Societat

Patrimoni

Canet de Mar recupera un símbol cultural

L’Odèon, irreductible

Canet reinaugura avui com a teatre municipal l’edifici obra de Rafael Masó, que ha trigat 21 anys a fer-se realitat

Icona cultural dels anys setanta i vuitanta, la pressió de l’activisme social ha estat cabdal per tirar endavant un projecte que vol fer del municipi la capital cultural del Maresme

“La voluntat d’un poble és imparable quan es tracta de tirar endavant un projecte”
“L’ACPO mantindrà un activisme constant a la recerca de recursos i complicitats per reobrir-lo”

Avui Canet de Mar està de celebració. De celebració amb majúscules. I en té raons de sobres. No tots els municipis poden presumir d’haver superat mil i un entrebancs per poder inaugurar un espai cultural prenyat d’història. Avui, Canet, en un acte que es preveu multitudinari, obrirà oficialment les portes del nou Odèon, ara convertit en teatre municipal i que, tal com recorda l’alcalde, Pere Xirau, “donarà el potencial al municipi per convertir-se en capital cultural del Maresme”. Un repte ambiciós, sens dubte, però Canet està acostumat a afrontar desafiaments d’alta volada i, en especial, de llarga durada. La reinauguració de l’Odèon, nascut a la plaça Colomer –ara rebatejada com a 1 d’Octubre–, culmina un procés de 21 anys. Gairebé data per data, perquè va ser el 20 de desembre del 2002 quan l’Ajuntament va comprar l’edifici noucentista obra de l’arquitecte Rafael Masó a l’empresa Eroski, que en va fer ús durant anys com a supermercat. La història del renaixement de l’Odèon arrenca un dia d’hivern de l’any 2000, quan l’animador cultural Pep Parra accedix a l’interior de l’edifici, que es troba en un estat deplorable després de dotze anys abandonat. “És un escenari desolador, ple d’andròmines, vidres trencats, mobles destrossats i fins i tot les restes d’una foguera”, explica Quim Campassol, membre de l’Associació Cultural Plataforma Odèon (ACPO). Parra s’esgarrifa amb l’estat en què es troba el que va ser un referent cultural del Canet tardofranquista i considera que la situació és del tot inadmissible i que cal actuar sense esperar més. “Amb el lema Salvem l’Odèon, es fa una crida a la ciutadania, que comença a organitzar-se amb l’únic objectiu de recuperar l’edifici”, hi afegeix Campassol. El 25 d’abril es formalitza la creació de l’ACPO –presidida per Quirze Planet–, el 20 de maig l’associació es presenta en societat i a la tardor arrenquen les activitats per reivindicar l’espai. “L’ACPO mantindrà un activisme constant durant els anys següents, a la recerca de recursos i complicitats per reobrir l’Odèon”, rememora. Un activisme que inclourà les primeres converses amb l’empresa Eroski, propietària de l’immoble, per saber quines possibilitats hi ha que l’Ajuntament l’adquireixi. Des dels inicis, a més, participen en l’ACPO els membres de la companyia Comediants, establerts a Canet a partir de l’arribada al municipi durant els anys setanta i dels primers a actuar a l’Odèon. “El 20 de desembre del 2002, l’Ajuntament compra l’edifici a l’Eroski per 875.000 euros, i poc menys d’un any després es crea la Comissió de Seguiment de l’Odèon, integrada per representants de tots els partits polítics, membres de l’ACPO i Joan Font i Jaume Bernadet, de Comediants”, recorda Quim Campassol. Paral·lelament, continuen les activitats de tot tipus per mantenir viu l’esperit cultural al voltant del teatre. No serà, però, fins al 2007 que es posarà simbòlicament la primera pedra del nou Odèon, emmarcada per una pancarta que proclama: “L’Odèon, salvat per tots!”

Restes arqueològiques i accident

Les primeres excavacions per reforçar la fonamentació de l’edifici deixen al descobert restes arqueològiques dels segles II i IV que reclamen una aturada de les obres, que es reprenen setmanes després. Malauradament, l’esfondrament d’un dels arcs de la volta mentre es formigonava un pilar provocarà la mort d’un jove operari de 22 anys, Tito Claudio, que deixa esposa i dos fills. “Les obres es paralitzen immediatament i nous informes recomanen l’enderroc total de l’edifici, però l’ACPO demana una segona opinió a càrrec de la Diputació, que hi veu una escletxa per evitar tirar-lo a terra”, explica Campassol, que recorda que l’aturada de les obres per la investigació judicial de l’accident mortal s’allargarà fins al 2013. Dos anys després, i amb un desànim generalitzat pel futur de l’edifici, una subvenció europea permet museïtzar un espai sota les voltes de l’Odèon que fa possible recuperar la història de l’estructura i tornar a obrir la plaça Colomer, tancada fins llavors, al públic.

Aquell mateix 2015, amb l’arribada d’un nou govern local “que creu en l’Odèon” i un cop resolts els impediments judicials, es recupera el projecte per rehabilitar l’edifici, que s’haurà de refer. “Hi havia tres motius clars per tirar endavant. El primer, que la nostra aposta per la cultura era clara; el segon, que Canet disposa d’un patrimoni arquitectònic privilegiat en el qual s’inclou l’edifici de Rafael Masó, i el tercer, que la cultura havia de ser un dels motors del municipi”, planteja qui va ser regidor d’Urbanisme el 2015, Lluís Llovet, i actualment també exerceix de primer tinent d’alcalde. Llovet rememora que la situació econòmica de les arques municipals no era per llançar coets: “Era una situació complicada i s’arrossegava un deute important.” La incertesa sobre el futur de l’espai cultural, però, va durar poc, perquè s’aconsegueix una partida que l’Incasòl havia deixat pendent en el moment de l’aturada de les obres per l’accident. Uns diners als quals s’afegirà una altra partida provinent del Departament de Patrimoni que també ajudarà a revifar el projecte.

