préstec de llibres i altres, un servei de sales d’estudi per acollir encara més estudiants dels que fan servir la biblioteca per estudiar. Cada districte dels deu que hi ha a la ciutat en té una, que està oberta de dilluns a dijous de 20 a 23h o de 20.30 a 23.30h en funció de l’hora de tancament de la biblioteca o equipament on estan situades, i dues sales que obren els diumenges (una d’11 a 14h i de 16 a 20h i l’altra de 16 a 20h).

En total, hi ha 101 biblioteques de la Diputació de Barcelona que ofereixen algun tipus de servei nocturn als estudiants en les èpoques en què hi ha més demanda. També les biblioteques de les universitats han ampliat horaris aquests dies.

Les biblioteques de la ciutat de Barcelona acullen actualment prop de 40.000 usuaris, una xifra molt semblant als 41.000 que es van registrar l’any 2019, just abans de la pandèmia del coronavirus, que va fer baixar l’afluència d’estudiants a aquests equipaments a la meitat (durant l’època en què ja no hi havia confinament).

Segons l’Ajuntament de Barcelona, el perfil dels usuaris és, majoritàriament, el d’una dona d’entre 19 i 25 anys que està cursant estudis universitaris. Normalment es tracta de persones del mateix districte on hi ha la sala d’estudi i fan ús del servei per la proximitat de casa seva. Els usuaris de les sales d’estudi coneixen l’existència d’aquest servei gràcies al boca-orella, a companys de classe o amics que fan ús de la biblioteca durant tot l’any, no només en època d’exàmens.

La irrupció de la pandèmia de la Covid-19 va causar un gran impacte en tota la població i, especialment, en els estudiants, que van veure interrompuda la seva vida acadèmica i social. L’afluència a les biblioteques també se’n va ressentir i es va recuperar tan bon punt la vida va tornar a la normalitat. A diferència d’altres àmbits, com el laboral, on la pandèmia va accelerar la digitalització i va impulsar el teletreball, a les biblitoeques no hi ha hagut un abans i un després de la pandèmia i no s’ha registrat cap canvi d’hàbit significatiu arran d’aquell episodi. Segons l’Ajuntament de Barcelona hauria augmentat una mica l’ús de les biblioteques entre els joves que, com l’Ariadna i la Carla, s’estimen més “sortir” que no pas “estar-se tancades a casa”.

Reyes tampoc no ha observat un canvi d’hàbits significatiu entre les diverses fornades d’estudiants que han passat per la biblioteca al llarg dels anys que ella fa que es dedica a fer de bibliotecària. “El gran canvi –relata– és que tothom ve amb l’ordinador portàtil i busca un lloc amb endoll per connectar-se i wifi”. També ha evolucionat el tipus de material que fan servir els estudiants: “molts porten llibres electrònics o consulten documentació en PDF”.

Tot i que els joves cada cop depenen menys dels suports físics i d’equipaments com les biblioteques per aplegar informació per fer els treballs o estudiar, les biblioteques continuen sent un lloc important per fixar el coneixement, i motivar-se a clavar els colzes. Els webs d’universitats d’arreu del món consultats per aquest diari coincideixen a assenyalar diversos factors que fan de les biblioteques un lloc idoni per preparar els exàmens.

Més productivitat

El principal avantatge que esmenten és el de la concentració. El fet d’estar en un lloc destinat a la lectura i l’estudi fa que l’estudiant no tingui tant la temptació de distreure’s amb altres elements que té a casa. També hi ajuda que s’hi hagi d’estar en silenci i amb les notificacions del telèfon mòbil desactivades.

L’altre gran benefici és, paradoxalment, el social. Tot i que la biblioteca no és el lloc per anar a fer tertúlia, sí que es poden comentar, en veu baixa, aspectes relatius a l’estudi amb companys. Anar amb amics a la biblioteca també és un al·licient per a l’estudiant poc motivat.

