‘El Nardo': torero, olotí i ciutadà generós

Per circumstàncies de la vida, a Olot tenim la plaça de braus més antiga de les que queden a Catalunya; una jove promesa de la tauromàquia, el novillero Abel Robles, i Joaquim Soy, El Nardo, matador de final de la dècada de 1950 i principi de la del 1960. De fet, en Soy va torejar jònecs i no pas toros, però li van fer un pasdoble i tot (“Entre flores y azucenas, en Olot nació un torero...”) i l'escriptora Natàlia Molero li va dedicar un llibre. En un entorn com el d'Olot, El Nardo –i que en Soy em perdoni l'expressió– és una raresa. Gairebé tant com que el representant del gran José Tomás sigui de Banyoles. Els que eren joves quan en Soy triomfava a les places se'n recorden molt; els que hem nascut més cap aquí, ens n'han parlat com si fos una llegenda; i les noves generacions, probablement ni saben que existeix.

Als seus 86 anys ben portats, aquest entranyable home menut i xerraire, que no para de bellugar-se, de tant en tant apareix en un acte públic. Fa poques setmanes el vam veure en una xerrada a Can Trincheria sobre els toros a Catalunya. Hi va anar com a espectador i prou, però va acabar sent homenatjat. Entre els ponents hi havia el matador Serafín Marín, que es va desfer en elogis vers en Soy. I ahir El Nardo va aparèixer de nou. Aquest cop sí que li tocava ser el protagonista perquè ell i la seva dona, Maria Rosa Soler, havien de donar a la ciutat les seves accions –les números u i dos– de la plaça de braus. Va ser un acte a la casa de la vila del qual segurament es faran lectures de tota mena, tenint en compte les tenses relacions que hi ha entre bona part dels accionistes del recinte taurí i el consistori, a causa de la incertesa pel futur de la plaça –s'està degradant i ja fa uns anys que no s'hi fan curses de braus– i perquè no els ha agradat la recent reforma urbanística de la zona. Amb el gest d'El Nardo, de les 80 accions que hi ha repartides entre molts titulars, ara l'Ajuntament en tindrà set. L'extorero va explicar que aquests títols daten del 1994, de l'època en què actuava de representant dels propietaris de la plaça davant del consistori. No va pas semblar que mantingui massa bones relacions amb els accionistes més influents –es va queixar que l'havien deixat molt de banda– i va arribar a aconsellar als que posseeixin títols que facin com ell i els traspassin a l'Ajuntament.

Aquesta donació va anar acompanyada d'un altre lliurament a favor de la ciutat: setze cartells de curses de braus de quan El Nardo estava en actiu, que es dipositaran a l'Arxiu Municipal. L'any 2003 ja en va fer una, de donació, ens explica l'arxivera, Anna Bonfill. En aquella ocasió van ser 18 cartells d'entre els anys 1928 i 1999 i dotze programes de mà editats entre 1930 i 1991. L'alcalde, Lluís Sacrest, li va agrair el detall vers la ciutat. “Jo me n'aniré, però, amb aquestes donacions, a Olot continuaran recordant-se de mi”, va concloure el matador.