Convenció ple clima
El futur climàtic global es discuteix a Dubai
La COP28, que comença aquest dijous als Emirats Àrabs, fa la primera revisió dels Acords de París amb avisos d’incompliment
L’elecció de la seu de la cimera posa en evidència les contradiccions de la lluita climàtica internacional
Dubai, una ciutat-emirat situada a les costes del Gol Pèrsic, rica pel petroli, el gas, el turisme de luxe i la construcció d’infraestructures, és l’escenari des d’aquest dijous i fins al 12 de desembre de la COP28, la cimera climàtica més important del món que l’ONU organitza cada any. Durant aquests dies, la primera ciutat econòmica dels Emirats Àrabs Units reunirà els principals líders polítics del planeta, juntament amb experts, representants el món empresarial, grups civils i premsa.
El fet que el país amfitrió de la cimera sobre el futur climàtic global sigui un dels deu principals productors de petroli del món i que el president de la trobada, el sultà Ahmet Al-Jaber, sigui el director executiu d’ADNOC –l’empresa pública de combustibles fòssils dels Emirats–, ha posat en evidència les contradiccions de la lluita climàtica internacional. Els més suspicaços consideren que l’elecció dels Emirats Àrabs Units com a seu de la conferència climàtica és com confiar a la guineu el galliner.
La COP28 serà la primera vegada que els països avaluaran el seu grau de compliment dels Acords de París de 2015 i particularment l’objectiu al qual es van comprometre aleshores perquè l’escalfament global no superi l’1,5 graus respecte dels nivells preindustrials. Els països participants en la cimera hauran de fer balanç i decidir que fer per encarrilar la situació, informa aquest dimecres l’agència Efe. I és que el setembre passat, la Convenció Marc de les Nacions Unides sobre el Canvi Climàtic va advertir que el planeta no està en camí de complir els objectius de París.
Els informes dels experts climàtics que precedeixen a la reunió coincideixen en el fet que, al ritme actual d’emissions de CO2 l’objectiu de mantenir l’augment de la temperatura global per sota dels 2 graus i limitar-lo a 1,5 a final de segle, respecte a l’era preindustrial, no s’aconseguirà i adverteixen que, si no es fa res, s’arribarà al 2100 amb una temperatura superior als 2,4 graus.
Per evitar-ho, la reunió de Dubai debatrà dos punts claus: multiplicar a escala global les energies renovables i la delicada qüestió de la supressió dels subsidis als combustibles fòssils com a previ a deixar d’utilitzar-los.
Fi dels combustibles fòssils
Segons els científics, delimitar l’escalfament demana acostar-se a les zero emissions netes en 2050, la qual cosa només serà possible amb una transformació sistèmica de tots els sectors, l’abandó dels combustibles fòssils i el foment de les renovables, entre altres, informa l’agència Efe.
Aquí, explica l’agència, serà on tornin a enfrontar-se posicions oposades: la dels països que viuen dels combustibles fòssils, la d’aquells que veuen en les renovables la solució a la crisi climàtica –i a la seva dependència energètica– i la d’aquells sense recursos per a afrontar la transició ecològica i, al seu torn, més castigats pels efectes d’un escalfament al qual a penes han contribuït.
En aquest context, informa l’agència Efe, pren especial rellevància el fet que la presidència de la COP28, que és qui dirigirà els debats i les negociacions, estigui en mans de sultà Al-Jaber, director executiu de la Companyia Nacional de Petroli d’Abu Dhabi (ADNOC), dotzena productora mundial de cru.
La seva feina, qüestionada pels ecologistes per la seva relació amb la indústria petroliera, no serà fàcil, perquè en la reunió preparatòria de la COP28 d’octubre van quedar patents les grans diferències d’enfocament i prioritats de les parts a l’hora d’afrontar la crisi climàtica. Entre aquests diferents enfocaments, tenen especial pes els de potències com la Xina, els Estats Units, l’Índia, Rússia, l’Aràbia Saudita o la Unió Europea, al costat de la propagació del nou eslògan climàtic: “Triplicar les renovables i duplicar l’eficiència energètica a 2030”.
La gran incògnita és si la resolució final de la COP28 recollirà una al·lusió clara a la fi dels combustibles fòssils o es limitarà, com en les dues cimeres anteriors, a citar la necessitat d’impulsar les renovables, acabar amb les plantes de carbó exemptes de sistemes de mitigació i eliminar els subsidis a petroli o gas, això sí, en la mesura de les possibilitats de cada país.
