El futbol no s’acaba al minut 90

No sem­pre –lamen­ta­ble­ment més sovint del compte– l’espor­ti­vi­tat als camps de fut­bol d’arreu es queda en la salu­tació i l’encai­xada de mans ini­ci­als, pro­to­col·laris, i si la el par­tit ha anat cor­rec­ta­ment, en les encai­xa­des i abraçades finals. La pro­xi­mi­tat del públic al ter­reny de joc, pares i mares que fan d’entre­na­dors des de les gra­des, les escri­das­sa­des als rivals –l’edat dels juga­dors no és cap fre– i als àrbi­tres, que, en el seu cas, actuen sense el suport dels jut­ges de línia, i, per què no?, la cer­vesa, no con­tri­bu­ei­xen a rebai­xar les pul­sa­ci­ons dels juga­dors, ja de per si ele­va­des a causa de l’esforç físic que fan.

Ara el Club Poli­es­por­tiu Sant­jo­a­nenc i el club de fut­bol La Vall d’en Bas han apos­tat per con­tri­buir a cap­gi­rar aquesta situ­ació. No es volen resig­nar a un pano­rama que no s’adiu amb la funció social i for­ma­tiva que tenen com a missió prin­ci­pal. Per això orga­nit­zen un ter­cer temps per fer efec­tiva aque­lla dita tan fut­bo­lera que el que passa al camp es queda al camp. És a dir, que els par­tits als camps de Sant Joan les Fonts i de la Vall d’en Bas no s’aca­ben amb el xiu­let final de l’àrbi­tre, sinó que con­ti­nuen en una taula ben parada per fer un bon refri­geri després de la dutxa.

Són dues pro­pos­tes inci­pi­ents que, en tots dos clubs espor­tius, no es duen a terme en totes les cate­go­ries, però és una pri­mera pedra d’un cos­tum que espe­ren que s’esten­gui i que s’afe­geixi a les ini­ci­a­ti­ves que impulsa la Fede­ració Cata­lana de Fut­bol per fomen­tar el res­pecte als àrbi­tres, als entre­na­dors i a les juga­do­res i juga­dors.

A la Vall d’en Bas, ara per ara, el ter­cer temps el duen a terme els equips feme­nins, i com que es tracta d’una ini­ci­a­tiva de nova implan­tació, no encara en tots els par­tits. Al local adjunt al bar del camp de fut­bol de Sant Esteve hi ha tau­les para­des amb plats plens de per­nil, for­matge, pata­tes fre­gi­des, entre­pans... i amb llau­nes de tot tipus de refres­cos. Al muni­ci­pal de Sant Joan les Fonts, el ter­cer temps es juga només amb l’equip sènior, que com­pe­teix a ter­cera cata­lana. En aquest cas, la junta direc­tiva compta amb la col·labo­ració de proveïdors del muni­cipi i apro­fita per fer publi­ci­tat dels pro­duc­tes de quilòmetre zero, els embo­tits d’en Jordi Vilar­rasa, els xui­xos de Can Domènec, el pa del Cal Fle­quer... I els àrbi­tres, si volen, també són con­vi­dats a com­par­tir taula amb els juga­dors i els res­pec­tius cos­sos tècnics.

Dos exem­ples, doncs, de fut­bol de poble, fut­bol social, en què s’aposta per l’espor­ti­vi­tat i les per­so­nes.