Societat

Un estany gelat i amb valor

Els dissenyadors Quim Roqué i Anna Pigem ideen un ‘souvenir’ comestible que fa reflexionar sobre la importància de l’aigua

Té la forma exacta del perímetre de l’estany de Banyoles i ha estat guardonat en els premis Delta 2024 de disseny del FAD

Fet amb suc de poma i de llimona i amb espirulina que li dona el blau verd propi, es ven a Can Pericus

Per la Can­de­lera del 1956, el 3 de febrer del 1956, l’estany de Banyo­les es va glaçar par­ci­al­ment. És l’any de la fred. A les imat­ges en blanc i negre del fotògraf banyolí Josep Maria Mateu s’hi per­cep el gebre als joncs de les vores de l’estany. El meteoròleg local Enric Estragués recorda que “la gran fre­do­rada” del febrer del 1956 va ser pro­vo­cada per tres ona­des de fred segui­des entre els dies 1 i 22. Estragués deta­lla aquell històric febrer del 1956 a la capi­tal del Pla de l’Estany en el seu web Meteo Banyo­les : “Banyo­les va viure l’onada de fred més intensa i gegan­tina de la qual es té conei­xe­ment. Fruit d’aquells 22 dies de fred con­ti­nu­ada, la vida quo­ti­di­ana dels banyo­lins es va veure molt alte­rada per unes tem­pe­ra­tu­res tan bai­xes que diària­ment glaçaven l’aigua de les aixe­tes i cano­na­des i con­ver­tien els nos­tres car­rers en autènti­ques pis­tes de gel.” La mati­nada del 3 de febrer del 1956 els termòmetres van tocar fons bai­xant fins a -13ºC. Arran d’aquesta tem­pe­ra­tura nega­tiva, l’esta­nyol del Vilar es va glaçar com­ple­ta­ment i les vores de l’estany que donen a la cara nord es van glaçar par­ci­al­ment. També la riera del Mata­mors, a Camós, va que­dar con­ge­lada i el salt d’en Vila pre­sen­tava un aspecte fas­ci­nant, amb la cas­cada glaçada. La set­mana pas­sada, durant la pri­mera onada de calor de l’estiu, la tem­pe­ra­tura a Banyo­les es va enfi­lar, el dime­cres 31 de juliol, als 42,5º, la ter­cera més alta regis­trada des del 1920. El 23 de juliol de l’any pas­sat es va arri­bar a l’històric 44,2º.

L’estany de Banyo­les no és immune al canvi climàtic: un estudi de la UdG n’ha mesu­rat l’aigua i el cabal, i deter­mina que és més càlida durant més temps, allar­gant els tres mesos d’estiu fins a la pri­ma­vera i la tar­dor, un fet que fa que perdi aque­lla ter­bo­lesa tan carac­terística, per adop­tar un color d’un blau cel trans­pa­rent, tro­pi­cal. Cons­ci­ents del bé escàs que és l’aigua i ins­pi­rats en l’any que l’estany es va gelar, els dis­se­nya­dors Quim Roqué i Anna Pigem, que tre­ba­llen ple­gats sota la marca Qui mana , van pen­sar en un pro­ducte que fos un home­natge i una reflexió alhora, que con­tribuís a cons­ci­en­ciar, en un muni­cipi com és Banyo­les, del valor i la importància que té l’aigua. Van pen­sar en un bloc de gel d’aigua de l’estany però no hi van detec­tar ni el recor­re­gut ni “l’èxit comer­cial”, reco­neix Roqué. I així neix un gelat amb la forma exacta del perímetre de l’estany, tal com es veu a vista d’ocell i recu­llen els mapes de Goo­gle. Quim Roqué està vin­cu­lat al gas­tro­bar Can Peri­cus. Després de diver­ses pro­ves, ja que la idea sor­geix l’any pas­sat, l’obra­dor de Can Peri­cus va ela­bo­rar un gelat refres­cant cent per cent natu­ral a base de sor­bet de suc de poma ecològica, suc de lli­mona i l’espi­ru­lina ecològica, una micro­alga, i que és la que dona al polo ano­me­nat l’Estany Gelat aquest color d’aigua tan iden­ti­tari de Banyo­les. La icona de la ciu­tat es pro­mo­ci­ona com un “sou­ve­nir comes­ti­ble”. Al juny, els dis­se­nya­dors banyo­lins van pre­sen­tar l’Estany Gelat als pre­mis Delta 2024 que orga­nitza el FAD de Bar­ce­lona i van ser guar­do­nats amb el premi Delta de bronze . La set­mana pas­sada, a més, van rea­lit­zar una xer­rada al Museu del Dis­seny de Bar­ce­lona.

L’obra­dor de Can Peri­cus ela­bora una sei­xan­tena d’Estanys Gelats cada set­mana i es poden tro­bar al gas­tro­bar. També es repar­tei­xen en alguns res­tau­rants de Banyo­les, com és La Carpa. Els cli­ents han rebut el nou pro­ducte, refres­cant, com una pro­moció turística de la ciu­tat i alhora amb consciència ecològica, amb “entu­si­asme”, segons Roqué.

Un plat fondo i el pantà de Sau

L’Estany Gelat no és el pri­mer pro­jecte que, sota el parai­gua Qui mana, Quim Roqué i Anna Pigem han rea­lit­zat per cons­ci­en­ciar de la pro­blemàtica de l’aigua i de la sequera del país. Un d’aquests dis­seny és un plat fondo. “Si no plou no hi ha aigua, i si no hi ha aigua no fem sopa! Sense aigua no fem sopa”, expli­quen en el catàleg. Men­tre la cullera va bui­dant el plat de sopa, d’aquest n’emer­geix una altra icona de la sequera: el cam­pa­nar de l’església del pantà de Sau.

La carpa Ramona, de xocolata

La fleca centenària Figueras, situada a la placeta dels Estudis de Banyoles, que des de fa un temps ha recuperat les mítiques cansalades dolces que se servien als estiuejants del balneari de la Puda, ha endolcit una altra icona turística i nostàlgica d’una Banyoles que ja no existeix: la carpa Ramona. Per Pasqua van apostar per una mona Ramona de xocolata que també han venut per Nadal com a torró. És un altre souvenir comestible, una especialitat de temporada, i que es ven amb una capseta que recupera l’estètica i la tipografia, groga i en vermell, ideat per Enserio, del cartell situat a la pesquera d’en Leru, actual oficina de turisme, i que promocionava la visita a la carpa Ramona. Era una excursió recordada, encara ara, perquè la carpa Ramona, alimentada exclusivament de cacauets, és eterna.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia