Verges viu sota la pluja un Dijous Sant més amb la dansa de la mort com a protagonista

La pluja s'ha convertit aquesta nit en convidada inesperada de la Processó de Verges. En aquest petit municipi del Baix Empordà s'hi veu, des del segle XVII, la dansa de la mort, el reclam principal que atreu milers de persones.

La pluja que ha caigut des de primera hora de la tarda ha fet dubtar fins a últim moment als organitzadors sobre si fer o no la representació teatral dels episodis de la passió i mort de Jesús.

El director de l'espectacle, Lluís Llach, ha alertat al principi de la representació que es podria interrompre però, finalment, s'ha fet amb normalitat. Això sí, el paraigües ha estat l'acompanyant imprescindible.

L'espectacle ha començat amb un quart d'hora de retard i, a corredisses, els organitzadors s'han encarregat d'eixugar les cadires situades a la plaça major per tal que els espectadors –com sempre, molts han quedat sense entrada– poguessin veure bé l'espectacle. Ara bé, quan la pluja ha començat a anar a més, el públic s'ha servit de paraigües, barrets i fins i tot plàstics per protegir-se.

Sobre l'escenari, els actors –tots de Verges– han protagonitzat escenes com l'entrada triomfal de Jesús a Jerusalem, la Samaritana, el Sant Sopar o la condemna de Ponç Pilat. Com ja es va poder apreciar l'any anterior, l'entrada de Llach a la direcció de l'espectacle ha aportat riquesa musical i també una renovació en el vestuari i la il·luminació.

Passada la mitjanit, i també amb retard, ha començat la processó pels carrers del poble. No es tracta d'una processó convencional ja que els actors continuen encarnant els seus papers i recreen novament escenes i diàlegs enmig del carrer davant la mirada de centenars de persones. Els carrers abaixen llums, s'encenen les torxes i Verges recrea escenaris de segles passats.

L'estrella de la processó és però la dansa de la mort. Es tracta d'una dansa medieval protagonitzada per cinc esquelets que salten al so d'un tabal, situats en forma de creu, enmig de la foscor i el silenci dels carrers. Una dansa que s'ha mantingut intacta al llarg dels segles.