Societat

Castellar és el municipi de més de 20.000 habitants amb l’índex més baix d’immigració estrangera

Cas­te­llar del Vallès ha tan­cat el padró muni­ci­pal a 1 de gener havent cres­cut en 175 habi­tants, situ­ant-se en 25.325 ciu­ta­dans –12.846 dones i 12.479 homes– i, com­pa­rant-les amb dades de l’Ins­ti­tut d’Estadística de Cata­lu­nya (Ides­cat) del gener del 2023, és el muni­cipi català de més de 20.000 habi­tants, d’un total de 68, amb un índex d’immi­gració estran­gera més baix. A més, ocupa la posició 115 si orde­nem els 947 muni­ci­pis cata­lans amb menor per­cen­tatge de població de naci­o­na­li­tat estran­gera.

Segons dades del padró el muni­cipi manté un regis­tre molt baix de població de naci­o­na­li­tat estran­gera, con­cre­ta­ment de 1.278 habi­tants, el que equi­val a un índex d’immi­gració estran­gera del 5,05%, més de 12 punts per sota del de Cata­lu­nya (17,24%) i més de 7 punts per sota de la del Vallès Occi­den­tal (12,21%), en ambdós casos pre­nent com a referència l’1 de gener de 2023. El per­cen­tatge de població estran­gera a Cas­te­llar es manté per sota del màxim històric de l’any 2009, quan es va situar en el 5,85%. Les pro­cedències de la població de naci­o­na­li­tat estran­gera es man­te­nen molt esta­bles res­pecte anys ante­ri­ors. Pre­do­mina prin­ci­pal­ment la població ori­ginària del con­ti­nent ame­ricà (42,09%). A con­ti­nu­ació, seguei­xen les naci­o­na­li­tats de pro­cedència euro­pea (32,16%), afri­cana (13,07%), asiàtica (12,5%) i oceànica (0,08%). Per estats pre­do­mi­nen els ciu­ta­dans de Colòmbia, amb 138 habi­tants (10,8%); del Mar­roc, amb 133 habi­tants (10,4%); de la Xina, amb 95 (7,4%), d’Itàlia, amb 94 (7,4%), de Roma­nia, amb 76 (5,9%); d’Argen­tina, amb 57 (4,5%); de Bolívia, amb 51 (4,0%); d’Hon­du­res, amb 49 (3,8%); del Pakis­tan, amb 41 (3,2%); del Perú, amb 34 (2,7%); i de Veneçuela, també amb 34 (2,7%).

El muni­cipi va superar els 25.000 habi­tants al llarg del 2022 i ocupa el 54è lloc en el rànquing de muni­ci­pis amb més població de Cata­lu­nya. El muni­cipi ha acu­mu­lat en els dar­rers 10 anys un crei­xe­ment total de 1.885 habi­tants (188,5 habi­tants/any de mit­jana), lluny del crei­xe­ment que es va expe­ri­men­tar en l’ante­rior dècada (2004-2014), en què va créixer un total de 3.965 habi­tants (396 habi­tants/any de mit­jana). Per sisè any con­se­cu­tiu, el crei­xe­ment natu­ral ha expe­ri­men­tat un saldo nega­tiu, de -38 habi­tants: el 2023 es van regis­trar més defun­ci­ons (un total de 188) que nai­xe­ments (150). Per tant, el flux migra­tori ha estat l’únic motiu del crei­xe­ment de la població durant el dar­rer any.

En relació als nai­xe­ments, aquests s’han reduït pràcti­ca­ment a la mei­tat res­pecte fa 20 anys. Així, s’ha pas­sat d’un sos­tre de 302, 306 i 309 nai­xe­ments l’any 2007, 2008 i 2009 res­pec­ti­va­ment, a regis­trar-ne 165, 160 i 150 els anys 2021, 2022 i 2023. De fet, la xifra de nou­nats d’aquest dar­rer any és la més baixa de les dues dar­re­res dècades.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia