Societat

la crònica

Montfullà, una visita a la realitat

L’empresa supramunicipal Catsa posarà en servei a mitjan març un dels dos pous d’emergència de Salt

Els escolars ja fan visites guiades a l’estació de tractament d’aigua potable (ETAP) de Montfullà (Bescanó) en el marc de les activitats que organitza el servei municipal La Caseta. Els agrada veure, per exemple, la part final de l’excursió, quan se supervisen –a distància i des de la sala de control– les diferents seccions d’una instal·lació estrenada el 1975, però que s’ha anat ampliant.

Tot i el ruixat de dilluns, els estudis climàtics no conviden a l’optimisme. I la sequera ha fet veure als responsables de l’Ajuntament de Girona que és un bon moment per exposar a la ciutadania la magnitud de la situació. No plou, els pantans s’assequen i cal buscar alternatives: les dessaladores (si hi ha corrent elèctric) i l’aigua regenerada. La cosa va de debò.

El cap de planta, centrals i sanejament de l’empresa supramunicipal Cicle de l’Aigua del Ter SA (Catsa), Ramon Gasull, explica als infants com funciona la planta i, des d’ahir, també explica la lliçó als adults. En la primera visita, preocupa entre les persones assistents igualment on ens durà la sequera i el funcionament de la planta. Montfullà, a 17 quilòmetres del Pasteral, rep aigua del riu Ter, la tracta durant tres hores i l’allibera a través de dues canonades, una en direcció a Girona, Salt i Sarrià i l’altra en direcció a la Costa Brava centre. Hi ha també una part del Ter que se’n va cap a l’àrea metropolitana de Barcelona.

Des del novembre, els responsables de Catsa ja treballen per activar dos pous construïts el 2008 al pla de Sitjar, a Salt, per a la situació d’emergència. Fa setze anys no es van haver de fer servir, però ara sí que s’hauran d’utilitzar. Si no hi ha cap novetat, i pendents dels permisos de la companyia, el primer dels dos pous començarà a funcionar a mitjan mes de març i el segon, d’aquí a un mes. Tots dos bombaran al voltant de 50 litres per segon.

L’aigua de sota terra de Salt, tractada amb clor, s’enviarà cap a una canonada fins a un dipòsit del barri de Palau-sacosta, des d’on arriba a la xarxa de Girona. Des de fa unes setmanes, es fan proves i l’aigua freàtica és bona. Però no sap fins quan ho serà. “Entre 40 i 300 metres [sota terra] hi ha aigua”, explicava ahir Gasull. L’aigua dels pous ajudarà a no dependre tant dels pantans i del sistema Sau-Susqueda-el Pasteral. Susqueda està al voltant d’un 20% d’aigua. L’aigua del Pasteral (la Cellera de Ter) triga deu hores a arribar a Montfullà.

A Montfullà tracten l’aigua amb un tractament fisicoquímic que inclou l’oxidació (eliminació de matèria orgànica que arriba del riu), la decantació (eliminació de cadàvers de l’aigua a través de decantadors rectangulars i alhora l’ús d’elements químics) i la filtració (amb filtres de sorra i filtres de carbó actiu). La visita permet veure on es fan aquests processos.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Figueres s’aboca a les Fires i Festes de la Santa Creu

FIGUERES

Colau acusa el PSOE d’haver tolerat el ‘lawfare’ que ara pateix

barcelona
SOCIETAT

El barri gironí del Pont Major, un dels ‘Barris amb Futur’ de la Generalitat

girona
societat

Oposicions per cobrir 9.344 vacants de docent

barcelona
seguretat

Busquen un ganivet perdut a la cuina de Quatre Camins

barcelona
societat

Alerta per inundacions fins demà al matí

barcelona
enogastronomia

Els caves de Guarda Superior, al marge de les mesures extraordinàries per la sequera

Barcelona/TIANA
energia

Vandellós II incia l’operació de recàrrega de combustible

barcelona

Concentració a l’Escola Castellum de Sant Julià de Ramis contra els barracons

sant julià de ramins