Llibertat i seguretat, un binomi ara desequilibrat

Tot i els canvis introduïts a darrera hora, la reforma de la llei de seguretat ciutadana, impulsada pel ministre Jorge Fernández Díaz, provoca un rebuig unànime entre les entitats socials i els juristes.

La llei pot trencar el difícil equilibri entre el binomi llibertat/seguretat i desequilibrar la balança cap al segon “de forma perillosa”, com han fet els règims dictatorials tant de la dreta com de l'esquerra. Qui fa aquesta alerta en veu alta és Tomàs Gui, advocat i president de la secció de dret constitucional del Col·legi d'Advocats de Barcelona. “El Tribunal Constitucional ja estableix l'any 1995 que el carrer, a més de ser un espai per al trànsit, és un espai de participació ciutadana”, afirma aquest expert sobre la pretensió del govern del PP de restringir les protestes a la via pública o davant edificis com el Congrés i el Senat. Gui hi afegeix: “Les manifestacions són el dret individual de la llibertat d'expressió exercida de forma col·lectiva.”

Sebastián Moralo, magistrat de la sala social del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), comparteix aquest escepticisme respecte a la nova llei de seguretat. “En alguns aspectes s'han passat de frenada. Als jutges, a més, no ens agrada que es legisli a cop d'actualitat”, manifesta Moralo, que precisa: “Hi ha sancions desmesurades i tampoc no hi ha hagut casos tan extrems per fixar una llei tan estricta, que si queda com l'esborrany és exagerada.”

El lletrat Tomàs Gui també apunta una mancança de l'avantprojecte de la llei Fernández, que dijous a corre-cuita la Comissió de Secretaris d'Estat intentava corregir. Es tracta del reguitzell de “conceptes jurídics indeterminats” que conté la norma que vol substituir la llei Corcuera del 1992, fet que crea indefensió a la ciutadania. Per exemple, al fet que la policia pugui fixar certs perímetres de seguretat s'hi ha afegit ara el matís “quan hi hagi indicis racionals que es pugui produir una alteració” i “per un temps mínim”. Gui exposa un altre exemple per ara no arranjat. Es considera una falta greu alterar l'ordre públic fent-ho encaputxat. “Què vol dir això? Els que vagin a una manifestació amb gorra també seran sancionats? Calen conceptes precisos”, afirma.

Pel penalista Jaume Asens, la nova llei “és una reedició de la Ley de vagos y maleantes, aprovada als anys trenta i ampliada amb el franquisme, que, a més de reforçar la impunitat policial, tenia l'objectiu de profunditzar l'ajust social amb un ajust penal administratiu”.

Amb sorna, Asens hi afegeix que les noves sancions administratives “no obeeixen a la imaginació del ministeri sinó que totes estan vinculades a accions de protesta recent”. Des dels que fan cua a l'autopista contra els peatges fins als que reclamen no ser desnonats davant del Congrés podran rebre una elevada multa. “Volen una majoria silenciada”, conclou el lletrat.