Societat

societat

Nova oportunitat per a Cal Gorina

Amb l’adquisició, Castellar del Vallès aposta per protegir un espai emblemàtic, ara en desús i malmès

Aquest 2024 es posarà en marxa un procés participatiu per definir-ne els futurs usos socials, lúdics i cívics

Es farà una valoració tècnica per decidir les accions urgents que calen per assegurar-ne la seguretat

És un pro­jecte de mitjà i llarg ter­mini. Els resul­tats no es veu­ran de seguida perquè, com suc­ce­eix en molts casos quan es parla de patri­moni, s’entra en el ter­reny de les obres, dels pro­jec­tes i pla­ni­fi­ca­ci­ons d’usos. També calen diners. Apos­tant per pro­te­gir el patri­moni, l’Ajun­ta­ment de Cas­te­llar del Vallès ha com­prat Cal Gorina. És un edi­fici d’ori­gen medi­e­val, objecte de dife­rents refor­mes i ampli­a­ci­ons durant el segle XIX, que es vol pre­ser­var –està inclòs en el pla espe­cial del catàleg de béns que s’han de pro­te­gir– i donar-li un ús públic. El regi­dor d’Urba­nisme, Joan Creus, des­taca el valor de l’espai tant pel que fa al ves­sant arqui­tectònica com per la seva ubi­cació, al nucli antic. “Es troba al cen­tre, a uns metres de l’ajun­ta­ment”, asse­nyala. La com­pra de Cal Gorina ha supo­sat una inversió d’un milió d’euros i s’emmarca en una línia estratègica del govern local més glo­bal basada en dos punts: recu­pe­rar edi­fi­cis de valor patri­mo­nial en desús, d’una banda, i tenir ter­renys que per­me­tin dis­po­sar de sòl per a la cons­trucció d’habi­tatge pro­te­git en un futur, de l’altra. En aquest dar­rer, s’inclou la com­pra de tres fin­ques més. S’ha fet una inversió glo­bal d’uns 3,5 mili­ons que, tal com es va apro­var en el ple de setem­bre de l’any pas­sat, pro­ve­nen d’una modi­fi­cació pres­su­postària per des­ti­nar una part del roma­nent del dar­rer exer­cici a l’adqui­sició de fin­ques i immo­bles d’interès muni­ci­pal i que no supo­sin un incre­ment de l’endeu­ta­ment muni­ci­pal.

Cal Gorina neces­sita una reforma inte­gral. Després de dos anys tan­cat, es troba en mal estat de con­ser­vació. El pri­mer que plan­teja el con­sis­tori vallesà és una valo­ració tècnica per con­cre­tar qui­nes són les acci­ons urgents que es neces­si­ten per garan­tir-ne la segu­re­tat abans de des­ti­nar-lo a ser un nou equi­pa­ment públic. Així, per exem­ple, es pre­veu que s’hau­ran de fer tre­balls per reforçar ele­ments estruc­tu­rals, reno­var-ne la coberta, la façana, els tan­ca­ments i repa­rar-ne el pavi­ment inte­rior. En paral·lel, com explica Creus, s’enge­garà al llarg del 2024 un procés par­ti­ci­pa­tiu obert al veïnat i el movi­ment asso­ci­a­tiu per defi­nir-ne els usos, que hau­ran de ser “d’interès social, lúdic i cívic”. Creus asse­nyala que Cal Gorina serà un dels temes en què ani­ran tre­ba­llant durant aquest man­dat, donada “l’enver­ga­dura” de l’immo­ble. Té una superfície cons­truïda de 1.000 metres qua­drats, en una finca que, segons el con­sis­tori, ocupa uns 700 metres qua­drats.

