Societat

Les claus de l’any

L’escassetat de pluges i aigua altera l’agenda d’unes administracions on destaca la renovació de governs locals

La gestió de residus és un repte afegit al del nou model energètic i el reforç de la formació i la sanitat

El 2023 que acomiadem avui serà recordat per la meteorologia erma, que ja situa les reserves dels tres embassaments que abasteixen les comarques gironines un pèl per sota del 15% de la seva capacitat. I per unes eleccions municipals que han afavorit diversos canvis de cicle, a més de Girona, en poblacions destacades. La demarcació no és aliena al context de crisi global, que imposa canvis en serveis bàsics estructurals: des de la gestió de l’aigua fins a la dels residus urbans, passant pel model energètic.

SEQUERA calenta

La manca de pluges ha fet que 36 municipis de l’Alt Empordà encadenin ja tres mesos en un estat d’emergència que amb imminència s’estendrà a la resta del territori. La pagesia, que a la Muga o al Baix Ter ha reduït conreus o ha perdut collites, i la ramaderia han tingut un mal any, i l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) ha redoblat la pressió sobre els ajuntaments perquè controlin i facin reduir els consums mitjans d’aigua. Alguns, com ara Palafrugell i Begur, han començat a sancionar veïns que regaven gespes o emplenaven piscines. Però ni la normativa ni la infraestructura –és feixuc erradicar totes les pèrdues en l’abastament i calen comptadors intel·ligents– estan a punt. I les altres multes, les de l’ACA als municipis, ja han caigut a partir de la tardor.

El govern estatal sufragarà una segona dessalinitzadora a Blanes i el Consorci d’Aigües de la Costa Brava treballa per aprofitar més aigua regenerada, però, com ja va passar el 2008, seran solucions per a la pròxima sequera. En espera de tancar l’estadística de l’any, candidat al més càlid de la història recent, el 18 de juliol Figueres va registrar la temperatura més alta mesurada mai a Catalunya, 45,3ºC. Tot plegat ha deixat les masses forestals, i especialment el Montseny, tocades. Però sortosament la campanya d’incendis es va superar amb els únics grans ensurts de dos incendis a Portbou, a l’abril i a l’agost, aquest darrer, amb 573 hectàrees, el pitjor de l’any a tot Catalunya.

GIRS POLÍTICS

Les eleccions municipals del 28 de maig van capgirar el mapa polític a Girona, amb el PSC com a força més votada però l’alcaldia per a Lluc Salellas, arran del pacte independentista entre Guanyem, Junts i ERC. No ha estat, però, l’única novetat en un mapa on el PSC ha recuperat places –a Blanes, Lloret, Palafrugell, Roses o Portbou, aquesta darrera amb el jove Gael Rodríguez–. Però també van destacar la majoria absoluta incontestable a Figueres de Junts amb Jordi Masquef i el terratrèmol de l’arribada de l’extrema dreta d’Aliança Catalana, amb Sílvia Orriols, a l’alcaldia de Ripoll, després de fracassar un acord alternatiu entre la resta de grups.

En el pla de la gestió, però, hi ha hagut coincidència entre la major part dels governs continuistes o rupturistes a l’hora d’apujar tributs als veïns. Els esforços de contenció durant la pandèmia i l’elevada inflació s’han hagut de compensar de cop. Aquest 2024, gairebé arreu, l’IBI o la taxa de recollida d’escombraries seran més cars.

COL·LAPSE DE RESIDUS

L’encariment de la factura dels residus ha estat més greu per a les poblacions que depenien de l’abocador de Solius, que va deixar de rebre tones de rebuig el 13 de febrer, després de quatre dècades d’activitat. L’Agència de Residus de Catalunya (ARC) acatava així les sentències que ordenaven la clausura del dipòsit, arran de les irregularitats denunciades durant anys per Salvem Solius. I les 40.000 tones de la fracció de resta del Baix Empordà i el Gironès es traslladen, des de llavors, al centre de tractament de Vacarisses, al Vallès. L’Ajuntament de Lloret, a tres mesos de les municipals, no va voler hipotecar la limitada capacitat del seu abocador. I el nou govern local tampoc ha fet cap concessió.

El problema, però, encara s’ha complicat més aquesta tardor, perquè una nova sentència ordenava també tancar-hi la planta de tractament d’orgànica i l’ARC va decidir, en vista de la manca d’instal·lacions a les comarques gironines, que els municipis afectats duguessin els residus orgànics a l’Anoia, a 130 quilòmetres de distància. A banda del sobrecost del trasllat, la situació no es podrà començar a redreçar fins que no s’enllesteixi la reforma de la incineradora de Campdorà, per bé que la Generalitat tramita d’urgència una nova autorització per poder recuperar com a mínim la planta d’orgànica a Solius. De retruc, també hi ha hagut foc creuat entre l’ARC i els ajuntaments per no haver trobat cap alternativa durant dècades, i els cinc municipis de l’abocador clausurat reclamen que sigui l’agència qui assumeixi els milionaris costos de clausura en el termini de trenta anys. De moment, l’ARC només vol anar d’any a any.

L’ENERGIA I l’ECONOMIA

L’altre debat encallat és el desplegament de renovables a la demarcació, que topa amb l’oposició del territori als grans parcs eòlics. Del projecte emblemàtic i més polèmic, el parc eòlic marí, la darrera notícia va ser l’aprovació dels plans d’ordenació de l’espai marítim (POEM) per part de l’Estat, entre els quals hi ha el que regula la zona LEBA 1 davant la badia de Roses, al febrer. Però la convocatòria d’eleccions generals no ha contribuït a accelerar el tràmit posterior, de la subhasta entre empreses energètiques, i la Generalitat voldria que s’assagés la tecnologia abans amb una plataforma de proves. Tampoc no hi ha novetats en la resta de projectes terrestres a l’Albera, en un context de relativa contenció de preus elèctrics i reducció de demanda per l’estalvi, l’autoconsum i el fet que el vehicle elèctric avança lent.

