Societat

El cabal d’emergència del Ter no es reduirà gràcies a les últimes pluges

Amb l’entrada a fase d’emergència del sistema Ter-Llobregat arran de la sequera, la Generalitat va acordar reduir el cabal del riu als 600 l/s. Una decisió que va aixecar les crítiques dels ecologistes i que aquest dissabte passat també es va traduir en la manifestació que hi va haver a Girona reclamant que se’n mantingués el cabal ecològic, informa l’Acn.

De moment, però, no s’ha arribat fins a aquest límit perquè la disminució no va ser de cop, sinó que es va acordar fer-la de manera esglaonada. En una primera fase, el cabal del Ter es va reduir a 1.400 l/s. Més endavant, va passar a ser de 1.000 l/s i, a partir d’aquí, no s’ha anat més enllà ni tampoc està previst fer-ho a curt termini.

La secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, ha explicat que ho descarten perquè els embassaments han millorat lleugerament les reserves. Actualment, el de Susqueda està al 21% i el de Sau, al 7,36%. “A més de l’aigua de la pluja els pantans també s’alimenten del desglaç de la neu; en els darrers dies han anat rebent aportacions d’aigua, i mentre això passi i mantinguin una certa estabilitat, no passarem al proper grau”, ha afirmat.

Pel que fa a l’Alt Empordà, en el cas de la Muga -aquí, la conca ja està en emergència 2- la situació també és paral·lela. Dels tres graons en què es va fixar el seu cabal d’emergència (passant dels 100 als 40 l/s) de moment s’està en la segona fase. Aquí, en concret, se n’alliberen 70 l/s des del pantà de Boadella, que es troba actualment a l’11,8% de la seva capacitat.

Hidropuntes controlades

Durant el temps que duri l’emergència, i per garantir les condicions ecològiques dels rius Ter, Llobregat i Muga, la Generalitat també va anunciar que durant dos cops per setmana es farien avingudes puntuals. Es porten a terme durant sis hores, entre les tres de la tarda i les nou del vespre.

En el cas del Ter, des de la presa del Pasteral s’alliberen 3.000 litres per segon. En el de la Muga, 300 l/s. I pel que fa al Llobregat, com que els increments de cabal s’han de donar al punt més baix del riu, aquestes aportacions puntuals es fan mitjançant aigua regenerada provinent de la depuradora.

Precisament, aquest dimarts s’està fent una d’aquestes hidropuntes al Ter. I des de principis de febrer, entre aquest riu i la Muga ja s’han fet una quarantena d’aquestes operacions. Al Ter l’ACA ja ha aplicat catorze crescudes, i se n’han produïdes dues de naturals. A la Muga, al seu torn, se n’han dut a terme disset (apart de dues més que s’han donat de manera natural).

La secretària d’Acció Climàtica, Anna Barnadas, ha explicat que triplicar el cabal en el cas del Ter ajuda a prevenir “danys irreversibles” a l’ecosistema, i a evitar que l’aigua pugui quedar entollada en aquells punts riu avall on n’hi passa menys. “Això permet mantenir la qualitat dels espais naturals”, ha precisat Barnadas.

Més vigilància i control

Arran de l’emergència per sequera, l’ACA també ha intensificat els mostrejos a les conques internes per analitzar-ne els indicadors biològics. El contracte s’ha adjudicat fa poc per 138.000 euros. En total, arreu dels diferents cursos fluvials, aquesta xarxa de seguiment està formada per 27 punts. És aquí on es prenen mostres addicionals de paràmetres fisicoquímics i dels principals indicadors biològics (com algunes diatomees, macroinvertebrats aquàtics i peixos).

“Tot i que sabem que els cabals d’emergència no són els òptims per als ecosistemes, aquesta xarxa de control ens permet assegurar que no farem un dany irreversible”, ha subratllat la secretària d’Acció Climàtica. “Sabem que els nostres ecosistemes patiran, però allò que no ens podem permetre és que hi hagi un punt de no retorn; per això, haver intensificat la vigilància ens permet controlar-ho de manera quirúrgica i alliberar més aigua quan és necessari”, ha afirmat Anna Barnadas.

Per últim, la secretària d’Acció Climàtica també ha avançat que, mentre duri l’emergència per sequera, si hi ha “l’oportunitat de generar més hidropuntes” al Ter i a la Muga, això es farà. “Com que fem el seguiment continu de l’estat dels embassaments i la situació en què es troba l’aigua riu avall, si hi ha aquesta oportunitat ho farem”, ha conclòs.

Xarxes específiques d’investigació

El seguiment i la vigilància de la qualitat de les masses d’aigua són dues funcions clau de l’Agència, que es materialitzen en el Programa de seguiment i control (PSiC), l’eina de planificació específica que permet l’obtenció de dades i l’anàlisi de resultats per a l’avaluació de l’estat de les masses d’aigua.

El PSiC contempla la possibilitat de crear xarxes específiques d’investigació per a aprofundir en el coneixement de determinades masses d’aigua i poder anticipar-se als eventuals incidents que les puguin afectar, com és el cas de la sequera.

Així mateix, un altre instrument de planificació fonamental en aquests dies, com ha demostrat ser el Pla de sequera, regula, des del punt específic de la gestió de la sequera, la possibilitat d’intensificació dels controls de les masses d’aigua, amb la mateixa finalitat que el PSiC: més dades i més coneixement per poder actuar de la millor forma i al més aviat possible.

Ambdues eines de planificació van coordinades i han fet possible la creació de la Xarxa de Seguiment de la Sequera.

Investiguen l’ACA

El fiscal de medi ambient de Barcelona ha obert diligències d’investigació sobre l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) per les reduccions dels cabals ecològics que la Generalitat va aplicar als rius Muga, Ter i Llobregat. La Federació d’Ecologistes de Catalunya (EdC) va denunciar davant d’aquesta fiscalia el director de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA), Samuel Reyes, com a responsable de les justificacions tècniques que van servir al Govern per aprovar l’acord que reduïa el cabal. Ecologistes va considerar que aquesta decisió podia suposar un delicte contra el medi ambient.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

medi ambient

Posen xarxes al sobreeixidor de la riera d’Argentona per frenar residus a mar

mataró

La proposta de zonificació escolar s’enllestirà el juliol

Terrassa
salut

Caldes d’Estrac estrena el nou consultori tancat des de la pandèmia

Caldes d’estrac
Societat

Mor Silvia Reyes, històrica activista del moviment trans

El 67% dels infants becats per la Pere Tarrés són de famílies vulnerables

Tarragona

Figueres inicia les obres d’ampliació de la xarxa de carrils bici de la ciutat

FIGUERES

Instal·laran pantalles per reduir el soroll a l’AP-7 i l’A-26

sant julià de ramis
GIRONA

L’Ajuntament repararà el sostre de l’Oficina de la Defensora de la Ciutadania

GIRONA
medi ambient

Costes vol fora el pàrquing de l’estació de Cabrera de Mar

Cabrera de mar