Societat

Una amaratge de pel·lícula

El 21 de novembre de 1942 un bombarder anglès va amarar violentament fins que va quedar aturat a la platja Gran de Platja d’Aro

Aquest fet insòlit va sorprendre la població i va acostar més un país en plena postguerra a la Segona Guerra Mundial

L’amaratge davant la costa de Platja d’Aro va ser una maniobra de gran perícia del capità Wyatt

Un bom­bar­der anglès del tipus Ster­ling inert a la platja Gran de Platja d’Aro. Una imatge insòlita per als veïns, que no sor­tien de la seva incre­du­li­tat. D’aquí a molt pocs dies es com­pli­ran vui­tanta anys d’aquest fet. La Segona Guerra Mun­dial i els seus estralls direc­tes que­dava lluny. Aquí s’enfi­la­ven els anys més fos­cos de la post­guerra. A la sorra, jun­ta­ment amb les res­tes de l’avió, i il·lesa, la tri­pu­lació: el coman­dat Wyatt, jun­ta­ment amb Henry, Heal, Kemp, Daborn, Clary i Ames. Són només set noms. Però són els pro­ta­go­nis­tes d’aquesta història que va tenir lloc a la Costa Brava, a la platja Gran de Platja d’Aro, la mati­nada del 21 de novem­bre de 1942.

Un dia abans, aquest bom­bar­der Ster­ling, amb la tri­pu­lació que abans hem enu­me­rat, s’havia enlai­rat de la base anglesa de Bourn, a Cam­brid­ges­hire. Ho va fer jun­ta­ment amb 44 Ster­ling més, 54 bimo­tors Welling­ton, 46 Hali­fax i 85 Lan­cas­ter. En total, 232 avi­ons. La seva missió era bom­bar­de­jar la fàbrica ita­li­ana Fiat, a Torí, que lla­vors fabri­cava mate­rial de guerra.

L’his­to­ri­a­dor local Pere Bar­reda ha res­se­guit la seva història. No es va voler que­dar només amb les foto­gra­fies que ho docu­men­ten. L’his­to­ri­a­dor volia saber-ne més. Bar­reda ens explica que el bom­bar­deig va dei­xar a la ciu­tat ita­li­ana un ras­tre de 117 morts i 120 ferits. La for­mació, o el que en queda, ini­cia la tor­nada. No serà fàcil. La sobre­a­li­men­tació dels motors fa que els tancs es bui­din ràpida­ment. Els tri­pu­lats tenen clar que només podran cobrir la mei­tat del tra­jecte pre­vist, uns 680 km. En el seu recor­re­gut de tor­nada, i segons explica Pere Bar­reda, el coman­dant Wyatt pren una decisió. No pot ater­rar en zona ocu­pada i deci­deix diri­gir-se cap a la costa medi­terrània. Els tancs es bui­den, i segons Bar­reda, cap a dos quarts de dotze de la nit deci­deix aban­do­nar la for­mació. Una hora després pas­sen per Mar­se­lla i s’endin­sen en el golf del Lleó. Arriba un punt que la situ­ació és dramàtica. No poden con­ti­nuar. Cal un lloc per ater­rar. No serà fàcil. Aquí inter­vindrà la perícia del coman­dant Wyatt. Final­ment, tria a l’atzar una platja allar­gada i de sorra blanca. La mani­o­bra no serà fàcil. “El coman­dant –explica Bar­reda– va dur a terme una mani­o­bra de gran pre­cisió. Va fer bai­xar l’avió fins arran d’ona­des, amb el tren d’ater­ratge ple­gat, va ama­rar vio­len­ta­ment sobre l’aigua, va picar amb una gran pedra –que es va fer volar fa anys– fins que va que­dar mig esta­ve­llat a la sorra de la platja Gran de Platja d’Aro, un cen­te­nar de metres al nord de la desem­bo­ca­dura del Ridaura”. No hi ha ferits. Un èxit. La tri­pu­lació va inten­tar des­truir l’ins­tru­men­tal de nave­gació, però la ines­pe­rada i ràpida inter­venció de la Guàrdia Civil va frus­trar l’intent. Van ser detin­guts i por­tats a Bar­ce­lona per ser inter­ro­gats. Segui­da­ment van ser tras­lla­dats a Sara­gossa i, després, inter­nats a l’antic bal­ne­ari d’Alhama de Aragón, en règim de semi­lli­ber­tat. La seva aca­barà amb la seva repa­tri­ació, el 15 de febrer de 1943. El capità Wyatt va ser rein­te­grat al 15è Esquadró, però ja com a alt coman­dant.

Sis anys i un dia
La Segona Guerra Mundial va durar sis anys i un dia. Hi van morir entre 50 i 60 milions de persones –de les quals, 23 corresponen només a la desapareguda Unió Soviètica–. A tot això, cal afegir-hi els més de 50 milions de desplaçats o deportats. Entre totes aquestes xifres, difícils fins i tot d’imaginar, més de la meitat dels morts es calcula que van ser població civil. És a dir, més de la meitat eren gent anònima, com tots nosaltres.

Un xalet per als nazis a Sant Feliu de Guíxols

L’ombra de l’Alemanya nazi va ser molt allargada. La Costa Brava no en va ser cap excepció. A Sant Feliu de Guíxols hi ha la Casa Casas. Aquest edifici, catalogat com a bé cultural d’interès local, el va projectar l’arquitecte Rafael Masó. És un xalet unifamiliar de dues plantes. La planta baixa és la principal, amb un tall d’entrada i diverses petites sales (menjador, saló de te i biblioteca), l’escala i la cuina. La planta superior inclou els dormitoris i els banys. Tot l’interior està decorat amb ceràmica de colors vius, en el que és una mostra del seu art. La Casa Casas o el xalet té molta història. Una part ens interessa. Durant la Segona Guerra Mundial va ser residència per a joves de l’Alemanya nazi com a Hogar Alemán dins de l’entitat de l’Auxilio Social Alemán organitzada per la dictadura franquista. Un any després que s’estavellés el bombarder anglès a Platja d’Aro, la cap del servei exterior del Partit Nazi, Ingeborg Niekerke, i la delegada de la Sección Femenina i padrina de la División Azul, la falangista Celia Jiménez, van fer estada al xalet. I, sense anar gaire lluny, al mateix municipi, al seu cementeri hi reposen les restes de Richard Schwenke, conegut pels ganxons com “Ricardo, el nazi”.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia