Un quart de segle tirant ‘L'Ham'

A Banyoles diuen que si organitzes una activitat i no surt anunciada a L'Ham és com si no existís. És una afirmació exagerada, però reflecteix força què és i què significa aquesta revista. Sense pretensions estètiques, podríem dir que de manera modesta, aquesta publicació gratuïta de periodicitat mensual s'ha anat integrant tant en el dia a dia de la ciutat i de la comarca que –amb el permís de la competència, Els colors i El mirador– és la guia de referència dels qui volen saber què es farà al Pla de l'Estany els trenta dies següents, siguin misses o cursos d'informàtica. Poca cosa se'ls escapa, ja que a ningú se li acut preparar res sense enviar una nota a la revista. Aquest octubre L'Ham compleix 25 anys. Ha evolucionat en molts aspectes, però en el fons no ha deixat de ser mai el producte que pocs dies abans de Sant Martirià de 1986 va sorprendre els banyolins: una agenda gegantina farcida de desenes d'anuncis. Com el primer dia, es distribueix per les fleques, però ara també la trobes en bars, restaurants i els establiments que hi fan publicitat, de tots els pobles del Pla de l'Estany, i també a Besalú i Mieres.

Rere de tot plegat hi ha Pere Toca, un antic empleat de banca i venedor comercial. “Un company va fixar-se en uns gratuïts que hi havia a Tarragona i vam plantejar-nos aplicar-ho aquí. Al principi érem quatre persones. Els primers mesos tot es feia des de casa meva”, recorda el cofundador i actual responsable de la publicació. Després van traslladar-se a uns altres locals i, des de fa uns mesos, tenen la seu en uns baixos de les Galeries Perpinyà. El primer número tenia 16 planes i es va imprimir en dues tintes, igual que els següents exemplars fins a l'any 2000. Ara té una mitjana de 80 planes i és en color, però es manté el format i fins i tot el mateix anunciant fix de la portada. Té un tiratge de 7.000 exemplars, que els desembres puja a 9.000. Entre dues persones ho fan tot.

Toca pot dir amb satisfacció que L'Ham no ha deixat mai de sortir, malgrat els alts i baixos del sector. Veterà com és, no es deixa espantar per la crisi actual. “La notem, però va ser pitjor la del 1992”, afirma, mentre es disposa a atendre una trucada. Segur que és d'algú que vol sortir al número de novembre.