Societat

Societat

El preu del lloguer d’habitacions creix un 49% en tres anys a Barcelona

Veïns denuncien ofertes de 900 euros per estances d’uns 10 metres quadrats

Ciutat Vella i Sarrià-Sant Gervasi entre els districtes més cars

L’incre­ment de demanda ha pro­vo­cat que des del 2021, els preus per llo­gar estan­ces s’hagin dis­pa­rat un 49% a Bar­ce­lona, segons l’ACN. El preu mitjà de les ofer­tes d’habi­ta­ci­ons al por­tal immo­bi­li­ari Ide­a­lista ja fre­guen els 600 euros a Bar­ce­lona, amb un salt intera­nual de l’11%, des dels 535 euros fa dotze mesos als 595 euros durant el ter­cer tri­mes­tre d’aquest any. En els dar­rers anys, l’aug­ment ha estat sos­tin­gut. L’any 2021 se situ­a­ven en els 400 euros. A més la capi­tal cata­lana és la ciu­tat amb les habi­ta­ci­ons més cares de tot l’Estat, per davant de Madrid (550 euros) on, no obs­tant això, estan pujant els preus de manera més ràpida (15% més que el ter­cer tri­mes­tre del 2023). Pel que fa als dis­tric­tes d’una ciu­tat i l’altra, i amb dades del pri­mer tri­mes­tre del 2024, Ciu­tat Vella lidera el rànquing (625 euros al mes per habi­tació), per davant de Cham­berí (612 euros) i Sarrià-Sant Ger­vasi (605 euros). Els madri­lenys Cen­tro (599 euros) i Cha­martín (595 euros) seguei­xen, per davant del dis­tricte de l’Eixam­ple de Bar­ce­lona (590 euros).

Denun­cia dels veïns

Veïns de bar­ris com el de Gràcia denun­cien que pisos que abans llo­ga­ven per 700 euros ara s’han refor­mat per fer-hi ‘coli­ving’, amb preus de 900 euros per habi­ta­ci­ons de 10 metres qua­drats. “És espe­cu­lació pura i dura”, denun­cia un dels resi­dents.

El Sin­di­cat de Llo­ga­te­res asse­gura que el llo­guer d’habi­ta­ci­ons con­ti­nua crei­xent perquè “hi ha unes lleis que fan que pro­li­fe­rin aquest tipus de con­tracte”. El col·lec­tiu adver­teix que cal modi­fi­car la regu­lació per incloure també el llo­guer de tem­po­rada i habi­ta­ci­ons perquè si no “s’incen­tiva que els inver­sors com­prin blocs sen­cers, els tros­se­gin i mul­ti­pli­quin els preus llo­gant habi­tació per habi­tació”. La por­ta­veu del sin­di­cat, Carme Arca­razo, apunta que es tracta d’un “model abso­lu­ta­ment para­si­tari i l’hem d’eli­mi­nar i l’única manera de fer-ho és anar a l’arrel i eli­mi­nant l’incen­tiu econòmic”.

Els experts aler­ten que el llo­guer d’habi­ta­ci­ons és un sis­tema “pre­cari i ama­gat” que s’escapa de mol­tes de les estadísti­ques ofi­ci­als. Mari­da­lia Rodríguez, experta en dret immo­bi­li­ari i pro­fes­sora de la càtedra d’habi­tatge de la UPF explica, en aquest sen­tit, que els trac­tes sovint són de “caràcter sub­mer­git i sense con­tracte”. “És la forma més econòmica d’acce­dir a l’habi­tatge, però no la més cor­recta”, deta­lla a l’ACN Rodríguez. Carme Tri­lla, pre­si­denta de l’Obser­va­tori Metro­po­lità de l’Habi­tatge i de la fun­dació Habi­tat 3 con­si­dera que la pro­li­fe­ració del llo­guer d’habi­ta­ci­ons es pot defi­nir com a “bar­ra­quisme ver­ti­cal” i repre­senta “el fracàs total de la política d’habi­tatge”.

D’altra banda, el sec­tor immo­bi­li­ari diu que el ‘coli­ving’ encara no té un volum “relle­vant” a ciu­tats com Bar­ce­lona. Les pro­mo­ci­ons resi­den­ci­als pen­sa­des per com­par­tir ano­me­na­des ‘coli­ving’ pel sec­tor immo­bi­li­ari van començar a cons­truir-se fa tres anys a Bar­ce­lona, foca­lit­za­des a bar­ris com l’Eixam­ple.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.