Societat

Societat

Nudistes sense treva

La Federació Naturista-Nudista de Catalunya adreça més cartes als ajuntaments, com ara Lloret o Barcelona, per reivindicar una millor senyalització i garantir la pràctica del nudisme davant la pressió de banyistes “tèxtils”

Els consistoris es mullen poc, fora del compromís de millorar senyals i pedagogia, però els nudistes reivindiquen que es reguli el seu dret

El col·lectiu naturista obre nous fronts per defensar aferrissadament un terreny conquerit a còpia de “tradició” i democràcia, però que continuen veient trontollar per la pressió creixent de banyistes –amb majoria tèxtil– a la recerca d’un pam quadrat addicional de sorra per desplegar-hi la tovallola. La darrera batalla que lliuren, aquesta temporada, té com a escenari la cala sa Boadella, a Lloret. Després de la carta que a finals de juliol van trametre, a escala general, al Departament d’Igualtat i Feminismes de la Generalitat per defensar els seus drets, afegits als de banyar-se amb burquini o fer topless en qualsevol piscina, el president del Club Català de Naturisme (CCN), Segimon Rovira, explica que aquesta setmana han adreçat una altra missiva a l’Ajuntament de Lloret perquè defensi el dret a banyar-se despullats en una de les platges emblemàtiques per al col·lectiu de la seixantena llarga que hi ha escampades pel litoral català.

El problema a sa Boadella és comú al d’altres platges i cales on la llibertat acaba arraconant els nudistes davant una majoria tèxtil. El litoral és de tothom, però si hi predominen banyistes amb vestit de bany, la situació es torna recíprocament incòmoda. Ho corrobora un dels seus usuaris habituals, naturista, Marc Cantero Gubert, que admet que “la convivència educada entre els dos col·lectius era la norma, però cada cop arriben més turistes desinformats i tèxtils”. I això, diu, fa que aflorin més conflictes: els menors queden en simples mirades de desaprovació dels vestits cap als nudistes, però no és estrany que acabin derivant cap a les paraules. “Alguns ens diuen que ens tapem, que hi ha nens”, diu Cantero, que recorda que teòricament cap llei impedeix banyar-se despullat enlloc de cap platja, però el col·lectiu intenta circumscriure’s allà on aquesta pràctica és tolerada per les administracions, però sense cap control que sigui tolerada pels altres usuaris.

Rovira, des del CCN, explica que la reivindicació a Lloret és bàsicament “la millora de la senyalització de la cala o la definició d’una zona” en què el col·lectiu pugui gaudir amb tranquil·litat del bany, una reivindicació que al consistori ja han rebut i de moment de manera constructiva. “S’està treballant en la millora de la senyalització, per substituir un cartell força antic que s’actualitzarà”, admeten fonts municipals. Però també remarquen que la platja és de “tradició nudista”, potser una decisió salomònica per mirar de preservar el dret dels naturistes però rentant-se les mans en el cas que els cartells no acabin de resoldre el conflicte, i estalviar desplaçaments de personal –si n’hi ha– en un indret relativament inaccessible en vehicles motoritzats. L’aparcament més proper, si hi ha lloc a l’estiu, no estalvia haver de recórrer un sender de 200 metres de descens fins a la sorra, un peatge que en ple estiu ja podria ser dissuasiu per a la massa de banyistes tèxtils, però que, alhora, és un atractiu per als que cerquen llocs menys freqüentats. És un fenomen que ja va fer repartir el públic de la platja Gran de Lloret cap a Fenals, els estius pandèmics del 2020 i el 2021, i que des d’aleshores també n’expulsa de Fenals cap a sa Boadella. Les llistes i rànquings de platges idíl·liques que turistes i visitants potencials consulten a través d’internet sovint tampoc no acaben de contribuir a esclarir la realitat sobre les tradicions de cada indret.

El precedent de l’Illa Roja

A les comarques gironines, el primer episodi de tensió recent es va produir a l’emblemàtica platja de l’Illa Roja de Begur, un dels primers llocs on s’havia permès el naturisme, ja als anys 70. Fa un parell d’anys, l’element que va acabar de contribuir a pertorbar la situació va ser la guingueta autoritzada pel consistori, orientada com si fos una platja més i explotant-ne els valors naturals, que no necessàriament naturistes, com a atractiu en xarxes socials. A la pràctica, el negoci s’orientava a visitants convencionals, i els nudistes –que recordaven que anys enrere en una guingueta d’una concessió anterior podien demanar una cervesa despullats sense cap entrebanc– van passar a ser un obstacle. El municipi, arran de reiterades denúncies ambientals del col·lectiu per abocaments d’aigües brutes i deixalles, va rescindir la concessió l’any passat –quan els titulars van intentar operar encara a través de mesures cautelars–. Però enguany ja no l’han tornat a muntar i el govern begurenc assegura que han exclòs el servei del mapa de concessions al seu litoral.

Rovira ho celebra, per bé que s’hagin quedat sense servei de dutxes i lavabos, on tampoc eren gaire benvinguts. De fet, al litoral gironí, els municipis han optat per suprimir dutxes aquest estiu arran de la sequera. I l’altre acord de mínims, amb el govern begurenc, respecte a la millora de la senyalització per destacar el caràcter nudista de la cala, també es va materialitzar l’any passat, amb nous senyals oficials per posar fi als grafits d’esprai amb què precàriament havien de marcar territori en el passat i que, a banda, aquest cop sí que van motivar l’obertura d’un expedient de sanció molt criticat.

A Barcelona, la platja nudista de la Mar Bella és un altre focus de conflictes semblants, que el CCN fa anys que mira de debatre amb el consistori, a través de peticions, però no se’n surten. Fonts de l’Ajuntament barceloní també destaquen que és una platja “d’ús mixt” –entre nudistes i tèxtils– i que tenen previst dur a terme accions per mitjà de l’equip d’informadors “per enfortir la convivència entre els dos col·lectius”. Tot això en espera de possibles noves instruccions de la Generalitat.

1.200
naturistes
hi ha associats a la Federació Naturista-Nudista de Catalunya, amb avantatges per als afiliats i que té validesa mundial, tot i que són menys respecte a les persones que exerceixen la pràctica.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

cultura

Barcelona crearà una comissió d’estudi per fomentar el català en l’àmbit digital

BARCELONA
GIRONA

Instal·len marquesines en quatre parades de bus de la ciutat

GIRONA
medi ambient

Nova línia d’ajuts per a camions cisterna i obres d’emergència per la sequera

barcelona
URBANISME

La Mobba de Badalona, més a prop d’anar al terra

BADALONA

Orriols diu que compleix amb la normativa en matèria d’empadronament

RIPOLL
estats units

Al gos de Biden no li agrada el servei secret

barcelona
MOBILITAT

Retirat el tren avariat que provocava retards als regionals i la línia R2 sud

barcelona

La CUP es posiciona contra l’obertura de pous a la zona dels Aiguamolls

FIGUERES
Societat

Les subvencions, arma per fer efectiva la perspectiva de gènere i LGTBI+ a l’esport local

Barcelona