Però les ocasionals ganes d’anar a estudiar topen, de vegades, amb esculls inesperats. Això és el que el va passar als estudiants que tenien previst aprofitar l’últim diumenge abans de les PAU per passar-se’l estudiant a la biblioteca. Les deu biblioteques municipals de Barcelona que estava previst que obrissin diumenge només com a sala d’estudi van estar tancades per la vaga, convocada per la CGT, que van fer els treballadors d’aquest servei, que les biblioteques tenen externalitzat i gestionat per la Fundació Pere Tarrés. Els treballadors reclamaven que se’ls paguessin les hores de diumenge que, segons el sindicat, no estaven incloses en el contracte que es va signar. Segons ells, en anys anteriors treballar el diumenge era voluntari i qui treballava rebia un plus que aquest any ha desaparegut.

LES XIFRES

101
biblioteques
de la Diputació de Barcelona ofereixen algun tipus d’horari nocturn en època d’exàmens.
40.000
usuaris
acullen actualment les biblioteques de Barcelona, que han recuperat les xifres d’abans de la covid.

Els beneficis de la feina continuada que va aportar la pandèmia

R.G.A

Un estudi de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC), el centre tecnològic Eurecat i la Universitat Autònoma de Madrid, publicat en obert a la revista científica PLoS ONE, revela una dada sorprenent sobre l’impacte que va tenir la pandèmia del coronavirus en els resultats acadèmics dels estudiants. Segons aquest treball, durant la pandèmia els estudiants van treballar de forma més continuada, fet que va afavorir l’aprenentatge del grup investigat. L’anàlisi de les dades, que es va fer durant cinc cursos, posa en relleu que l’estudi continu, el que comença almenys tres mesos abans dels exàmens, és el millor mètode per aconseguir bones qualificacions.

En l’anàlisi de les dades, els estudiants es van classificar en tres perfils diferents segons la seva manera d’estudiar i els resultats que van aconseguir: els que treballen de manera contínua, els que ho deixen per a l’últim minut i els que obtenen resultats baixos en general. El grup dels que estudien de manera contínua és el que va aconseguir els millors rendiments. Per als autors de l’estudi això demostra que cal “buscar estratègies per afavorir aquesta pràctica”.

L’estudi es va basar en l’anàlisi dels exercicis que 396 estudiants de l’assignatura Informàtica aplicada del grau d’Enginyeria Química impartit a la Universitat Autònoma de Madrid van fer a través d’una eina d’aprenentatge adaptatiu: e-valUAM. Es tracta d’una plataforma d’aprenentatge a distància en la qual es presenten tests amb preguntes que van variant en funció de si les respostes són correctes o no.

Segons es desprèn de l’anàlisi d’aquestes dades, durant el confinament, en reemplaçar-se les classes presencials, es van produir tot un seguit de circumstàncies especials —com rebre més activitats per fer a casa— que van afavorir que els alumnes treballessin de manera més contínua. Els investigadors assenyalen que ara caldria buscar altres mecanismes alternatius que afavorissin conservar aquest mètode de treball més constant que es va veure durant els mesos en què els estudiants no van poder sortir de casa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SOCIETAT

Els veïns de Lilla tallen l’A-27 per exigir les indemnitzacions per les esquerdes

MONTBLANC
ciutat del vaticà

El papa frena els rumors sobre la seva salut amb la lectura d’una llarga homilia

barcelona
Societat

Mor Joan Nadal, empresari andorrà pioner en el sector del transport

URBANISME

Rubí invertirà més d’un milió d’euros per renovar el clavegueram de dos carrers

RUBÍ
MEDI AMBIENT

El temporal Nelson es “menja” part de la platja de Sant Sebastià de Barcelona

BARCELONA
SOCIETAT

Marxen de l’edifici ‘El Barco’ d’Esplugues els dos últims veïns que hi quedaven

ESPLUGUES DE LLOBREGAT
economia

L’IVA del gas deixa de ser reduït i torna al 21% a partir de dilluns

barcelona
SOCIETAT

Els taxis de Sitges s’adhereixen al servei conjunt del Garraf

Sitges
transports

Tallada la L4 del metro entre les estacions de Bogatell i la Barceloneta

Barcelona