Societat

LA CRÒNICA

‘El Nardo': torero, olotí i ciutadà generós

Per cir­cumstàncies de la vida, a Olot tenim la plaça de braus més antiga de les que que­den a Cata­lu­nya; una jove pro­mesa de la tau­romàquia, el novi­llero Abel Robles, i Joa­quim Soy, El Nardo, mata­dor de final de la dècada de 1950 i prin­cipi de la del 1960. De fet, en Soy va tore­jar jònecs i no pas toros, però li van fer un pas­do­ble i tot (“Entre flo­res y azu­ce­nas, en Olot nació un torero...”) i l'escrip­tora Natàlia Molero li va dedi­car un lli­bre. En un entorn com el d'Olot, El Nardo –i que en Soy em per­doni l'expressió– és una raresa. Gai­rebé tant com que el repre­sen­tant del gran José Tomás sigui de Banyo­les. Els que eren joves quan en Soy tri­om­fava a les pla­ces se'n recor­den molt; els que hem nas­cut més cap aquí, ens n'han par­lat com si fos una lle­genda; i les noves gene­ra­ci­ons, pro­ba­ble­ment ni saben que exis­teix.

Als seus 86 anys ben por­tats, aquest entra­nya­ble home menut i xer­raire, que no para de bellu­gar-se, de tant en tant apa­reix en un acte públic. Fa poques set­ma­nes el vam veure en una xer­rada a Can Trinc­he­ria sobre els toros a Cata­lu­nya. Hi va anar com a espec­ta­dor i prou, però va aca­bar sent home­nat­jat. Entre els ponents hi havia el mata­dor Serafín Marín, que es va des­fer en elo­gis vers en Soy. I ahir El Nardo va aparèixer de nou. Aquest cop sí que li tocava ser el pro­ta­go­nista perquè ell i la seva dona, Maria Rosa Soler, havien de donar a la ciu­tat les seves acci­ons –les números u i dos– de la plaça de braus. Va ser un acte a la casa de la vila del qual segu­ra­ment es faran lec­tu­res de tota mena, tenint en compte les ten­ses rela­ci­ons que hi ha entre bona part dels acci­o­nis­tes del recinte taurí i el con­sis­tori, a causa de la incer­tesa pel futur de la plaça –s'està degra­dant i ja fa uns anys que no s'hi fan cur­ses de braus– i perquè no els ha agra­dat la recent reforma urbanística de la zona. Amb el gest d'El Nardo, de les 80 acci­ons que hi ha repar­ti­des entre molts titu­lars, ara l'Ajun­ta­ment en tindrà set. L'exto­rero va expli­car que aquests títols daten del 1994, de l'època en què actu­ava de repre­sen­tant dels pro­pi­e­ta­ris de la plaça davant del con­sis­tori. No va pas sem­blar que man­tin­gui massa bones rela­ci­ons amb els acci­o­nis­tes més influ­ents –es va quei­xar que l'havien dei­xat molt de banda– i va arri­bar a acon­se­llar als que pos­se­ei­xin títols que facin com ell i els tras­pas­sin a l'Ajun­ta­ment.

Aquesta donació va anar acom­pa­nyada d'un altre lliu­ra­ment a favor de la ciu­tat: setze car­tells de cur­ses de braus de quan El Nardo estava en actiu, que es dipo­si­ta­ran a l'Arxiu Muni­ci­pal. L'any 2003 ja en va fer una, de donació, ens explica l'arxi­vera, Anna Bon­fill. En aque­lla ocasió van ser 18 car­tells d'entre els anys 1928 i 1999 i dotze pro­gra­mes de mà edi­tats entre 1930 i 1991. L'alcalde, Lluís Sacrest, li va agrair el detall vers la ciu­tat. “Jo me n'aniré, però, amb aques­tes dona­ci­ons, a Olot con­ti­nu­a­ran recor­dant-se de mi”, va con­cloure el mata­dor.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.