societat
Support-Girona considera que “no s’ha entès” la nova llei de capacitat jurídica per persones amb discapacitat
La fundació dedicada al seu suport jurídic i social celebra l’avenç en drets, però critica “una tendència paternalista”
La Fundació Support-Girona, dedicada al suport jurídic i social de les persones amb discapacitat, ha celebrat aquest dijous una jornada en què s’ha revisat l’aplicació de la nova legislació sobre la capacitat jurídica de persones amb discapacitat, segons recull l’ACN. Durant la seva intervenció, el director de Support-Girona, Josep Maria Solé, ha lamentat que “pocs operadors jurídics se l’han cregut i aplicat” i s’ha mostrat convençut que “malgrat l’avenç jurídic i social” dels drets d’aquest col·lectiu, “encara hi ha mancances en l’aplicació real de la seva capacitat jurídica”. Solé sosté que hi ha “una tendència al paternalisme” cap a aquesta població en qüestions com l’econòmica i els tràmits bancaris.
A les comarques gironines, Support-Girona calcula que els bancs han restringit la possibilitat de fer operacions a unes 200 persones amb discapacitat. Per aquest motiu, la fundació ha hagut d’iniciar cinc procediments de reclamació al Banc d’Espanya, sol·licitant que les persones acompanyades puguin fer transaccions bancàries sense la seva intervenció. D’aquests cinc casos, dos ja s’han resolt. Tot i això, encara no s’han desbloquejat els comptes i ha calgut presentar de nou una reclamació al Banc d’Espanya, pendent de resolució.
Per la seva banda, el doctor en Dret de la Universitat de València, Antonio Martínez, ha qualificat de “bona llei” la norma estatal, però de “deficient” la seva aplicació judicial. Martínez considera que “no s’ha entès el seu significat”. “No es tracta d’un canvi de terminologia, sinó d’un nou enfocament de la realitat”, en què el sistema ha de garantir el dret d’aquestes persones a executar la seva voluntat i preferències.
Al seu torn, el notari Josep Maria Chiner ha fet una àmplia exposició sobres les designacions voluntàries de suports en el seu camp. Segons Chiner, “el notari ha de conformar un vestit a mida guiat pel desig de la persona”, i des d’aquesta perspectiva, ha destacat la importància de la valoració prèvia i interlocució directa amb la persona atesa, a través de tots els mecanismes de mediació disponibles, per arribar a entendre la seva voluntat.
Informe de l’aplicació de la nova llei
Tot seguit, l’advocat i activista, Manel Atserias, ha avançat algunes dades de l’informe que està elaborant sobre l’aplicació del nou règim de suports a Catalunya. Abans de la reforma de la llei i sobre una mostra inicial de 468 casos (59% tuteles), ha observat una correlació entre allò que havia demanat l’entitat de suport, amb allò que finalment ha acabat adoptant l’autoritat judicial. D’aquesta manera, en un 70% dels casos que la fundació ha revisat, s’han aplicat mesures menys restrictives que proporcionen més autonomia a les persones. La Fundació defensa l’assistència sense representació com a norma general, argumentant que la representació “només és necessària en situacions excepcionals”.
Pel que fa als terminis de revisió, l’estudi d’Atserias subratlla els tres anys en el 44% dels casos i de sis anys en el 46%. Concretament a Barcelona, en un 30% dels casos no hi havia fixat cap termini. En el cas de comarques gironines, Support-Girona alerta sobre els 250 expedients de revisió iniciats pendents de resposta que “manté el greuge de la lentitud judicial en la vida de les persones més vulnerables”.
Després de la reforma
Sobre els expedients de mesures de provisió de suports posteriors a la reforma, l’estudi constata que a comarques gironines, el 50% són promogudes per la persona interessada o per un tercer autoritzat. Tot i això, Support-Girona subratlla que l’Administració de Justícia “no ha realitzat les adaptacions necessàries per assegurar que les persones amb necessitats de suport coneguin els seus drets”, com la lliure elecció d’un advocat durant el procediment, el dret a rebutjar la citació de la família, o el dret a ser escoltat i entès per rebre “justament” el tipus de suport que vol.
Durant aquests dos anys, s’han iniciat 288 expedients de provisió de mesures judicials. En 146 dels casos, els expedients han estat instats pel Ministeri fiscal a instància de tercers, com familiars o professionals. En 142 ocasions l’expedient l’ha promogut la mateixa persona.
Manel Atserias també ha remarcat que en un 72% dels casos estudiats a Catalunya fins al moment (549 persones), l’autoritat judicial ha lliurat directament un ofici al col·legi de l’advocacia corresponent sol·licitant un defensor judicial, fet que “no garanteix la gratuïtat de la defensa”.
L’advocat també ha aportat dades sobre les experiències de les persones que han tingut una entrevista amb l’autoritat judicial. En aquest capítol, ha destacat que el 76% ha manifestat sentir-se còmode durant la compareixença, però que en un 48% no se l’ha informat de les alternatives existents de suport, i que en un 50% no se l’ha preguntat per qui volia que fos el seu assistent.
Finalment, la jornada també ha comptat amb les intervencions del catedràtic de Dret civil, Jordi Ribot, que ha parlat sobre l’avantprojecte de llei del nou Codi Civil català; l’advocada de Plena Inclusión España, Inés de Araoz, que ha exposat la situació de l’ús de la figura del facilitador judicial, i la coordinadora del Programa Discapacitat i Justícia de l’entitat mexicana Documenta; l’advocat Jordi Díaz; i l’advocada i patrona de Support-Girona, Francesca Blanch.
