Societat

MEDI AMBIENT

El parc de les Basses de Lleida reforça el verd i treu formigó

El canvi climàtic obliga els ajuntaments a prendre mesures als espais urbans. És el cas de Lleida, que aquest proper mes preveu culminar la renaturalització de l’entorn de la seu vella amb la plantació d’arbres i vegetació que garanteixin ombra als ciutadans i que els mesos d’estiu també actuïn de refugi climàtic. Aquesta, però, no és l’única acció que es porta a terme a la ciutat en aquest sentit. Una obra similar s’està fent al parc de les Basses, on també es vol prescindir de paviment i donar pas a la naturalització. Així, s’està executant una primera fase, que consisteix en la demolició de l’espai de paviment i la construcció de dues basses. Amb el projecte de remodelació del parc es pretén ampliar, millorar i consolidar la massa vegetal, per promoure les àrees de descans, de passeig i d’observació en l’àmbit de 5,7 hectàrees on hi havia les antigues piscines.

Les actuacions previstes inclouen la demolició de fins a 6.900 m² de paviments existents sense drenatge d’aigua i d’altres elements en mal estat de conservació. La runa resultant es triturarà perquè seveixi de base d’una nova xarxa de camins que recorreran 1,1 quilòmetres. Així s’evita la generació de runa i s’apliquen criteris d’economia circular. També es construirà una nova xarxa de reg i nous drenatges.

Es preveu que l’obra s’acabi abans de l’estiu i, després, es plantarà l’arbrat i el jardí de plantes aromàtiques. Així, en la fase següent, es plantaran 102 arbres de 16 espècies diferents, que conformaran ambients de bosc d’alzinar mediterrani, bosc caducifoli i bosc de ribera, amb plantes enfiladisses, entapissants i herbàcies. A més, es crearà un jardí sensorial de plantes aromàtiques i se sembraran dues hectàrees de prats. Finalment, l’espai tindrà també una làmina d’aigua de 1.870 m², amb una bassa de reg i una bassa naturalitzada. Aquest espai afavorirà la presència d’amfibis, libèl·lules, insectes aquàtics i vegetació aigualosa.

Està previst que les obres acabin el darrer trimestre d’aquest 2024. El conjunt de l’actuació té un cost previst de 545.140,72 euros, i l’està executant l’empresa Ambitec. L’acció s’emmarca en el projecte Urban-nat Lleida, de renaturalització, adaptació al canvi climàtic i millora de la biodiversitat de la zona urbana i periurbana de Lleida, que té el suport de la Fundació Biodiversitat del Ministeri de Transició Ecològica i finançament de la Unió Europea a través dels fons Next Generation.

La Paeria recorda que el dilluns de Pasqua és un dia en què s’acostumen a aplegar grups a les Basses. La zona on estan treballant les màquines quedarà tancada per tal de garantir la seguretat en aquest entorn. Hi haurà un espai ampli que es podrà utilitzar per celebrar la tradició de menjar la mona. S’hi instal·laran sanitaris químics portàtils.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

SERVEIS

Aigües de Barcelona aprova 995 milions per assegurar el futur del servei a l’àrea metropolitana

Barcelona
SERVEIS

290 delictes a les xarxes ferroviàries catalanes en catorze mesos

Barcelona
TORROELLA DE MONTGRÍ I L’ESTARTIT

Redueixen el consum d’aigua un 27 %, a 16 mesos de la municipalització

TORROELLA DE MONTGRÍ
estat espanyol

El TC avala la llei que penalitza l’assetjament a les dones que avorten

barcelona

Restauren 21 activitats extractives que havien quedat abandonades

olot
societat

Simulacre d’un atac amb ferits amb més de 500 alumnes i professionals sanitaris

Tortosa

El Celler de Can Roca torna a apadrinar la Campanya “Cava amb Cor”

girona
societat

Demanem que es modifiquin els plans d’ordenació a la Terra Alta per aturar projectes eòlics

Batea
societat

Manifest crític amb la gestió de la seguretat a presons

Barcelona