Pel que fa a a l’ocupació, l’any començava amb més males notícies a Nylstar, que va entrar en liquidació al febrer i ha reprès activitat només amb la meitat de la plantilla, 36 dels 80 treballadors. Com a contrapunt, l’entrada en servei a la primavera del centre logístic d’Amazon al Far d’Empordà, que aquest Nadal ja ha funcionat a bon ritme amb 1.800 treballadors. L’atur supera encara els 30.000 habitants i ha repuntat a la tardor per sobre del 8%, però els números són millors que un any enrere i l’hostaleria i molts altres sectors continuen patint per trobar mà d’obra. La setmana passada, la Generalitat va signar un acord d’impuls de la formació professional amb patronals i sindicats, per redissenyar el mapa d’estudis potenciat i més ajustat als perfils demanats.

El preu de l’habitatge, mentrestant, continua a l’alça, i la Generalitat ha acabat relaxant les mesures per restringir els pisos turístics, que no satisfeien molts consistoris gironins, perquè cada municipi hi trobi encaix, tot i que hi haurà més control i les llicències s’hauran de renovar cada cinc anys.

EL TURISME AGUANTA

Per al turisme, pal de paller del sector de serveis, el 2023 ha tornat a ser un bon any. Menys visitants, però cada cop més repartits en el calendari i amb més pernoctacions a l’estiu. Entre les notícies de l’any, l’Alt Empordà n’ha concentrat dues de vinculades amb Dalí –l’obertura de la casa natal i l’exhibició d’El Crist, fins a finals d’abril al Teatre Museu–. Però també l’obertura d’elBulli1846, el centre d’interpretació del restaurant de Ferran Adrià a la cala Montjoi després d’una dècada de tràmits i obres amb una inversió d’11 milions d’euros. A la tardor, Ryanair també va donar bones notícies per a l’aeroport, amb noves i més rutes aquest hivern i perspectives de continuar creixent l’estiu vinent. No hi ha, però, notícies de l’estació del TAV a l’aeroport, una inversió que faria més atractiva la infraestructura més enllà del trànsit exclusivament turístic.

PASSOS PER AL NOU TRUETA

L’any ha acabat amb la presentació del pla funcional i assistencial del futur Campus de Salut de Girona i Salt, amb la integració del nou hospital Josep Trueta, els equipaments del Santa Caterina. Només un pas més, però decisiu: Salut ha ampliat la reserva de sòl edificable i la previsió de pressupost. A Palamós també s’ha encetat un procés semblant per al nou hospital.

POLICIA INFILTRADA I EL PROCÉS

El setmanari La Directa va destapar a l’estiu que una agent de la Policía Nacional s’havia infiltrat durant tres anys en moviments independentistes de Girona i Salt. Va establir una relació sentimental amb un dels encausats pel tall de l’AVE de l’aniversari de l’1-O amb una identitat falsa. L’Ajuntament va aprovar declarar l’agent persona non grata i la UdG l’ha denunciat per haver-se matriculat amb un nom fals al grau d’educació social. Cinc entitats i qui va ser parella sentimental de la policia han presentat una querella pels delictes de tortura, lesions psíquiques i revelació de secrets. No ha estat, però, l’única notícia que cueja encara de la repressió policial i judicial contra el procés independentista. El 26 de juny van jutjar l’activista Carla Costa, condemnada en primera instància pel tall de les vies del TAV,i la defensa insisteix que, simplement, va participar en la protesta. I van presentar recurs abans que es comencés la tramitació al Congrés de la llei d’amnistia. Un altre cas, l’1 de desembre, ha quedat suspès mentre s’aclareixi el marc legal, amb suport de l’Advocacia de l’Estat i l’oposició de la fiscalia.

LES DATES

13.02
La Generalitat
va posar fi a l’entrada de rebuig a l’abocador de Solius. I tampoc s’hi està fent compostatge.
28.02
El Consell de Ministres
tira endavant els plans d’ordenació per a l’eòlica marina davant la badia de Roses.
28.11
El sistema
Ter-Llobregat entra en preemergència per sequera, pas previ a l’emergència, ja vigent a l’Alt Empordà.
04.08
El pitjor incendi
de l’estiu va cremar 573 hectàrees entre Portbou i Colera, però el van estabilitzar l’endemà mateix.
28.05
Les eleccions
municipals renoven consistoris i sacseja els governs de moltes de les principals poblacions.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Llagostera contra el franquisme i el nazisme

llagostera

Èxit del Festival Aprenentatges de Llagostera

llagostera
Alp

Masella tanca la temporada després de cent trenta dos dies

Alp

Vallcarca obre al públic els jardins de Margaret Michaelis

Barcelona

Canviar el punt de col·locació dels marcapassos pot evitar complicacions posteriors

Barcelona
Administracions

La discoteca Chic de Roses reobre i la precinten per incomplir la normativa

roses

La sortida 13 de la ronda de Dalt quedarà tancada per obres a Esplugues

Cornellà de Llobregat

Vidreres estrenarà un nou Espai Jove

vidreres

Una trentena d’escoles de Lleida fan pedagogia contra el malbaratament alimentari

cERVERA