Societat

La contraportada

Llavaneres en guerra

Editen el tercer i darrer DVD retrospectiu sobre la història del municipi, en què es repassen els fets ocorreguts durant la Segona República i la Guerra Civil fins a l'arribada dels franquistes

Quan es tracta de recor­dar els fets que van ocórrer durant la Segona República i la Guerra Civil, sovint se cen­tren en les grans bata­lles o suc­ces­sos i s'obli­den dels pobles petits. El cert, però, és que aque­lla guerra fra­tri­cida va col­pe­jar cada racó del país, i Sant Andreu de Lla­va­ne­res no en va ser cap excepció. Per tal de repas­sar aquells moments, s'ha edi­tat el ter­cer DVD de la sèrie Mirar enrere, que repassa, a través dels tes­ti­mo­nis dels que van viure aquell hor­ror en pri­mera per­sona, els fets que van tenir lloc lla­vors al muni­cipi mares­menc.

El docu­men­tal arrenca amb la pro­cla­mació de la Segona República, i la vin­tena de tes­ti­mo­nis comen­cen a rela­tar les seves vivències. Les clas­ses en català i la frag­men­tació ideològica que en aquells moments ja vivia el poble –els de la part de dalt eren més de dre­tes i els de baix, d'esquer­res– són alguns dels ele­ments que defi­nei­xen els pri­mers anys de la República.

L'aixe­ca­ment mili­tar del juliol del 1936 i el des­en­ca­de­na­ment de la Guerra Civil van pro­vo­car –també a Lla­va­ne­res– l'apa­rició dels comitès locals anti­fei­xis­tes. Pre­ci­sa­ment, una de les per­les del docu­men­tal és que l'equip res­pon­sa­ble –Sabem.​Com(!)– es va des­plaçar fins a l'Argen­tina per entre­vis­tar Cres­cen­cio Jacinto Antolín, que amb 102 anys recor­dava per­fec­ta­ment el seu pas pel Comitè Revo­lu­ci­o­nari de Lla­va­ne­res, del qual va ser pre­si­dent. En el DVD, Antolín repassa un dels epi­so­dis més fos­cos de la guerra a Lla­va­ne­res: la mort del secre­tari muni­ci­pal Ale­xan­dre Vergés, assas­si­nat pels repu­bli­cans a Pedral­bes. “Vaig veure el seu cadàver. Havia d'anar a dinar i em va pas­sar la gana”, relata el lla­vors pre­si­dent del comitè.

Els bom­bar­de­jos, l'asset­ja­ment del vai­xell Cana­rias, del bàndol naci­o­nal, i les penúries a l'hora d'acon­se­guir men­jar són altres vivències que la gent de Lla­va­ne­res va haver de supor­tar i superar durant el con­flicte. Una de les dades a tenir en compte és que el muni­cipi mares­menc va haver de donar refugi a unes 200 per­so­nes vin­gu­des d'arreu de l'Estat que fugien de l'avanç de les tro­pes fran­quis­tes. El 1939, davant l'arri­bada de l'exèrcit de Franco des de Mataró, el poble es va veure immers en la dar­rera bata­lla de la guerra, ja que un últim reducte de repu­bli­cans van ata­car els naci­o­nals des del Balís. El raci­o­na­ment, la repressió i les des­fi­la­des falan­gis­tes van ser les pri­me­res estam­pes a Lla­va­ne­res d'un règim que va durar 40 anys.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.