A peu, de Montserrat a Núria
Els Amics de Núria, continuadors de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu, reactiven l’antic camí de pelegrinatge
Ara hi faran una primera sortida per marcar el camí i fixar la ruta, i esperen poder-ne editar una guia que inclogui història i llegendes
Els Amics de Núria són hereus de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Núria
Fa anys que el camí de Sant Jaume i, de fet, rutes similars –les vies verdes en són un bon exemple també– són moda, perquè permeten recórrer-les, sobretot el primer, amb la motivació religiosa ancestral, però, més recentment, perquè s’han convertit en un escenari perfecte per retrobar-se a un mateix o, simplement, per gaudir dels espectacles paisatgístics i culturals que ofereixen, o amb l’única finalitat excursionista o esportiva. Ara, els Amics de Núria volen reactivar una antiga ruta pelegrina autènticament catalana que uneix el santuari del Pirineu gironí dedicat a aquesta advocació mariana amb el monestir de Montserrat. Són hereus de la Lliga Espiritual de la Mare de Déu de Núria, que data del 1162, i esperen que aquest camí recuperi l’important trànsit de persones que havia tingut, i més ara que se’l plantegen obert a les noves motivacions abans citades.
El col·lectiu Amics de Núria està integrat majoritàriament per un grup de famílies barcelonines que des de fa 50 anys duen a terme activitats al complex de la vall, com ara vacances, cura del santuari, actes de devoció, etc. L’actual president, David Aguilar, explica que recuperar el camí de Núria és un dels principals projectes que tenen per revitalitzar l’entitat, un xic apagada des del confinament i posteriors restriccions per la covid-19. “Hem estat en contacte amb antics presidents de l’entitat per recollir-ne el testimoni i ser fidels als objectius fundacionals”, indica, i destaca les aportacions que ha fet un d’aquests antics dirigents, Carlos Baijet.
Abans de recuperar per al públic en general l’itinerari a peu entre Núria i Montserrat, però, aquest mes de juny el volen fer una quinzena de persones dels Amics per senyalitzar-lo correctament amb la simbologia de sant Gil, que és qui la tradició diu que va esculpir la imatge al segle VIII: l’olla, la creu i la campana –diu la tradició que sempre cridava els pastors al so de la campana, els preparava una olla de menjar i els predicava l’Evangeli.
Resseguiran, doncs, l’antic camí de pelegrinatge que passa per diversos santuaris i municipis gironins i barcelonins. En concret, es plantegen fer la caminada en nou etapes amb els punts de referència de Montserrat, Manresa, Sallent –tots tres del Bages–, Puig-reig, Sant Maurici de la Quar –del Berguedà–, i refugi Puigcercós, Ripoll, Ribes de Freser, Queralbs i Núria –de la comarca del Ripollès.
Totes les etapes són a l’entorn dels vint-i-cinc quilòmetres, excepte la que uneix Sant Maurici de Quar i el refugi de Puigcercós, que és de quinze, i l’última, entre Queralbs i el santuari, que és de set. Els expedicionaris tenen previst fer nit en albergs, com per exemple a Montserrat i Manresa, així com en hotels o hostals, i, en dos casos, fent acampada, com a Sallent i Sant Maurici.
Aguilar remarca la importància d’aquesta primera ruta que duen a terme de manera restringida a membres de l’entitat, perquè servirà de referent per als futurs usuaris, a part de concretar el recorregut i de consolidar les fites i els senyals que la identifiquen i que són punts d’orientació. Matisa, però, que no és un itinerari tancat, sinó que, amb els dos santuaris com a punt de partida o d’arribada, segons la direcció, cadascú se la pot fer a mida, tant pel que fa al nombre d’etapes i quilòmetres per etapa com a la possibilitat de fer-la per trams i en períodes de temps no correlatius. És, doncs, una ruta oberta.
Excursionisme
Cal tenir en compte, a més, que tant Núria com Montserrat són dos centres d’interès excursionista –en el segon cas, també dels escaladors–. Són el punt de partida de moltes rutes com el camí de la Creu d’en Riba, el de les Coves, la ruta dels Tres Refugis o la dels Refugis del Torb –en el cas del santuari ripollès–, i la de Sant Jeroni, la de les Ermites, el camí de Degotalls i les rutes des del Bru, Collbató, Monistrol i Marganell –en el cas del montserratí.
Material
Amics de Núria té previst que entre aquest any i, a tot estirar, principis del vinent, aquesta ruta estigui perfectament senyalitzada i, fins i tot, poder editar material, amb detalls explicatius sobre l’entitat promotora, la història d’aquest camí, sobre els temples que es troben durant la caminada i, entre moltes altres coses, anècdotes i llegendes que hi estan relacionades. Per fer-ho possible i consolidar el projecte, David Aguilar explica que estan obrint converses a diverses bandes. Lògicament, i des del primer moment, amb l’arquebisbe d’Urgell, Joan-Enric Vives, i amb el secretari general d’aquesta institució eclesiàstica, ja que el santuari de Núria està ubicat en territori d’aquest arquebisbat. “De fet, la nostra entitat està sota el NIF de l’arquebisbat i creiem que és una qüestió de deferència i fidelitat, que és la que ha tingut des de sempre la confraria”, remarca ell mateix. I hi afegeix que estan trobant molt bona disposició entre els representants d’administracions, empreses i entitats amb els quals s’han reunit. “Es tracta de fer bullir l’olla”, indica.
Capelletes
El nom de Núria significa ‘nascuda entre muntanyes’. I és que la Mare de Déu de Núria és una de les anomenades “verges trobades” que hi ha arreu del territori català: a Olot, un llaurador va trobar la del Tura; uns nens, la de Montserrat, i uns pastors, la imatge tallada per sant Gil. En tots els casos, sempre segons la tradició i les llegendes.
Sigui com sigui, la de Núria és una de les tres marededeus pirinenques considerades més simbòliques, juntament amb l’occitana de Lurdes i l’andorrana de Meritxell –una altra imatge trobada–. Per reforçar aquesta rellevància simbòlica, Amics de Núria ha posat en marxa el projecte de recuperació de les capelletes de la verge que, antigament, es feien circular entre una xarxa de cases particulars. En aquest cas, aquest projecte reforça la presència de la de Núria a la banda nord-catalana. Ara ja en tenen de distribuïdes a Perpinyà i Prades i, aviat, n’hi haurà a Puigcerdà i Ripoll.
