Societat

Continuar anant de festa passats els seixanta anys

És una de les activitats al voltant de la qual es mou més gent gran, tant als casals d'avis com a les sales privades

Les orquestres en directe amenitzen uns quaranta balls a les comarques gironines

Dijous a la tarda hi havia ball per a la gent gran al centre cívic del Pont Major de Girona, com és habitual. La diferència en aquesta ocasió és que un dinar comunitari de Nadal precedia la ballarusca. L'animació, doncs, estava garantida. En deixaven prou constància les ampolles de vi i cava buides que quedaven sobre la taula.

La sala era plena d'una majoria que fa temps han deixat enrere els seixanta anys, excepte un grupet de noies joves amb faccions clarament llatinoamericanes. Són les noies que acompanyen alguna persona a qui costa valdre's per ella sola. Beneficiàries d'aquesta nova moda que estalvia portar els vells a una residència, llogant –o explotant, en alguns casos– noies immigrants que parlin castellà.

El cantant, complidor amb la mitjana d'edat de l'ambient en general, animava el “cotarro” acompanyat de la seva dona als teclats i fons de veu. Amb una americana de color grana clar, camisa negra amb farbalans blancs i pantalons a joc, desgranava ranxeres, pasdobles, i fins i tot, l'enganxosa Feliz Navidad de José Feliciano. Ballar, d'obligat compliment. La pista, plena de parelles que se sabien de memòria totes les passes, i si convé, dones amb dones. Perquè allà dins, el més important és ballar. A les cadires, les parelles més reticents. Matrimonis callats, mirant de tant en tant el rellotge, com si cap no gosés ser el primer en dir d'anar-se'n.

Hi ha, però, un altre perfil d'habituals a balls de gent gran. Són els que fan quilòmetres per assistir a les sessions més animades. Tos es coneixen i es van trobant els diumenges a Campdevànol, els dimecres a Montagut i algun altre dia en algun ball de la comarca d'Osona. Saben ballar i no és gens estrany que s'estableixin parelles, més o menys fixes. En aquests llocs, hi ha pocs badocs, es va per feina. Es balla, es lliga, se sopa i, si hi ha sort, es comparteix llit. Es tracta de gent que ja fa temps que viuen establerts en les setmanes dels set diumenges. N'hi ha, com el de Montagut, a la comarca de la Garrotxa, de fama més que merescuda. Hi acudeix gent del Ripollès, d'Osona i de totes les comarques properes. A diferència dels balls que sovintegen en casals d'avis oficials, aquí la majoria de parroquians es troben en plena forma i, més que anar-hi a passar el temps, hi van a viure'l, i quant més intensament millor. L'ambient el posa la gent: la conversa, les possibilitats de noves relacions, i sobretot, el ball. L'edat obliga que l'alcohol es prengui amb molta mesura i els que fumen són minoria. Queda clar que la qüestió mou molta gent. Només a les comarques gironines hi ha prop de cinquanta grups que es dediquen a posar música als balls de la gent gran. Res de música de llauna, la gran majoria estan amenitzats amb un repertori en rigorós directe. Quant a poblacions, prop de 40 municipis gironins celebren un ball setmanal de manera regular. Només els dilluns i dimarts no se'n programen. La resta de dies qui no balla és perquè no vol. I els caps de setmana és del tot impossible seguir-los tots. A més, donen feina a perruqueres, barbers, botigues de roba, etc. I és que tenen clar que a ballar s'hi ha d'anar mudat, pentinat i afaitat.

50
Orquestres
de les comarques gironines es dediquen a recórrer sales de ball i casals d'avis de tot Catalunya.
Cinc dies
Són els de la setmana en què en una o altra població de les comarques gironines es fa ball per a la gent gran.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.