La compra d’El Centru

El 2016, el bisbat de Girona posa a la venda el teatre d’El Centru, unes instal·lacions properes a l’Odèon on s’havien mantingut tot tipus d’activitats culturals amb un pes molt important del teatre amateur. Les negociacions amb l’Ajuntament fructifiquen i des de la Diputació es proposa unificar els dos equipaments en una única proposta cultural al voltant de la que serà la plaça 1 d’Octubre. “Era una proposta basada en les dues ànimes culturals de Canet, la que naixia del teatre amateur i la que es va forjar amb el teatre de carrer. Totes dues constitueixen el que volem que sigui el Teatre Municipal de Canet”, puntualitza Llovet. Serà el novembre del 2016 que el ple municipal aprovarà el projecte de recuperació estructural de l’edifici Odèon, a càrrec dels arquitectes Lluís Dilmé i Xavier Fabré. “Ens vam posar en les millors mans, amb professionals que han tingut a càrrec seu obres importants com ara les rehabilitacions del Liceu i del teatre La Massa de Vilassar de Dalt, amb un resultat esplèndid”, diu el primer tinent d’alcalde.

Equipament del segle XXI

L’entrega de les claus de la reforma del Teatre Odèon de Canet a l’Ajuntament va tenir lloc el 30 de novembre passat. El nou equipament, que conserva l’estructura peculiar ideada per Rafael Masó dels arcs i columnes a la planta baixa i la terrassa oberta a la plaça, ofereix ara una sala al primer pis amb capacitat per a 228 persones, amb butaques retràctils que permeten adaptar l’espai a les necessitats de cada espectacle que s’hi vulgui representar. A la planta baixa, hi ha previst també un cafè que completarà el vessant més social. “Hem culminat un llarg, llarguíssim camí que més d’un no creia possible. Però, com m’agrada dir sempre, no es gasta en cultura, sinó que s’inverteix en cultura”, destaca Llovet. L’alcalde Xirau li pren el testimoni. “La voluntat d’un poble és imparable quan es tracta de tirar endavant un projecte, malgrat totes les dificultats”, assenyala, i també demana col·laboració a la ciutadania. “Avui l’Odèon comença a caminar, però tots hem de tenir ben clar que som la benzina d’aquest motor cultural, que no pot funcionar sense nosaltres”, emfatitza. La coordinació i el disseny de la primera programació del nou Teatre Municipal de Canet –integrat per les sales de l’Odèon i El Centru– anirà a càrrec del codirector de Comediants Jaume Bernadet. “Tot un honor”, admet.

Primers espectacles
La peça de teatre ‘Travy’, a càrrec de la companyia Família Pla-Solina, estrenarà avui l’escenari del nou Odèon. La primera temporada oficial del teatre inclou 22 espectacles molt variats, que van des del teatre infantil fins a la música clàssica, passant pel circ i el muntatge d’humor. Entre les propostes amb més carisma, una trobada amb els músics de l’Elèctrica Dharma el 28 d’aquest mes i un concert de Quico Pi de la Serra el dia de Sant Jordi.

Les mil cares d’un espai pensat per a la gent

L’origen de l’Odèon cal buscar-lo en l’activitat cooperativista. L’any 1865 neix a Canet la primera cooperativa de consum obrera de l’Estat. L’any 1919 s’escindeix en dues: La Constància i La Canetenca. Aquesta última promourà la construcció de l’Odèon, que amb els anys també serà cinema, teatre, escenari musical, església, cafè, lloc d’esbarjo, botiga, espai museístic i lloc abandonat i mig oblidat. Durant els anys de glòria, farà pràcticament de casa de la companyia Comediants i de l’Elèctrica Dharma, que hi produirà l’emblemàtic disc L’ou com balla. L’any 1979 s’inaugura el cinema més petit del món, amb una capacitat per a disset persones. Pel seu escenari, hi passaran els millors músics de jazz nacionals i internacionals i els grups més representatius de rock català. La companyia de teatre japonesa Lasenkan Theater Company serà l’última a utilitzar la sala com a lloc d’assaig el 1994.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

educació

Educació manté la segona línia d’I3 a l’escola Germanes Bertomeu de Mataró

Mataró

BComú exigeix informació sobre la desfilada de Vuitton al Park Güell

Barcelona
educació

El 50% del professorat del País Valencià ha seguit la vaga educativa en defensa de la llengua

barcelona
llengua

Escriptors en Llengua Catalana critica que les Pau eliminin les lectures obligatòries en català

barcelona

La Generalitat estudiarà si cataloga la casa Vallmanya

Alcarràs
societat

Primer atac d’os aquesta primavera a un ramat d’ovelles i cabres a la Val d’Aran

Naut Aran
societat

L’acampada de la UB en suport a Palestina posarà fi a la protesta demà

Barcelona
tribunals

La noia que va perdre un ull per un projectil de foam recorre l’arxiu

barcelona

L’hospital implementa la micropigmentació de l’arèola i del mugró

palamós