societat
S’activa la plataforma Girona Futur per debatre i aportar “solucions des d’un punt de vista positiu”
Un grup de gironins volen contribuir a debatre sobre la ciutat i repensar com s’han de canviar o replantejar algunes qüestions. Amb aquesta vocació s’ha activat la plataforma Girona Futur, que organitza des de principis d’any xerrades als barris i convida protagonistes a enraonar sobre la ciutat a través d’entrevistes en línia. Avui al matí (10.30 h), per exemple, la sala d’actes Luis Herrera del centre cívic Pont Major serà la seu d’una taula rodona sobre urbanisme i paisatge.
L’economista auditora Mercè Garcia és una de les impulsores de la plataforma. Explica que la inquietud sobre la ciutat els va dur a voler debatre “sobre les problemàtiques” que els afecten i “aportar solucions des d’un punt de vista positiu”. També formen part del nucli fundador de Girona Futur Muntsa Farré, Sònia Valero, Santi Baone, Tavi Nonó, Martí Carreras, Lina Kaial, Isabel Raibal i Josep Campmajó. Aquest últim, empresari i activista, exiliat a Ginebra (Suïssa) i acusat de terrorisme pel cas Tsunami.
Des del gener, aquest col·lectiu ha organitzat debats sobre la llengua catalana, el patrimoni o el col·lectiu LGTBI, entre altres, i ha impulsat un fòrum de discussió – “un observatori”, diu Garcia– sobre problemàtiques com ara la seguretat i la seva resolució en els barris.
Els colors
Avui a Pont Major, en la xerrada Blau, verd i gris: els colors de Girona hi seran Pau Masramon (Aigua És Vida), el geògraf i paisatgista Narcís Sastre i l’arquitecte del paisatge Martí Franch. El títol recorda l’obra Girona grisa i negra, escrita el 1972 per Narcís-Jordi d’Aragó, Just Manuel Casero, Jaume Guillamet i Pius Pujades, i se centra en l’aigua, el medi natural i la convivència urbana i social.
