Societat

Societat

Mor Xavier Pujol Gebellí, referent del periodisme científic

Va ser col·laborador de l’Avui i un dels impulsors de l’Associació Catalana de Comunicació Científica

El biòleg i peri­o­dista Xavier Pujol Gebellí va morir diu­menge, de forma sob­tada, a l’edat de 61 anys. Vivia a Sant Esteve de Palau­tor­dera i la cerimònia de comiat tindrà lloc demà, dia 10, a les 5 de la tarda, al casal del mateix muni­cipi.

Natu­ral de Santa Eulàlia de Riu­pri­mer (1962), va lli­cen­ciar-se en Bio­lo­gia per la Uni­ver­si­tat de Bar­ce­lona i segui­da­ment va ori­en­tar-se cap a la divul­gació científica des dels mit­jans de comu­ni­cació. Tot i que va tocar múlti­ples aspec­tes, fins i tot l’Uni­vers, el seu enfo­ca­ment divul­ga­tiu va cen­trar-se sobre­tot en la bio­me­di­cina i la salut. Va començar col·labo­rant al Diari de Bar­ce­lona i a l’Avui. L’any 1995 va entrar a tre­ba­llar al diari El País, on va desen­vo­lu­par gran part de la seva tra­jectòria periodística, i des del febrer del 2019 va ser col·labo­ra­dor del suple­ment de ciència del diari Ara. A part, també va tre­ba­llar en altres mit­jans de menys ressò, i entre el 2008 i 2010 va diri­gir el mitjà digi­tal espe­ci­a­lit­zat en ciència, eco­no­mia i soci­e­tat Glo­bal Talent.

El 1990, Pujol, jun­ta­ment amb altres peri­o­dis­tes científics, divul­ga­dors i edi­tors, va fun­dar l’Asso­ci­ació Cata­lana de Peri­o­disme Científic, amb l’objec­tiu d’incre­men­tar la presència de la infor­mació científica en català als mit­jans, i així aug­men­tar l’interès i la cul­tu­rit­zació de la població del país en aquest àmbit. L’asso­ci­ació també feia de punt de suport per a la pro­fes­si­o­na­lit­zació de la figura del comu­ni­ca­dor científic.

Durant vint anys (1998-2018) va diri­gir i publi­car periòdica­ment arti­cles a la revista de la Soci­e­tat Espa­nyola de Bioquímica i Bio­lo­gia Mole­cu­lar (SEBBM). L’any 2004 va publi­car Bio­gra­fia del càncer: l’aven­tura de Joan Mas­sagué. Un lli­bre divul­ga­tiu que repas­sava la tra­jectòria i els rep­tes que el doc­tor Mas­sagué es va tro­bar a la ciu­tat de Nova York. Final­ment, La venus ame­ri­cana i Nues­tro ADN, van ser els seus dar­rers dos lli­bres, publi­cats dins la col·lecció de l’edi­to­rial Sal­vat La evo­lución humana.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia