Societat

LA CRÒNICA

DE barcelona

Invents i balls de Barcelona

Hi ha dues pro­pos­tes de no ficció per aquest Sant Jordi del 2012 que no poden pas­sar des­a­per­ce­bu­des. Es tracta de Coses de la vida moderna (58 invents que han trans­for­mat Bar­ce­lona), de Ròmul Bro­tons (Edi­to­rial Albertí) i Bar­ce­lona balla, de Fer­ran Aisa (Edi­to­rial Base).

A part del valor con­cret que puguin tenir, que el tenen, demos­tren que, per més que sem­bli estrany, Bar­ce­lona encara està man­cada d'estu­dis divul­ga­tius que acos­tin la seva història al ciu­tadà. Aquests dos lli­bres ho fan des de pers­pec­ti­ves molt dife­rents. El pri­mer s'ins­criu din­tre de la tra­dició anglo­sa­xona de lli­bres de mis­cel·lània (la qual és una llàstima que no acabi d'arre­lar a casa nos­tra). Lli­bres molt específics que par­len de curi­o­si­tats o, sim­ple­ment, aple­guen dades de la més diversa fac­tura de manera amena i gràfica. En aquest cas, el recull d'aquests cin­quanta-vuit invents que han trans­for­mat Bar­ce­lona és molt interes­sant. Un cop tens el lli­bre a les mans, t'ado­nes que la gran majo­ria d'invents des­ta­cats han can­viat la nos­tra ciu­tat, però també qual­se­vol altra del món: el taxi, l'autobús, l'ascen­sor, la moto, el metro, el tram­via, i fins i tot el cot­xet infan­til i els res­tau­rants d'auto­ser­vei. Així fins a cin­quanta-vuit. La gràcia de l'autor, lògica­ment, con­sis­teix a tenir bones mans pel que fa a la tria, que les té, i situar en les coor­de­na­des bar­ce­lo­ni­nes el quan, el com i el quant de la qüestió. Això ens ofe­reix sor­pre­ses i ens dóna dades interes­sants. Com per exem­ple que, posats a tenir metro, quan es va obrir la Via Laie­tana defi­ni­ti­va­ment a par­tir dels anys 1908 i 1909, ja es va fer cons­truint túnels per sota, en pre­visió que, algun dia, hi pas­sa­ria aquest mitjà de trans­port. Lli­bre curiós i interes­sant, doncs. I que omple un buit inex­cu­sa­ble­ment exis­tent.

Molt més evo­ca­tiu i sen­ti­men­tal –la qual cosa no el fa exempt d'interès ni seri­o­si­tat– és el lli­bre de Fer­ran Aisa sobre el ball a la nos­tra ciu­tat. També en fa un recor­re­gut per­so­nal, però el més interes­sant és que plasma en parau­les i imat­ges un fet que tots intuíem, és a dir, que si la història per­so­nal es pot res­se­guir a base de cançons, la història d'una ciu­tat també es pot gai­rebé datar segons els seus locals, o llocs, de ball. Ballar, segons com, sem­pre ha estat un entre­te­ni­ment rela­ti­va­ment barat. D'aquí que la història de què par­lem sigui la de tots, rics i pobres, en salons, cafès, sales, però també enve­lats i locals a l'aire lliure.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.