Societat

societat

La Fundació TRESC celebra trenta anys

La Fundació TRESC, entitat que treballa per la inclusió sociolaboral de les persones amb discapacitat i amb problemes de salut mental de les comarques gironines, celebra, aquest 2024, els 30 anys d’història.

Montserrat Cardona i Anna Maria Roca són les dues dones que estan al capdavant del projecte des de l’inici, l’any 1994. Després de trenta anys, asseguren que continuen amb la mateixa finalitat: acompanyar les persones amb discapacitat en el procés d’aconseguir feina en una empresa ordinària. “Des del principi, ens vam centrar molt en l’àmbit laboral i ens vam especialitzar en discapacitat intel·lectual. Al cap d’un parell d’anys, però, ja vam començar a treballar amb les persones amb trastorns de salut mental, perquè des de la mateixa administració ens ho van demanar”, explica la Montserrat.

Actualment, la Fundació, que té seu a Girona, ajuda 300 persones de les comarques gironines. D’aquestes, expliquen, la meitat treballen en empreses ordinàries, a les quals fan un seguiment per donar suport i mirar què es pot millorar en cada cas. “Quan es va crear TRESC, érem quatre persones al capdavant del projecte. Ara, som 26 persones treballant en la Fundació. Hem anat creixent no només en la part laboral, sinó també en l’orientació, l’habitatge i l’àmbit social.” Pel que fa a les metodologies de treball, expliquen que el primer pas més important és conèixer la persona. “Parlem amb ella i la vinculem amb nosaltres per anar agafant confiança. Fem tota una feina conjunta per veure què és el que li agradaria fer, quines expectatives laborals té… Un cop tenim dibuixat el perfil de la persona, busquem quines empreses hi ha que puguin encaixar amb aquest perfil. És un treball fet molt a mida.”

D’altra banda, l’Anna Maria també remarca la importància de fer xarxa comunitària amb altres entitats: “Sempre s’ha atès la discapacitat des de la marginalitat, des de llocs especials per a aquest àmbit. Nosaltres intentem apostar per l’entorn comunitari, allà on és tothom. La intenció és que es vegi les persones amb discapacitat com a ciutadans que aporten a la societat, no només com a ciutadans passius que reben ajudes. Una part molt important és precisament visibilitzar que les persones amb discapacitat també poden ajudar altres col·lectius.” Ara, després de 30 anys, les dues fundadores asseguren que estan molt contentes del projecte. “Curiosament, va coincidir que el moment que els papers estaven a punt va ser un dia molt bonic per a nosaltres, el 8 de març. Estem molt contentes amb aquesta feliç coincidència, que potser fa trenta anys no teníem en compte, però ara ens adonem que durant aquests anys també hi hagut un treball de gènere al darrere de TRESC.” Tot i així, l’Ana Maria hi afegeix que encara tenen molts reptes per endavant: “Sí que és cert que, els últims anys, el discurs sobre la discapacitat intel·lectual ha canviat, però les practiques són molt tossudes. L’administració no ha posat diners en aquest àmbit i tota aquesta precarietat fa difícil el creixement. Per molt que es parli ara de societat inclusiva, si no hi poses recursos suficients al darrere, pot canviar la mentalitat, però no les pràctiques. I, al final, la inclusió laboral no té cap sentit si no està en el marc d’una inclusió social molt més àmplia.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Les assignatures pendents

Girona
Societat

“La gent se’m queda mirant fixament”

Badalona
comerç

Més facilitats als xinesos perquè comprin

Barcelona
Vallfogona de ripollès/ Planoles

Porta a porta dels alumnes per fomentar l’estalvi d’aigua

Vallfogona/ Planoles
Olot

La Garrotxa vol aprendre de la mobilitat de Pontevedra

Olot
Administracions

El Suprem obliga el Prat a treure aparcament de la platja

El Prat de Llobregat
societat

Nou pas per a la construcció de l’institut Cal Maiol

barcelona
Bisharo Ali Hussein
Activista dels drets humans feminista

“Els homes volen controlar la sexualitat i el cos de la dona”

Girona

CADERSEM passa a formar part del GRUP E-COORDINA