Societat

Societat

Urbanisme sense pors

Vilassar de Mar treballa per convertir el municipi en un lloc on totes les dones se sentin lliures i segures

Busca la implicació de les ciutadanes perquè participin en la diagnosi dels problemes que cal resoldre

S’emmarca en l’elaboració d’un pla d’igualtat de gènere que impregni totes les actuacions municipals

“El feminisme s’ha d’aplicar arreu i no a través d’una única regidoria”

Una població no només ha de ser segura per a les dones, també ha de semblar-ho. I, per tant, ha de saber resoldre amb èxit la sensació d’inseguretat que sovint afecta només el col·lectiu femení. I és que són sobretot les dones les que han d’afrontar el neguit quan es tracta de caminar soles per un carrer massa fosc, o travessar una plaça poc accessible, o utilitzar el transport públic en determinades hores del dia o accedir a segons quins equipaments i serveis. “Partim de la realitat que l’espai urbà no és neutre i que tradicionalment ha estat dissenyat amb una única perspectiva de gènere, la masculina, i només ha tingut en compte les necessitats d’una part de la població i aquest és un escenari que hem de canviar”, explica l’alcaldessa de Vilassar de Mar, Laura Martínez. Martínez, que va ser presidenta de l’Institut Català de les Dones, defensa un espai públic a l’abast de tothom, més amable, acollidor, participatiu i compartit, “on la llibertat de passejar-hi sigui real i no estigui condicionada per determinats aspectes que fins ara eren ignorats o als quals no es donava la importància que calia”.

En aquest sentit, i com a part de l’elaboració del pla d’igualtat de gènere del municipi en què s’està treballant des de principis d’any, demà dimarts s’ha organitzat un taller preparatori i el dimarts 21, una marxa exploratòria pels carrers i places amb l’objectiu de detectar aquells punts conflictius que s’han d’eliminar. Des del consistori s’ha fet una crida a les vilassarenques majors de 16 anys perquè participin activament en la trobada “i ajudin a elaborar una diagnosi acurada de les accions que cal dur a terme”. “És una bona oportunitat perquè, com a dones, col·laborem en la creació d’un urbanisme i d’uns espais públics més segurs”, insisteix l’alcaldessa, que recorda que aquesta primera fase d’avaluació també es fa extensiva a altres aspectes que han de dissenyar el pla d’igualtat. “Un pla que definirà les línies estratègiques i els objectius que han de guiar l’actuació municipal en matèria de polítiques d’igualtat de gènere, així com les accions concretes a dur a terme per avançar en aquesta direcció”, assenyala, i hi afegeix que “el feminisme s’ha d’aplicar arreu i no a través d’una única regidoria”.

Tant el taller com la marxa exploratòria els dirigirà el Col·lectiu Punt 6, una cooperativa nascuda el 2005 després de l’aprovació un any abans de la llei de barris, que està especialitzada en la igualtat de gènere i que ja havia treballat amb l’Ajuntament elaborant circuits segurs vinculats a la festa major. “La marxa exploratòria no deixa de ser una de les eines que utilitzem per veure com s’afronta la seguretat de les dones, en aquest cas a Vilassar de Mar”, exposa Marta Fontseca, arquitecta de Col·lectiu 6 i experta en la implementació i l’aplicació de la perspectiva de gènere interseccional en el projecte arquitectònic i urbà des del 2004. “En el taller previ que farem, posarem les bases per reconèixer aquells elements que hi ha al darrere tant d’una possible inseguretat com de la mateixa sensació d’inseguretat”, exposa.

Mobilitat i il·luminació, les claus

En aquest sentit, segons Fontseca, en les diferents diagnosis que ha dut a terme la cooperativa hi ha aspectes que es repeteixen habitualment i que tenen a veure, per exemple, amb la mobilitat. “On s’instal·len les parades de bus, com estan condicionats els aparcaments, com de lluny queden del nucli urbà... Són preocupacions comunes, com també ho poden ser els fanals que no il·luminen prou o que estan encarats cap al carrer i deixen zones fosques a les voreres, per exemple”, enumera la representant de Col·lectiu 6. “La nostra feina va començar amb la voluntat de trencar amb la idea que les persones som un col·lectiu homogeni i allò que serveix per a un serveix per a tothom”, puntualitza, i reivindica que cal repensar els diferents espais per trencar amb maneres de fer que no funcionen “i que obvien, en el cas de les dones, la meitat de la població”. “L’aplicació d’un urbanisme amb perspectiva de gènere encara ha de recórrer un llarg camí, malgrat que cada cop hi ha més sensibilització per part de les administracions davant la necessitat de fer canvis”, assegura Marta Fontseca. Un cop feta la diagnosi i recollides les aportacions de les participants en el taller i la marxa exploratòria, s’entregaran a l’Ajuntament perquè n’apliqui els resultats.

Només santes
Un dels problemes més habituals en l’espai públic és la invisibilització de les dones pel que fa als noms de carrers i places. En el cas de Vilassar de Mar, l’alcaldessa reconeix que hi ha una mancança important en el nomenclàtor local de personatges femenins. “Només hi tenim santes”, comenta. Per pal·liar-ho, el ple va decidir dedicar el nom de la pintora vilassarenca Maria Freser a un espai públic coincidint amb la commemoració dels 150 anys del seu naixement el 2024.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Agnès Rusiñol
Directora del Consorci de Comerç, Artesania i Moda de Catalunya (CCAM)

“El futur és combinar la roba nova i la de segona mà”

barcelona
Isaac Peraire
Director de l’Agència de Residus de Catalunya

“La millor recollida selectiva de tèxtil és porta a porta”

barcelona
Cap a la inclusió social en l’àmbit laboral

No és beneficència, és un dret bàsic

Girona

Salvar la roba per salvar el planeta

Barcelona
societat

Un monjo del Cister, al capdavant de la diòcesi de Girona

girona

Desallotgen un edifici de Santa Coloma de Gramenet per l’aparició d’esquerdes

Santa Coloma de Gramenet
societat

Josefina Bravo, l’última monja de la Congregació del Sant Àngel Custodi

GIRONA

La Creu Roja estrena la remodelació de la seva seu, que s’ha ampliat

GIRONA

L’actual abat de Poblet, Octavi Vilà, serà el nou bisbe de Girona

girona