Anul·len la sentència que obligava l’Ajuntament de Cassà a indemnitzar una policia

El Tribunal Suprem va anul·lar una sentència que obligava l’Ajuntament de Cassà de la Selva a indemnitzar una agent de la Policia Municipal interina que es va quedar sense feina quan el consistori va convocar i proveir definitivament la plaça que exercia des que va entrar al cos.

La demandant va obtenir un primer nomenament el 23 de setembre del 2010 fins al 20 de març del 2011 per cobrir una baixa voluntària de la titular de la plaça i un segon nomenament del 20 de març del 2011 fins al 20 de març del 2012. Posteriorment va anar prorrogant el seu nomenament fins que el 15 d’abril de 2018 se la va fer cessar perquè es va convocar i proveir definitivament la plaça.

La interina va presentar un recurs al jutjat contenció administratiu número 1 de Girona en què reclamava el seu dret a ostentar la condició de fixa i que s’ordenés la seva reincorporació al cos. Per contra, en cas de no estimar-se aquesta petició, sol·licitava que es condemnés l’Ajuntament de Cassà a indemnitzar-la amb 12.262,71 euros, a raó de 20 dies de salari per any de servei, amb un límit de 12 mensualitats.

La sentència de primera instància va desestimar la demanda el 2018, però la interina hi va presentar recurs al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que la va estimar parcialment i va obligar el consistori a indemnitzar l’agent a mode de sanció per abús de temporalitat. El tribunal va aplicar el reial decret llei 12/2021 de 6 de juliol de mesures urgents per a la reducció de la temporalitat en els llocs de treball, que reconeix el dret a la indemnització dels interins però que és posterior al moment en què es va fer cessar la demandant de la seva activitat, el 2018.

L’Ajuntament de Cassà de la Selva va recórrer contra la sentència del TSJC al Tribunal Suprem, que, en sentència dictada el 19 de setembre li dona la raó perquè a la relació estatutària de l’agent interina, i especialment al seu cessament, li era aplicable la normativa i la jurisprudència vigents el 2018. El Tribunal Suprem determina que la normativa aprovada el 2021 no és aplicable perquè les seves previsions es regeixen per al personal temporal nomenat a partir del 30 de desembre del 2021.