D’altra banda, l’última pro­moció d’habi­tatge pro­te­git feta a Cas­te­llar del Vallès, un muni­cipi de 25.000 habi­tants, data de l’any 1998. Ara per ara, hi ha un pro­jecte en marxa, amb l’Incàsol, al solar de l’antiga fàbrica Play­tex, però l’Ajun­ta­ment, amb les noves adqui­si­ci­ons de fin­ques, pretén aug­men­tar la reserva de sòl al muni­cipi per a futu­res pro­mo­ci­ons. “No són pro­ces­sos imme­di­ats”, pre­cisa Creus, però asse­nyala que és una de les prin­ci­pals deman­des a la ciu­tat i, per tant, es tre­ba­lla en l’obtenció d’espais mirant cap al futur. En aquesta línia, Cas­te­llar també ha adqui­rit els ter­renys de l’antiga fàbrica Pas­cuet; l’apar­ca­ment situat a l’inte­rior de l’illa que for­men els car­rers Puig­vert i San­ti­ago Rusiñol, l’avin­guda de Sant Esteve i la car­re­tera de Sent­me­nat, i el solar de l’antiga subes­tació elèctrica. En el pri­mer cas, ha fet una inversió d’un milió d’euros. Es tracta d’una antiga fàbrica de l’any 1960, en procés d’ender­ro­ca­ment, que ocupa uns 2.000 metres qua­drats. En aquest cas, el con­sis­tori pretén apro­fi­tar l’espai i habi­li­tar una setan­tena de pla­ces d’apar­ca­ment dis­su­a­siu. De fet, aquest és un dels altres plan­te­ja­ments que es fan des d’Urba­nisme, en la línia d’altres ciu­tats, per acon­se­guir que els nuclis antics “siguin més ama­bles” i donar alter­na­ti­ves per apar­car als extrems del muni­cipi. En aquesta línia, també en faran una qua­ran­tena al solar del car­rer de l’Escor­xa­dor on hi ha els antics dipòsits d’aigua dels regants de Canye­lles, en l’actu­a­li­tat en desús. Aquest espai s’ha adqui­rit en una ope­ració valo­rada en 729.000 euros que també inclou el solar de 1.800 metres qua­drats situat entre els car­rers Puig­vert i San­ti­ago Rusiñol i que per­metrà con­so­li­dar un espai d’apar­ca­ment que ja exis­tia. Amb aquest plan­te­ja­ment, s’espe­ren apor­tar poc més d’un cen­te­nar de pla­ces d’apar­ca­ment gratuït dis­su­a­siu a la ciu­tat, que se sumen a les 150 que ja es van crear a les ron­des de Lle­vant i Tolosa. I, final­ment, la dar­rera com­pra de l’exe­cu­tiu és la finca de l’antiga subes­tació elèctrica, adqui­rida per 700.000 euros. Es vol des­ti­nar a la cons­trucció de 22 habi­tat­ges, 14 dels quals hau­ran de tenir, segons el con­sis­tori, algun tipus de pro­tecció.

Una torre singular

Cal Gorina és un edifici amb planta baixa i dos pisos, amb un pati posterior amb accés des del passeig de Tolrà i també a la plaça Major de Castellar del Vallès. Com a element diferencial, té una torre a la coberta de planta rectangular amb finestres a cada costat amb forma d’arc apuntat i amb vitralls de colors i una barana de balustres ceràmics. Com que està inclòs en el pla especial del catàleg, qualsevol intervenció a l’edifici s’ha de fer respectant la volumetria i l’aspecte exterior. A més, ha de ser respectuosa amb els valors essencials de la construcció. El cèntric espai, també, forma part d’una àrea d’expectativa arqueològica. Pel que fa al valor històric, a principis del segle XX la família Gorina va comprar l’antiga masia i va canviar el nom per l’actual. Abans era coneguda com a Can Boadella, en referència als antics propietaris. També hi ha documentació anterior, però, en què la denominen Mas de les Fàbregues. La família Boadella ha estat lligada tant a la història de la masia com a la del poble ja que diversos dels seus membres van ocupar l’alcaldia: Berenguer de Boadella (1437), Jaume Boadella (1779) i Miquel Boadella (1883). Pel que fa als Gorina, Santiago Gorina va ser batlle del municipi vallesà en diferents èpoques: entre el 1925 i el 1929, durant la dictadura de Primo de Rivera, i també durant els primers mesos d’abril i maig del 1939, pocs mesos després de la fi de la Guerra Civil i l’inici de la dictadura. Durant la Guerra Civil, l’espai va ser confiscat i convertit en l’espai de l’agrupació local de la Federació Anarquista Ibèrica. Des de llavors, Cal Gorina ha tingut diferents usos privats, com ara habitatge particular. L’any 2011 es va llogar com a seu de l’agrupació política Altraveu i, fins al març del 2021, també va ser la seu de l’entitat que tenia el mateix nom de l’edifici.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia