Societat

Verdures sota estrès

Una investigació de l’ICTA-UAB conclou que una quarta part de la producció agrícola es malbarata abans de ser venuda

Es perden productes perquè no resulta rendible recollir-los, pel baix preu que cobren els pagesos o per problemes tècnics

Cal planificar i invertir en cultius, vendre productes “lletjos” i que les administracions ajudin amb incentius fiscals

Els productes descartats en la fase de producció poden reduir la quantitat d’aliments disponibles

Cada any es perden als camps 46,5 tones de verdures i hortalisses. O el que és el mateix, un 26% de la producció global. Això, traduït en diners, representa unes pèrdues de 19 milions d’euros anuals. Xifres que es podrien revertir amb la millora de la planificació dels cultius, la protecció als agricultors i la promoció de la venda de productes que ara no passen els filtres estètics. Així ho conclou una investigació de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona (ICTA-UAB), que alerta que el malbaratament alimentari és un problema crític en l’actual crisi climàtica i socioeconòmica.

Un equip investigador de l’ICTA-UAB s’ha centrat en agricultors que conreen de manera tradicional, al sòl, i que comercialitzen els seus productes en llargues cadenes de subministrament. Aquest sistema constitueix el majoritari a Catalunya, i es caracteritza perquè onze productes constitueixen un 80% de la producció hortícola total, excloent la patata. Els onze productes més rellevants són la col, l’enciam, la síndria, la carbassa, el carbassó, el tomàquet, el cogombre, la carxofa, la coliflor, la mongeta i la ceba.

La investigació ha diferenciat tres tipus de pèrdues: les evitables, que es refereixen als productes que no s’arriben a collir; les pèrdues possiblement evitables, que estan motivades perquè les verdures i hortalisses no tenen el color, el calibre o la forma que n’espera el mercat, i un tercer grup que el constitueixen les pèrdues inevitables, que es deuen a problemes tècnics com errors en la recollida o negligències per part dels recol·lectors.

Les pèrdues evitables es concentren sobretot en la síndria, l’enciam i la coliflor. Aquest malbaratament representa el 61% del total, i està causat perquè l’agricultor no arriba a recollir el producte i es fa malbé al camp. El motiu principal és, segons la investigació, que la recol·lecció no resulta rendible pel baix preu que rep el pagès de la venda als intermediaris. Les pèrdues possiblement evitables, que constitueixen el 21% del total, es concentren sobretot en el carbassó, el tomàquet i la ceba. “Es fan malbé molt de pressa i, si estan deteriorats, no són aptes per a llargs períodes d’emmagatzematge”, explica l’investigador Pietro Tonini. Només el 17% del valor perdut és degut a una causa inevitable o tècnica. “Es correspondria amb hortalisses que s’han fet malbé per culpa de la maquinària o en tallar-les de la planta”, precisa.

La investigació alerta que “la pèrdua d’aliments és un problema crític en crisis com la climàtica i la socioeconòmica”, per la reducció d’aliments disponibles i per l’ús poc eficient de l’aigua i l’energia. Catalunya és exemple “d’un extens sistema hortícola sota estrès”. I per això proposen que es mesuri on es produeix la pèrdua d’aliments i s’identifiquin factors per reduir-la.

Els investigadors avancen algunes recomanacions. A curt termini plantegen la venda local de productes “lletjos”, per donar sortida a aquells que no passen els estàndards de qualitat. Ja hi ha iniciatives en aquest sentit, com la que duu a terme la Fundació Espigoladors. També recomanen als agricultors que planifiquin els cultius anuals mitjançant models predictius i dades històriques de producció. Que diversifiquin la producció d’hortalisses a través de productes locals de valor afegit i les venguin en múltiples canals de distribució. I que inverteixin en sistemes de processament per convertir els excedents en productes de més valor i se n’allargui la vida útil. L’equip investigador proposa també que les administracions hi intervinguin. Aconsella que encoratgin els pagesos amb incentius fiscals a redistribuir excedents, i que animin els consumidors a comprar productes de temporada i no comercials. També, que protegeixin l’agricultura de pràctiques comercials deslleials, com ara rebutjar la devolució de productes no venuts i evitar comissions com la comercialització a majoristes que redueixen els marges econòmics.

Es tracta de consideracions que coincideixen, en bona part, amb l’anàlisi que fa el pla director de l’horta, elaborat per la Generalitat el 2020. El document recull que en els últims anys el sector de l’horticultura a Catalunya està vivint “canvis importants que estan provocant una pèrdua en la competitivitat i la sostenibilitat”. La competència de zones més rendibles i amb costos de producció inferiors, la falta de relleu generacional, tensions derivades del canvi climàtic i l’esgotament de recursos apareixen com alguns dels motius de pèrdua de competitivitat. El pla indica que les explotacions han de millorar la tecnificació per incrementar els rendiments. I assenyala l’interès creixent dels consumidors en la producció local i sostenible com una oportunitat. Pel que fa al malbaratament, el pla director assenyala que es tracta d’un eix important de treball, ja que reduir-lo “té un impacte significatiu sobre la disponibilitat de productes alimentaris i pot ajudar a compensar la balança negativa que presenta actualment l’autosuficiència alimentària”.

LA FRASE

El sector, a debat
Una prova de la necessitat de reflexió a l’entorn del sector hortícola és la celebració del primer Congrés de l’Horta de Catalunya, que es va fer a finals d’octubre al campus de Castelldefels de la Universitat Politècnica (UPC). La sessió va servir per aplegar tots els actors vinculats amb aquest món, valorar la situació del sector, exposar el pla director de l’horta i debatre sobre els reptes i oportunitats de futur.
La pèrdua d’aliments és un problema crític en crisis com la climàtica i la socioeconòmica
Pietro Tonini
Investigador de l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals de la Universitat Autònoma de Barcelona


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Urbanisme

L’Ajuntament de Badalona ja ha gastat 300.000 euros en els blocs desallotjats

Badalona

Lluís Mateu i Riera rep el premi ‘Tres de Març’

salt
SOCIETAT

Concentració per reclamar la igualtat entre homes i dones en l’Església

BARCELONA

El temporal obliga a traslladar la fira d’editorials

l’escala
SALUT

Un recull d’eines permetrà avaluar l’impacte en salut de les actuacions municipals

BARCELONA

2.000 manaies col·lapsen el centre de la ciutat

banyoles
urbanisme

Invertiran 1,4 milions en l’entorn de la Casa de l’Aigua de Trinitat Vella

BARCELONA

Denuncien “tales abusives” a Rodors durant els treballs de prevenció de focs

pals
SALUT

4.500 trasplantaments de ronyó en 50 anys a Bellvitge

BARCELONA