Societat

Arrelament en marxa a la Terra Alta

La Generalitat estén als 12 municipis de la comarca el programa amb mesures per lluitar contra el despoblament

Destinarà d’entrada 245.000 euros a fer-hi diagnosis

A fi de combatre el despoblament que afecta bona part de la Catalunya interior, el Departament de Territori va posar en marxa l’any passat una prova pilot de tres anys a les Garrigues Altes per atacar el problema de manera transversal, a partir d’entrada de les diverses àrees de la conselleria que hi poden incidir. Era, en tot cas, només la primera peça d’un engranatge que calia anar ampliant a altres departaments i posant en marxa successivament als setze sistemes urbans, formats la gran majoria per municipis menors de 1.000 habitants, on s’ha detectat una sostinguda i alarmant pèrdua de població entre el 2001 i el 2022.

Ara, batejat com a Arrelament, el departament estén el programa als dotze municipis de la Terra Alta, amb el mateix objectiu d’ajudar-hi a fixar la població amb mesures que cerquin l’equitat territorial i la igualtat d’oportunitats. “Anem a una sola comarca sencera perquè hi hem detectat una bona diagnosi i creiem que així pot ser més fàcil, també per atacar la diversitat territorial”, raona a El Punt Avui Joan Masferrer, director general d’Estratègia Territorial, que explica que, a més del Consell Comarcal, s’ha buscat la complicitat d’Arca, l’Associació d’Iniciatives Rurals de Catalunya –la xarxa regional de desenvolupament rural que dona suport i representa els grups d’acció local que gestionen els programes Leader–, a fi de tenir una millor connexió amb el territori. Després d’una primera reunió a final de juny amb els càrrecs del món local, una comissió tècnica posarà fil a l’agulla en els propers dies a la implementació.

L’anomenat sistema urbà de Gandesa, d’unes 74.300 hectàrees, suma uns 11.400 habitants, repartits, a més de la capital comarcal, entre Arnes, Batea, Bot, Caseres, Corbera d’Ebre, el Pinell de Brai, Horta de Sant Joan, la Fatarella, la Pobla de Massaluca, Prat de Comte i Vilalba dels Arcs. Per mirar de revertir una dinàmica de pèrdua de població que ha estat especialment marcada des del 2010, d’entrada el programa destinarà enguany 245.000 euros a l’elaboració de diversos estudis de diagnòstic, sobretot en matèria d’urbanisme: sobre les necessitats en l’accés a l’habitatge, la possibilitat de trobar sòl o immobles públics on ubicar activitats econòmiques, la millora del paisatge urbà per reivindicar el patrimoni, l’ordenació d’espais oberts i el sòl no urbanitzable, la revisió del planejament urbanístic o les necessitats de millora de les infraestructures, la mobilitat i la xarxa de telecomunicacions. Un cop recollides les conclusions, es planificaran i executaran les actuacions a fer, que poden incloure accions com la rehabilitació d’edificis per destinar-los a habitatge públic o a un negoci, la millora de la trama per revitalitzar els nuclis antics o millores de la connectivitat amb Gandesa.

“Volem sortir de les necessitats només d’infraestructures i anar més cap al desenvolupament”, explica Masferrer, que en tot cas subratlla que l’habitatge serà un punt clau. “Potser a la Terra Alta ja n’hi ha força que s’està ocupant com a segona residència o per a ús turístic; llavors hi caldrà una part més normativa i es necessitarà l’ajut de l’Incasòl per desenvolupar-hi habitatge públic”, exemplifica. El programa, així, fomentarà la planificació i ajudarà els ajuntaments perquè tinguin capacitat d’actuar, sense perjudici que hi intervingui el govern. “Hi ha múltiples formes d’habitatge per fomentar l’arrelament, i l’Agència de l’Habitatge també pot implantar altres polítiques”, clou Masferrer.

Un programa amb una visió global a aplicar per fases

El programa Arrelament es finança aquests dos primers anys amb fons del Ministeri de Repte Demogràfic, si bé Masferrer confia que el 2024 ja tindran partides pressupostàries pròpies. “Treballarem per aconseguir-ho”, destaca. En aquest sentit, tot i que ara els diners disponibles van bàsicament al planejament i la redacció de projectes, a més d’algunes inversions en habitatge, confia que en el futur es disposi de “moltes més partides” en altres direccions generals, per millorar per exemple les infraestructures, el transport públic o el desplegament de la fibra, a fi que el programa sigui “tan global com sigui possible”. “El programa té una visió holística”, esgrimeix el director general, que en tot cas recorda que cada sistema urbà té les seves necessitats i per tant receptes diferents. “Volem una visió de concertació i d’equilibri territorial i incidir en una discriminació positiva posant el focus en les singularitats del territori”, resumeix. Per això indica que en altres llocs potser cal anar a potenciar més el sector primari o l’industrial. “Dependrà de cada cas”, subratlla, tot i que recorda que el programa sempre anirà acompanyat d’estratègies de dinamització territorial, per la qual cosa el govern fa acompanyar dels grups Arca, amb els alcaldes i els agents del territori implicat.

El departament s’ocuparà de les setze zones on ha detectat una situació més crònica de despoblament, però s’anirà desplegant per fases, per raons econòmiques. “Hi haurà un calendari perquè tot de cop és indigerible, anirem concretant diagnosis”, tanca.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Els Mossos carreguen en una protesta contra la desfilada de Vuitton

Barcelona
urabnisme

L’Ajuntament vol un acord en aquest mandat sobre les afectacions per la Sagrada Família

barcelona

El poble deixa de dependre de les garrafes per tenir aigua de boca

La Vilella Baixa
educació

Educació manté la segona línia d’I3 a l’escola Germanes Bertomeu de Mataró

Mataró

BComú exigeix informació sobre la desfilada de Vuitton al Park Güell

Barcelona
educació

El 50% del professorat del País Valencià ha seguit la vaga educativa en defensa de la llengua

barcelona
llengua

Escriptors en Llengua Catalana critica que les Pau eliminin les lectures obligatòries en català

barcelona

La Generalitat estudiarà si cataloga la casa Vallmanya

Alcarràs
societat

Primer atac d’os aquesta primavera a un ramat d’ovelles i cabres a la Val d’Aran

Naut Aran