La Síndica de Greuges alerta que l’administració no està preparada per la Catalunya dels 8 milions

L’informe del 2023 de la Síndica de Greuges, Esther Giménez-Salinas, detecta “moltes mancances” en la resposta de l’administració pública sobretot en l’àmbit social i adverteix que Catalunya “no s’ha adaptat” a l’augment de la població que ha experimentat en els últims anys, arribant als 8 milions d’habitants.

El 2023 es van adreçar a la institució 17.992 persones i es van iniciar 21.938 queixes, consultes i actuacions d’ofici, segons es desprèn de l’ informe anual que va presentar dimarts al Parlament de Catalunya. El 43,8% de les queixes rebudes i les actuacions d’ofici iniciades tenen a veure amb les vulneracions de drets en l’àmbit social, com l’educació, els serveis socials i la salut, un percentatge que assenyala “la dificultat” de les administracions públiques “per donar resposta de manera adequada a les necessitats socials de la població”, segons es recull en el document.

La síndica remarca en l’informe que la majoria de queixes evidencien la necessitat que “cal posar les persones al centre de la gestió pública” i també que existeixen “retards en les respostes i mancances en la cobertura de necessitats”. A més, posa de manifest que la institució ha augmentat les intervencions sobretot en habitatge i serveis socials, en què les persones afectades pertanyen a col·lectius en risc d’exclusió social. De fet, evidencia un canvi social important a Catalunya amb l’empobriment de la població pels efectes de les crisis econòmiques de 2008 i de la pandèmia i que ha empitjorat amb l’augment de la inflació, que alhora ha influït en la reducció del salari brut mitjà de Catalunya en un 2,2% en la darrera dècada.

L’informe destaca que s’ha produït un “increment progressiu del volum de queixes i actuacions d’ofici vinculades sobretot amb la manca de resolució o desacord” en l’àmbit dels serveis socials, sobretot relacionat amb la resolució de prestacions i ajuts (62,6%), especialment pel que fa a la renda garantida de ciutadania, seguida del reconeixement i revisió del grau de discapacitat (9 %) i dels serveis residencials i centres d’atenció diürna (8,1 %).

Les queixes i actuacions en educació s’han reduït respecte al 2022 (de 48,7 % a 43,8 %), fet que a l’informe s’atribueix a les múltiples reclamacions que hi va haver per la covid. En aquest àmbit, el de l’educació, les persones acudeixen a la sindicatura per denúncies relacionades amb l’admissió, la programació d’oferta i la segregació escolar (23,6 %), la situació en què es troben els equipaments (16,6 %) i l’educació inclusiva (10,7 %). La síndica considera que un dels problemes estructurals del sistema educatiu és la “insuficiència” de professorat que dificulta el cobriment de les baixes laborals.

Pel que fa a l’àmbit de salut, el principal motiu de queixa és la vulneració de drets de les persones (43 %), especialment pel tracte rebut i la informació sanitària. En segon terme, un 25,3 %, estan relacionades amb les llistes d’espera. De fet, alerta que les llistes d’espera “no s’han aconseguit reduir de manera significativa els darrers anys”, ja que a l’octubre de 2023 hi havia més persones que al 2017 esperant una intervenció quirúrgica (195.270 persones), per a una prova diagnòstica (170.262 persones) o per a una consulta externa (477.088 persones.

També destaquen el nombre de queixes relacionades amb la infància i l’adolescència (6,8%), sobretot vinculades al sistema de protecció a la infància i l’adolescència (14,7%) i a la salut o la discapacitat o dependència (12,3 %).

També destaquen les queixes per habitatge, el 25,8% de les quals relacionades amb la gestió i tramitació dels ajuts i préstecs, particularment de lloguer social, seguides de l’accés a l’habitatge social (17,4 %).

L’increment de la població -gairebé dos milions de persones des de l’any 2000, una gran part migrants- ha comportat un “inevitable” augment de la pressió assistencial sobre serveis públics, com l’educació o la sanitat, segons es constata en l’informe. En aquesta situació, la població emigrant accedeix dues vegades menys a les prestacions socials i només el 3,7% en situació de risc de pobresa percep la Renda Garantida de Ciutadania (RGC) davant del 7,5% de la població de nacionalitat espanyola que està en la mateixa situació.

En contraposició a totes aquestes queixes relacionades amb l’àmbit social, Giménez-Salinas destaca que gairebé no es reben queixes relacionades amb el canvi climàtic.

La síndica considera que l’administració catalana té quatre reptes per a millorar les polítiques públiques relacionades amb l’empobriment de la població; el fet migratori i el repte de la cohesió social; el creixement demogràfic i el repte del dimensionament i la qualitat dels serveis públics; i, per últim, l’envelliment de la població i el repte de la sostenibilitat de l’Estat del benestar.

Per revertir totes aquestes “mancances”, l’informe proposa deu recomanacions per transformar l’administració, entre les quals hi ha un model de serveis socials integrat, d’accés universal, un pla de millora de l’èxit educatiu, una atenció integral a salut, un model d’acolliment de la població emigrant i un pacte contra el canvi climàtic.