Societat

TEIA FÀBREGA

DIRECTORA DEL CONSORCI D’ACCIÓ SOCIAL DE LA GARROTXA

“Dos i dos fan molt més que quatre”

La llei és molt clara: els municipis de més de 20.000 habitants han de tenir els seus propis serveis socials, i per a la resta, se n’han de fer càrrec els consells comarcals. Per què, doncs, a la Garrotxa un consorci?
Per tradició i per una sèrie de casualitats.
Expliqui’s.
Doncs que la responsable del Consell Comarcal dels Serveis Socials va plegar, la coincidència d’Isabel Brussosa com a presidenta del Consell i alcaldessa d’Olot, la voluntat d’obrir la ment i posar-se al dia...
I la tradició?
La Garrotxa tenia una tradició col·laborativa que va facilitar les coses. Em refereixo a la Mancomunitat Intermunicipal de la Garrotxa, anterior als consells comarcals.
No va ser fàcil, però?
No, perquè ningú no vol perdre medalles, tothom vol ser protagonista. I la prova és que altres territoris no han pogut fer un consorci. Rivalitzen.
A la Garrotxa, doncs, saben sumar...
Sí, per bé o per mal, tothom cedeix. Dos i dos fan molt més que quatre. Quatre ulls hi veuen més que dos. En cas contrari, hi ha coses evidents que no es fan perquè els valors no són els de buscar la col·laboració. A la comarca de la Garrotxa tenim els recursos i tenim la mirada més adequada.
Quina és la clau?
La confiança, el bon funcionament del consorci es basa en la confiança. Totes les estructures són complexes. Calen esforços per assolir aquesta confiança. I això és fonamental quan hi ha alcaldes o alcaldesses nous. Se’ls ha d’explicar bé per què hi posen diners i quants, etc. Cal evitar malentesos. Com més sòlida és l’estructura, més confiança genera. Ara, ningú qüestiona el Consorci d’Acció Social, gràcies a la mirada comarcal i a l’evidència que se’n beneficia tothom.
Quantes persones atén el consorci?
Un total de 8.950 o, el que és el mateix, 6.441 famílies, segons les dades de l’última memòria, la del 2022.
Quin és el perfil d’usuari?
És diferent segons les necessitats. Nosaltres actuem en quatre àmbits. Són el de l’atenció a la dependència per atendre l’autonomia; les relacions familiars: falta d’atenció, maltractaments, prevenció; el de la promoció social, és a dir, tot allò que les persones necessiten per poder viure dignament, i el de les relacions comunitàries: associacions de veïns, valors comunitaris...
I els estereotips?
Hi ha forces molt mediàtiques al darrere i costa molt desmuntar-los. Cal informar i informar.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

societat

Nova edició del Festival de Murals i Art Rural de Penelles

Penelles
La monarquia

El rei parla ‘baléà’

RESIDUS

Ultimàtum de la concessionària de Solius pel deute: diu que el 15 de maig plega

LLAGOSTERA / sANTA CRISTINA
ENDOGASTRONOMIA

Vins del Priorat i el Montsant, a la Fira del Vi de Falset i als cellers

FALSET
BANYOLES

Els veïns reclamen l’ús públic dels jardins del monestir

banyoles
OLOT

Un camió vessa la càrrega a l’avinguda Sant Jordi

OLOT
PALAMÓS

El jutge exculpa en part l’agent que instava a investigar la multa a un edil

PALAMÓS

Figueres lliura els premis de les Creus de maig 2024

FIGUERES

Entitats socials denuncien que Barcelona no deixa empadronar persones vulnerables als seus locals

Barcelona