Societat

Reintrodueixen una alga extingida al parc natural del Cap de Creus

Els científics han rein­troduït una alga al parc natu­ral del Cap de Creus que por­tava més de qua­tre dècades extin­gida, segons ha infor­mat l’ACN. L’espècie, cone­guda científica­ment com ’Gon­go­la­ria bar­bata’, és de color marró i va des­a­parèixer als anys 80. Ara, després de cul­ti­var-ne exem­plars al labo­ra­tori que s’han fixat damunt de roques, les algues s’han tras­lla­dat a les aigües de la badia de Port­lli­gat amb l’objec­tiu que for­min un bosc marí. “Volem que en un any siguin fèrtils i que s’expan­dei­xin de manera autònoma”, explica la científica del Cen­tre d’Estu­dis Avançats de Bla­nes i res­pon­sa­ble del pro­jecte, Emma Cebrián. “Mica en mica, hem de recu­pe­rar les espècies que els humans vam fora­gi­tar dels seus hàbitats”, afe­geix el direc­tor del parc, Ponç Feliu.

El pro­jecte per rein­tro­duir aquesta espècie d’alga el lidera el Cen­tre d’Estu­dis Avançats de Bla­nes (CEAB-CSIC), amb el suport d’Estre­lla Damm i la col·labo­ració del parc natu­ral. Fa dècades, a la badia de Port­lli­gat hi havia una població esta­ble de ’Gon­go­la­ria bar­bata’, una alga mar­ro­nosa del gènere Cyto­seira, que va des­a­parèixer als anys 80. Entre d’altres, arran de la con­ta­mi­nació, la sobre­pesca i la pèrdua de qua­li­tat de les aigües.

Ara, aquest pro­jecte científic vol tor­nar a fixar l’alga a la zona i fer que torni a esta­blir-hi bos­cos marins, que entre d’altres donen ali­ment, refugi o espais de cria a d’altres espècies -com petits inver­te­brats- i con­tri­bu­ei­xen a pre­ser­var la bio­di­ver­si­tat.

Des del labo­ra­tori, els científics del CEAB-CSIC de Bla­nes han cul­ti­vat exem­plars d’aquesta alga, i les bran­ques s’han fixat damunt de roques. Se’ls coneix amb el nom de ’reclu­tes’. Ara, alguns d’ells s’han posat sota les aigües de la badia de Port­lli­gat. “En total hi ha nou reclu­tes, i el que espe­rem és que aques­tes bran­ques fèrtils en gene­rin de noves”, con­creta Cebrián.

La inves­ti­ga­dora del CEAB-CSIC, que també lidera el grup de recerca ’Marine Forest’, explica que les algues mesu­ren entre 1 i 2 centímetres. Una mida sufi­ci­ent per per­me­tre que els petits inver­te­brats no se les men­gin i que, d’aquí a un o dos anys, gene­rin noves algues que, de manera autònoma, recu­pe­rin el bosc marí que hi havia a la zona fa qua­tre dècades.

“El fet que ara la qua­li­tat de l’aigua hagi millo­rat ens fa pen­sar que pro­ba­ble­ment podrem recu­pe­rar l’espècie a la zona”, con­creta Emma Cebrián. “Hem de pen­sar que aques­tes algues són pobla­ci­ons molt vul­ne­ra­bles, però que al mateix temps donen estruc­tura i bio­di­ver­si­tat a l’entorn; a nivell ter­res­tre, per fer-se’n una idea, fun­ci­o­na­rien com els bos­cos de rou­res o alzi­nes”, hi afe­geix la inves­ti­ga­dora.

“Eco­sis­tema més rígid”

El direc­tor del parc natu­ral del Cap de Creus, Ponç Feliu, explica que si s’acon­se­gueix recu­pe­rar el bosc marí d’aquesta alga -de moment, els pri­mers resul­tats a labo­ra­tori són espe­rançadors- de retruc això per­metrà millo­rar el con­junt de l’eco­sis­tema marí. “Serà més rígid i potent a ame­na­ces com el canvi climàtic; recu­pe­rar aquesta espècie extin­gida també es tra­duirà en un aug­ment de la bio­di­ver­si­tat”, hi afe­geix.

Feliu explica que, sobre­tot a l’estiu, quan el parc natu­ral rep nom­bro­sos visi­tants, cal ser cons­ci­ent “d’allò que es pot fer i què no”. Pre­ci­sa­ment, per con­tri­buir a la pre­ser­vació dels hàbitats. “És un lloc fràgil; podem banyar-nos, però sem­pre inten­tant alte­rar-ne al mínim les con­di­ci­ons ambi­en­tals de l’eco­sis­tema”, subrat­lla el direc­tor.

Per part d’Estre­lla Damm, que dona suport al pro­jecte, la seva res­pon­sa­ble d’RSC, Alba Lina­res, explica que dins el com­promís de la com­pa­nyia amb el medi ambi­ent, “la pro­tecció de la bio­di­ver­si­tat és una mesura nova”, a través de la qual pri­o­rit­zen “miti­gar tots els impac­tes” de l’acti­vi­tat humana damunt els eco­sis­te­mes. “El Medi­ter­rani, a més, forma part de la nos­tra essència i pro­jec­tes com aquest aju­den a la seva con­ser­vació”, con­clou Lina­res.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia