Societat

Habitatges sota sospita

Una sentència judicial ordena l'enderroc de 32 habitatges d'Alcanar Platja, on el 2004 es va edificar més del permès per llei

La tran­quil·litat s'ha aca­bat a la urba­nit­zació Ser­ra­mar d'Alca­nar Platja. Una sentència del jut­jat con­tenciós admi­nis­tra­tiu de Tar­ra­gona, rati­fi­cada pel Tri­bu­nal Supe­rior de Justícia de Cata­lu­nya, ordena l'ender­roc de 32 habi­tat­ges d'un bloc cons­truït per la pro­mo­tora Turov el 2004 perquè els ter­renys esta­ven qua­li­fi­cats com a ciu­tat jardí i no es podien edi­fi­car més de nou xalets. Mal­grat la nor­ma­tiva, l'Ajun­ta­ment d'Alca­nar va apro­var la llicència d'obres a la pro­mo­tora, i les per­sis­tents denúncies d'una veïna que té el xalet just al cos­tat del com­plex fan que ara la justícia obli­gue l'admi­nis­tració a res­ti­tuir la lega­li­tat. «La sentència no diu ender­roc, sinó que ens insta a res­tau­rar la lega­li­tat i la lega­li­tat és dei­xar nou habi­tat­ges», defensa l'alcalde d'Alca­nar, Alfons Mont­ser­rat, que s'aferra a la pos­si­bi­li­tat de man­te­nir els habi­tat­ges en peu. Dels 32 habi­tat­ges cons­truïts, 8 encara són pro­pi­e­tat de la pro­mo­tora (que està en con­curs de cre­di­tors) i la resta són majo­ritària­ment sego­nes residències. «Nosal­tres som els per­ju­di­cats, però no hem for­mat part del procés», asse­nyala el pre­si­dent de la comu­ni­tat de veïns del bloc situat al número 3 del car­rer Buguenvíl·lea, Xavier Martínez. Uns veïns que majo­ritària­ment són de l'àrea metro­po­li­tana de Bar­ce­lona i que se sen­ten inde­fen­sos i impo­tents. «En el meu cas con­cret vaig com­prar l'apar­ta­ment el 2007, quan ja hi havia una pri­mera sentència que anul·lava la llicència d'obres, però la pro­mo­tora em va ama­gar aquesta infor­mació», afe­geix Martínez.

Tot i que només hi ha una pro­pietària que viu tot l'any a l'habi­tatge, n'hi ha un parell més que estan llo­gats habi­tu­al­ment. «Això no és una comu­ni­tat fan­tasma, aquí hi viu gent, els veïns tenim molt bona relació i hem fet molta pinya per afron­tar la situ­ació», explica una de les veïnes. Els pro­pi­e­ta­ris lamen­ten que es plan­tege l'ender­roc dels seus habi­tat­ges sense tenir-los en compte.

Indem­nit­za­ci­ons

Una de les llui­tes dels veïns serà con­tra la pro­mo­tora que va edi­fi­car els 32 habi­tat­ges, però no ama­guen que recla­ma­ran res­pon­sa­bi­li­tats a l'admi­nis­tració si l'ender­roc es duu a terme. I aquesta és una de les opci­ons que l'Ajun­ta­ment vol evi­tar perquè com­por­ta­ria indem­nit­zar els pro­pi­e­ta­ris. A més, el cas del car­rer Buguenvíl·lea no és l'únic a la urba­nit­zació d'Alca­nar Platja, on l'Ajun­ta­ment reco­neix que entre el 2000 i el 2004 es van donar fins a 50 llicències amb el mateix modus ope­randi. «Què hem de fer, denun­ciar-ho nosal­tres?», es pre­gunta Martínez. En el cas que la sentència judi­cial s'acabe exe­cu­tant, la comu­ni­tat de veïns té clar que pre­sen­tarà la cor­res­po­nent denúncia. «Si els nos­tres habi­tat­ges es tom­ben, evi­dent­ment recla­ma­rem danys i per­ju­di­cis , però també denun­ci­a­rem les altres llicències dona­des de forma il·legal», mani­festa una veïna. I asse­gura que en una par­cel·la molt pròxima a la seua hi ha edi­fi­cats 130 habi­tat­ges, on només n'hi hau­ria d'haver 14.

Per la seua banda, l'Ajun­ta­ment d'Alca­nar intenta esgo­tar totes les vies pos­si­bles i, de moment, ha dema­nat una pròrroga de dos mesos al jut­jat. Així, tot i que segons la reso­lució judi­cial el ter­mini per ender­ro­car s'aca­bava el 5 de desem­bre, el govern cana­reu ha acon­se­guit allar­gar el temps. Un període en què ha recla­mat a la pro­mo­tora Turov que pre­sente un pro­jecte per res­ta­blir la lega­li­tat. «Estem inten­tant exhau­rir totes les vies legals que hi hagi i, a través de qual­se­vol matís, inten­tar atu­rar l'ender­roc dels habi­tat­ges, ajus­tar la lega­li­tat, que no és sen­zill perquè s'han de tenir en compte molts paràmetres a més de la den­si­tat d'habi­tat­ges», sosté Mont­ser­rat.

El peri­ple d'aquest pro­jecte arrenca amb el govern dels inde­pen­dents d'Apal, CiU i PP, tot i que l'apro­vació de la llicència va ser el juliol del 2003, just quan el soci­a­lista Ricard Bort acce­deix a l'alcal­dia. «Es va apro­var perquè res ens va fer pen­sar que aquell expe­di­ent tingués cap pro­blema, man­cança o defecte», explica l'exal­calde. Amb tot, la llicència es va apro­var sense el cor­res­po­nent informe jurídic.

Pocs mesos després l'Asso­ci­ació de Veïns Badia Alfacs i la veïna Maria Antònia González (que té el xalet al cos­tat de la urba­nit­zació) van denun­ciar l'obra. L'enti­tat veïnal va aban­do­nar el cas al cap de poc temps, però González hi ha insis­tit fins al final. El 2004 la direcció gene­ral d'Urba­nisme va ins­tar l'Ajun­ta­ment d'Alca­nar a revi­sar la llicència i va adver­tir a l'admi­nis­tració local que podia ser nul·la de ple dret. Segons argu­men­tava, el permís incom­plia el pla­ne­ja­ment urbanístic en per­me­tre la cons­trucció del com­plex en ter­renys qua­li­fi­cats com a ciu­tat jardí i on s'incre­men­tava un 255,55% l'edi­fi­ca­bi­li­tat per­mesa. Per lega­lit­zar la cons­trucció, l'Ajun­ta­ment va començar la tra­mi­tació d'un pla espe­cial de reforma inte­rior (PERI) dis­tri­buint l'edi­fi­ca­bi­li­tat de les dues par­cel·les pro­pi­e­tat de la pro­mo­tora. Un pla que va ser apro­vat per la Comissió d'Urba­nisme de les Ter­res de l'Ebre el 2006, però que tres anys més tard va tom­bar la justícia arran de la denúncia de la veïna i en cons­ta­tar que era un intent de maqui­llar la situ­ació.

L'Ajun­ta­ment d'Alca­nar va pre­sen­tar lla­vors un recurs de cas­sació al Tri­bu­nal Suprem que encara està pen­dent de resol­dre. Un recurs que, segons el TSJC i el con­tenciós admi­nis­tra­tiu de Tar­ra­gona, no impe­deix que s'exe­cute la sentència d'ender­roc.

«No és culpa nostra»

Aquest mes de desembre fa vuit anys que Rosa va anar a viure en un apartament de la urbanització Serramar d'Alcanar Platja. És la primera veïna que va comprar un dels habitatges de la promotora Turov i l'única propietària que viu tot l'any al complex. «Sóc de Tarragona però durant molts anys he viscut a la Ràpita, buscava un apartament per a mi sola i aquest em va semblar una oportunitat: en una zona tranquil·la amb vistes a la Foradada i la badia dels Alfacs», explica Rosa, que fa setmanes que no descansa. Fins al passat mes de juliol no va saber que la llicència d'obres del bloc estava abolida i fa un parell de setmanes va conèixer la sentència que ordena l'enderrocament dels habitatges. «Diuen que la llicència està suspesa, però ens continuen cobrant l'IBI. Tinc tots els papers legals, la culpa no és dels veïns, a qui ningú va explicar res; no és culpa nostra», assenyala Rosa. Aquesta propietària fa tant responsable l'Ajuntament d'Alcanar com la promotora urbanística de la complexa situació que tenen els veïns. «L'Ajuntament es va equivocar, ara ha de ser responsable i comprometre's amb els veïns. No pot utilitzar la promotora com a cap de turc», explica la veïna, que assegura que si el seu habitatge acaba a terra, denunciarà altres complexos de la zona, on també es va superar l'edificabilitat permesa.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.