Societat

BANYOLES

Els veïns denuncien l’estat de Can Cisó i que s’hi especula

Cecília Coro­mi­nas i Pujolàs, cone­guda com la Cecília de les Flors, nas­cuda a Can Cisó de Guèmol, deia, en un tes­ti­moni reco­llit per Lluís Martí: “Quan la plaça Major era una rou­reda Can Cisó ja estava dem­peus.” Aquesta frase, que resu­meix l’essència del que és patri­moni, vol ser el lema dels veïns del barri de Guèmol, on està situ­ada aquesta masia, una de les més sig­ni­fi­ca­ti­ves de Banyo­les, per denun­ciar l’estat en què es troba, tot i estar pro­te­gida com a bé cul­tu­ral d’interès local (BCIL) des del 1984. Amb el repar­ti­ment de 4.000 fullets, els veïns ini­cien avui una cam­pa­nya amb l’objec­tiu que tots els banyo­lins se sen­tin impli­cats en aquesta lluita, asse­nyala Àngel Vergés i Gifra, veí de Guèmol, que fa anys que rei­vin­dica la importància d’aquesta masia medi­e­val. Als segles XIII i XIV, Can Cisó era un dels masos, junt amb l’església, que for­ma­ven la parròquia de Guèmol.

En el fullet s’explica que la llei obliga els pro­pi­e­ta­ris dels edi­fi­cis BCIL a pre­ser­var-los, i en cas que ome­tin aquesta res­pon­sa­bi­li­tat, l’admi­nis­tració els l’ha de fer com­plir. Per Vergés és el que no s’ha fet amb Can Cisó, que és pro­pi­e­tat pri­vada. La tanca que deli­mi­tava el mas és a terra i acce­dir-hi és fàcil. Hi ha gra­fits a les anti­gues parets pai­rals late­rals. Àngel Vergés denun­cia que no només no s’ha pogut pro­te­gir el patri­moni sinó que s’ha van­da­lit­zat. Els veïns aler­ten d’una ope­ració espe­cu­la­tiva amb Can Cisó, tenint en compte la dei­xa­desa del mas, amb l’inte­rior que s’ha dei­xat mal­me­tre, sense cap inter­venció, perquè acabi sent decla­rat ruïna i des­a­pa­re­gui la pro­tecció BCIL. Hi ha pre­ce­dents com Can Gou, al car­rer Sant Mar­tirià, davant la pla­ceta d’en Ges.

“Era un punt de tro­bada dels par­ro­quians de l’església de Guèmol i era un lloc de pas per als banyo­lins, que hi ana­ven a fer bere­na­des, ja que hi havia una font al cos­tat de l’era, i hi havia molta devoció per la Verge del Remei”, recorda Vergés. També s’hi van repre­sen­tar els pes­se­bres. “L’alcalde defensa que és una pro­pi­e­tat pri­vada; nosal­tres defen­sem que és un símbol del nos­tre barri”, rebla Vergés. A més del valor sen­ti­men­tal, s’hi afe­geix el valor arqui­tectònic, amb dife­rents pecu­li­a­ri­tats úniques com els badius i l’arc, asse­nya­la­des, entre altres, per l’arqui­tecte Jeroni Moner.

Els veïns recla­men que hi hagi sen­si­bi­li­tat pel patri­moni i es pro­piciï una entesa entre el con­sis­tori i el pro­pi­e­tari pen­sant en la ciu­tat. En l’arti­cle Ruïnes que cla­men al cel, Moner afir­mava que hi havia “tres ver­go­nyes”: Can Cisó de Guèmol, el mas Her­beig i la bòbila de Ca n’Ordis. “És molt lamen­ta­ble veure com any rere any s’està dete­ri­o­rant un edi­fici amb segles d’anti­gui­tat i assis­tir amb impotència a la seva degra­dació sabent que, si bé el res­pon­sa­ble prin­ci­pal n’és el pro­pi­e­tari, els ajun­ta­ments dis­po­sen de meca­nis­mes sufi­ci­ents per impe­dir-ho.”



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia