La Valentina

Vaig llegir l'altre dia la nota necrològica de la Valentina, una xica de la meva edat a la qual, durant anys i infructuosament, vaig intentar ajudar en assumptes de jutjats, per fer-la sortir d'un món que avui en diuen marginal. Afillada i maltractada pel seu home, el Feo, la Valentina era una lluitadora incansable i una hàbil aprofitadora de tot el que fos gratis.

Se sabia tots els racons on treure roba i menjar i furgava sense problemes a la brossa, però es cuidava dels nens i els feia anar a escola puntualment. El principal problema de la Valentina és que no se l'entenia ben bé, ja que parlava un particular idioma reusenc, barreja de català, castellà i altres coses, producte d'una nul·la educació i dels cops físics de la vida. De vegades em venia amb la seva filla gran que li feia de traductora. Aquesta particularitat li impedia aspirar a cap treball amb cara i ulls.

Aquests dies pels carrers són cada dia més les persones que veus, en acabar la tarda, abocades als contenidors de deixalles. Però, a diferència de la Valentina, aquests no són marginals obligats, sinó que ha estat la poca vergonya d'uns i la inutilitat dels altres el que els ha posat al marge. Davant la realitat, les paraules mitineres són encara més buides i falses. Acabem ja la pantomima electoral i anem als fets, que queda molta feina a fer.